Gabriel Vidal, optimisme pur de cara a les opcions de promoció de la Pobla

Gabriel Vidal és un d’aquells futbolistes que hauria de ser exemple per a qualsevol. Que no juga a la Pobla, cedit a la UD Torredembarra. Que segueix sense jugar, marxa a l’Europa en qualitat de préstec. Que el repesca la Pobla i, a base de treball, no només comença a jugar, sinó que s’ha convertit en un futbolista imprescindible per als esquemes de Juan Manuel Pavón qui, per fi, l’ha col·locat en la seva posició natural, que és per darrere de la davantera i centrat. Lluny han quedat ja les alineacions on Vidal era el lateral dret del filial del Nàstic.

Ara, el gran repte que ha d’afrontar el reusenc és el d’intentar jugar una promoció d’ascens després de no poder fer-ho fa dues temporades, quan no comptava per al llavors tècnic pobletà, Martín Posse. «L’entrenador ens ha transmès que som l’equip amb més opcions de disputar el play-off, ja que som quarts i actualment el jugaríem si s’acabés el campionat». Vidal recorda en declaracions a aquest diari que «només queden tres partits» per finalitzar un campionat que s’ha posat molt vibrant.

La Pobla, quarta amb 57 punts, els mateixos que el Terrassa (cinquè), l’Ascó (sisè, amb 55 punts) el Prat (setè, amb 54) i l’Europa (vuitè, 53) són els equips que opten a la quarta plaça, ja que les altres estan adjudicades o gairebé adjudicades. L’Espanyol B, líder amb 81 punts, acabarà com a primer, mentre que L’Hospitalet, segon amb 65 i el Sant Andreu, tercer amb 62, no sembla que hagin de perdre suficient pistonada com per a perdre’s l’anhelada promoció d’ascens a Segona Divisió B.

«Estem molt bé. Després de la derrota contra el Figueres, l’equip va estar alguns dies força fotut, però amb la victòria de l’última jornada els ànims s’han tornat», manifestava un Gabriel Vidal que s’emocionava en afirmar que «en menys d’un mes podem estar jugant play-off!».

El centrecampista té ben clar per què està tan bé l’equip en aquests moments de la temporada: «La clau és que la base de l’equip portem dos anys junts, ens coneixem força millor. A banda, els fitxatges han ajudat moltíssim. A banda, encaixem pocs gols i, quan marquem, és molt difícil que ens empatin». A més, Vidal no amaga que és un dels màxims admiradors del seu entrenador, un Pavón del qual es va desfer en elogis: «M’agrada que a ell li agrada tenir-ho tot sota control. En totes les fases del joc sabem què hem de fer. No se li escapa cap detall, és molt detallista, i això em crida molt l’atenció. Està fent una gestió de grup boníssima».

Vidal vol treure’s l’espina de jugar unes eliminatòries d’ascens a la categoria de bronze. De fet, el futbol està en deute amb ell. «Vaig tenir la sort d’estar en el darrer ascens a Segona B, tot i que llavors no jugava. Veig el mateix nivell aquest any que llavors. Si aconseguim entrar en play-off, pot passar qualsevol cosa», afirmava en aquest sentit.

Un dels pilars en la vida de Gabriel és el seu germà bessó Ivan, el qual es va trencar els lligaments encreuats del genoll a principis de temporada, i segueix recuperant-se. «L’Iván està bé, com un toro. El fisioterapeuta està molt content amb ell i s’ha pres la recuperació com a un repte. Jo potser no m’ho podria prendre amb la professional», diu Gabriel Vidal.