Abraham Minero: «Rivals com el Lorca no s'hi juguen res i acostumen a ser perillosos»

—Abans de tot, li he de preguntar per la seva estada a Tarragona des de la seva arribada, aquest passat estiu. S’hi troba a gust?

—Bé, estic bé. Ara queda el mes més important de tots, on hem de donar continuïtat al que hem aconseguit en aquestes darreres jornades. Personalment, estic bé, com l’equip també ho està. A veure si podem treure els tres punts de Lorca, encara que aquesta categoria és tan igualada que serà molt difícil aconseguir-ho. Estem preparant molt bé les setmanes, però portem una línia de treball molt bona i crec que tornarem amb un bon resultat de Lorca.

—Resulta decebedor no haver aspirat per l’ascens aquesta temporada?

—Un sempre aspira a més, no es conforma amb l’objectiu de la permanència, però ara toca intentar lluitar per la salvació. Hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies i intentar solucionar-ho el més aviat possible. És moment d’estar junts més que mai.

—Se li està fent llarga aquesta temporada?

—No. És la nostra professió, i a nosaltres ens agrada entrenar. Sabem que la Segona A és llarga i, quan abans aconsegueixis l’objectiu, molt millor.

—Recordo un migdia de l’estiu passat quan es va anunciar el fitxatge d’Abrahám Minero. Molts, on m’incloc, ens vam sorprendre positivament que un jugador de la seva qualitat vingués a Tarragona. Ara bé, un tal Javi Jiménez, que ve del filial del Málaga, arriba i li competeix el lloc cada setmana. S’ho esperava?

—Penso que la competència és bona per a un equip, ja que ajuda que un jugador no s’acabi relaxant. L’objectiu de l’equip és anar creixent.

—Potser la del lateral esquerre és la demarcació amb més competència a l’equip o, com a mínim, on més canvis hi ha.

—Sí, però ens agradaria que fos a totes les posicions. El grup és el que se’n surt beneficiat.

—Què destacaria d’Abrahám Minero i de Javi Jiménez?

—Jo puc aportar més experiència i més tranquil·litat, i ell acaba de començar i té molta projecció. Estigui qui estigui al camp, el que importen és els resultats.

—A un jugador li costa assimilar que ha tingut tres entrenadors en una mateixa temporada?

—No és fàcil adaptar-se a tantes dificultats, però som en un món on sabem que això pot passar. No és la primera vegada ni serà l’última que li passa a un jugador. Tot això ens ha de servir per a aprendre tant a nivell d’equip com a nivell de gestió. La nostra parcel·la consisteix a fer el treball al camp, i res més.

—Si l’equip se salva aquesta temporada, creu que hi ha alguna cosa en la qual l’equip pugui millorar la pròxima campanya?

—El que hem de millorar és en el fet d’arribar el millor possible al pròxim partit. No hem de mirar més enllà d’aquesta temporada, que és molt important. Per això, hem d’estar molt concentrats. L’important és el partit de diumenge, contra un rival que està en una zona delicada. Aquests rivals que ja no s’hi juguen res, acostumen a ser perillosos. A més, hi ha enfrontaments directes que poden ajudar.

—Té pinta de ser perillós acabar la temporada jugant contra Lorca i Sevilla Atlético, com faran vostès.

—Sí. Poden ser, fins i tot, molt més perillosos, perquè ja ho han fet tot aquesta temporada. Els jugadors volen divertir-se molt més, i ens pot jugar en contra.

—Signa salvar-se a l’última jornada?

—Espero que no sigui així. Si sabés del cert que passa i que ens salvem, m’ho pensaria, però no hem de pensar en això ara mateix.

—Entén que l’afició hagi vingut poc al camp i, que quan ho ha fet, s’hagi queixat del joc de l’equip?

—És clar. Sobretot a casa, no han sortit les coses com ens hagués agradat. Ara bé, crec que tothom ha d’estar a les males i a les bones.

—Quin ha estat el pitjor moment d’aquesta temporada per a Abrahám?

—Lògicament, els pitjors moments per a un futbolista són sempre quan està lesionat i no pot participar. És lleig, desagradable. També en partits que hem pogut tirar endavant a casa, i que hem perdut.

—Què li ha passat a la barbeta?

—Aquest matí he tingut un xoc amb un company i m’han hagut de posar tres punts, els que vull sumar a Lorca.