El Nàstic afronta la recta final del curs en el pitjor dels escenaris

Qui hauria pensat que el Nàstic es trobaria en la situació actual? Segurament, pocs. Després de fitxar Dumitru Cardoso, Fali, Javi Márquez, Álvaro Vázquez, Matilla, Pleguezuelo i Arzo, qui podria haver pensat que, a sis jornades de finalitzar el campionat de Lliga, el Nàstic arribaria aquest punt després de fer el ridícul a Lorca i amb opcions serioses de descendir a la Segona Divisió B. Segurament, els mateixos. Ara bé, en això del futbol, tot té cura, i les medicines sempre arriben en forma de victòria.

Guanyar a Osasuna aquest diumenge (Nou Estadi, dotze del migdia), segurament serviria per fer un pas de gegant cap a la permanència ja que, amb 46 punts, el Nàstic estaria, probablement, a un triomf de mantenir-se a Segona A. Tenint en compte que el pròxim duel és el que s’ha de disputar a Sevilla, contra el cuer Sevilla Atlético i que el Nàstic ha après que no ha d’infravalorar a un equip descendit, seria un bon escenari per gairebé tancar la temporada. Ara bé, ni serà senzill derrotar als navarresos, ni tampoc passar una setmana que es preveu molt llarga.

Totes les setmanes tenen el mateix nombre de dies, això és ben cert. Però també ho és que aquesta setmana, tot és diferent. Ho és, per començar, perquè la derrota a Lorca no entrava en els plans de ningú. També, perquè ningú pensava que l’equip jugués tan malament i que la gent que va viatjar des de Tarragona fins a Lorca (més de 550 quilòmetres) ho fes tan avergonyida. A més, perquè el Consell d’Administració no està enfadat, està el següent. En quart terme, perquè Nano, entrenador del Nàstic, es va negar inicialment a demanar perdó després del partit, tot i que el seu president ho havia sol·licitat (el tècnic, després del partit, ho va suavitzar tuitejant que sentien molt la derrota i demanant que ara toca estar units). I, en última instància, perquè el futbolista que havia de marcar les diferències i de portar al Nàstic a un altre nivell no podrà jugar aquest cap de setmana (ja veurem si els propers) perquè va veure una cartolina vermella directa per entrar en una picabaralla on un futbolista no ha d’entrar.

Tots aquests, són prou condicionants com per a assegurar que aquesta setmana serà dura per a tècnics, jugadors, Consell d’Administració però, sobretot, per a socis i aficionats, els quals estan demostrant via xarxes socials que estan molt enfadats i que no perdonaran el que va succeir a Lorca.

Un canvi

Les relacions entre Nano i el Consell d’Administració van protagonitzar un gir radical després del partit a Múrcia, però ara tothom sap que l’únic que importa al club és derrotar a Osasuna. Demanar a l’afició que acudeixi al camp seria un acte que no tindria gaire sentit ara mateix. Seran els propis socis i aficionats els que haurien de decidir si volen tornar a veure-li la cara a aquelles persones que els van avergonyir diumenge. Ara bé, segurament, la gent anirà al camp, ja que en aquest front comú d’unió els que són importants són els que ompliran les graderies i cridaran per a animar als seus.

Pocs jugadors se salven del duel de diumenge. Dimitrievski, Arzo, Xavi Molina, Fali, Barreiro i pocs més. Alguns, perquè no van tenir minuts suficients però, la gran majoria, perquè no van estar a l’altura de les circumstàncies. La gent demana canvis, que juguin els futbolistes que ho deixen tot al camp i que mai no es rendeixen. Cinc dies té Nano Rivas per decidir quins són aquests jugadors que poden deixar la salvació pràcticament sentenciada, o obliguen a marxar a Sevilla a jugar-se una autèntica final a vida o mort.