Desastre total

Desastre absolut a Tarragona. Si va fer mal la derrota del Nàstic a Lorca (1-0) diumenge passat, la d’aquest diumenge no ha estat per a menys. Davant de la seva gent, el Nàstic també va demostrar la seva pitjor cara i va perdre 0-2 contra Osasuna en un partit que podria haver acabat 0-3 o encara d’una forma pitjor i que va estar marcat per l’errada de Javi Jiménez en el primer gol i de l’equip sencer en la segona diana, en una jugada que, per ridícula, quedarà en la retina dels més de 5.000 espectadors que es van acostar al camp.

Queda una jornada menys per cloure el campionat. Només quatre, la mateixa xifra de punts que distancien al Nàstic de la zona de descens a Segona Divisió B. Després del mal partit i del pitjor resultat, l’única nota positiva és que l’infern està, pel Nàstic, a la mateixa distància que després de marxar de Lorca.

L’entrenador grana, Nano Rivas, se la va jugar al tot o res. En una convocatòria en la qual ja no hi eren ni el lesionat Julio Pleguezuelo ni els sancionats Sergio Tejera i Álvaro Vázquez, tampoc hi van fer acte de presència Jean Luc i Juan Muñiz, dos futbolistes que han gaudit fins ara de tota la confiança del seu tècnic, però que no van entrar a la llista. El desastre de Lorca va deixar molts efectes col·laterals a tots els nivells, i això s’havia de traduir en canvis a l’equip.

Però les novetats més sorprenents van ser les de l’onze inicial. Nano Rivas va decidir apostar per realitzar canvis en totes les línies excepte a la porteria, on Dimitrievski va continuar a la titularitat. Per poder derrotar a Osasuna, el tècnic del Nàstic es va decidir per una defensa formada, de dreta a esquerra, per Kakabadze, Xavi Molina, César Arzo i Javi Jiménez.

En el centre del camp, la baixa per sanció de Sergio Tejera feia indicar que Fali i Javi Márquez serien els titulars, però no ha estat així. Ni s’hi va assemblar. Javier Matilla i Jon Gaztañaga, que semblaven a l’oblit, són els dos pivots. Per davant, banda dreta per a Tete Morente, Abrahám a l’esquerra i Uche i Barreiro per completar un 4-4-2 amb molta pólvora i molts canvis no només respecte a l’onze de Lorca, sinó també respecte a totes les alineacions de les darreres setmanes.

Aquesta temporada no és la del Nàstic, un equip que és capaç del pitjor, i de l’encara més dolent. Es va demostrar a la primera meitat, quan l’equip va protagonitzar un dels ridículs més grans que es recordaran en les pròximes setmanes, i segurament mesos. Va ser al final dels primers 45 minuts, concretament en el 43’, amb el segon gol dels navarresos, una diana que mai hauria d’haver pujat al marcador si tothom hagués estat per la feina.

Abans, però, fins a en dues ocasions es va poder avançar el conjunt grana. Al minut i mig de joc, Uche va tenir el gol a la seva bota esquerra, però no s’ho va creure suficient. Bona centrada de Javi Jiménez per banda esquerra i, a l’àrea petita, l’africà no va poder ni controlar l’esfèrica, ni rematar-la. Havia començat bé el Nàstic, sobretot per banda esquerra, amb Abrahám i Javi Jiménez, aquest darrer trist protagonista posteriorment, molt endollats. Una falta botada per Matilla als vuit minuts de joc també va inquietar Sergio Herrera, que va haver de volar per intervenir i desviar el perill. Deu minuts molt bons del Nàstic per, després, tornar a la crua realitat. Osasuna simplement va equilibrar forces i va limitar-se a esperar les errades del rival, que van arribar. I quines errades!

La primera, individual, de Javi Jiménez. Centrada des de l’esquerra de Quique que, en condicions normals, un defensor la desvia. Doncs no va ser així. Se li va escapar l’esfèrica a l’andalús amb la mala sort que, al segon pal, hi havia un futbolista, un Rober Ibáñez que la va empènyer cap a dins.

Ara bé, si s’ha de parlar d’errades, la del minut 43 és per a estudiar-la. Una centrada que arriba a peus de Xisco. Aixeca el banderí el jutge de línia, però qui mana és l’àrbitre, un Guillermo Cuadra Fernández que no va assenyalar res. Davant d’aquesta situació, amb la defensa del Nàstic aturada i pensant que era fora de joc, Xisco, el més llest de tots, ho veu, i remata amb el taló. Dimitrievski també estava aturat, i el gol va pujar. Ridícul majúscul que farà la volta al món. Si era fora de joc o no, que no ho era, és indiferent. Un equip no es pot quedar aturat si no escolta el xiulet de l’àrbitre.

Obligats a la proesa

El segon gol va deixar gelats als tarragonins, ja que els obligava a obrar una proesa pràcticament impossible. No pel que exigia el rival, que tampoc era gaire, sinó més aviat perquè després dels primers deu minuts de partit el Nàstic pràcticament va desaparèixer.

La solució que va trobar Nano és un canvi de cromos. El mateix dibuix, idèntica idea, però sense Tete Morente al camp i amb Omar Perdomo sobre el verd. No va canviar res la història respecte al que es va poder veure en el primer acte (tret dels primers deu minuts). Manu Barreiro, amb molta voluntat però sense trobar forats clars per marcar. Uche, intentant aparèixer. Omar, entrant de fora a dins i rebent una falta i una altra. Gaztañaga i Matilla, més pendents de passar-la enrere per no perdre-la i evitant arriscar ni una engruna en cada passada.

Un nou desastre al Nou Estadi després d’una segona meitat que es va fer molt llarga. D’ocasions clares del Nàstic, poques, per no dir que cap ni una. D’opcions d’almenys intentar empatar, tampoc. El públic, més preocupat de criticar tot el que feia l’àrbitre que d’una altra cosa. No és que alguna cosa no funcioni a Tarragona, és que gairebé no funciona res.

Mesa i Dongou

Maikel Mesa per Abrahám Minero va ser el següent canvi dels locals, però no va canviar absolutament res. L’equip continuava sense veure-ho clar i es va bolcar a l’atac sense cap tipus de sentit. Quan Uche no va poder més, el va substituir Jean Marie Dongou. Va estar bé el punta grana tot i els pocs minuts de què va gaudir, però, a nivell d’equip, no va servir absolutament per a res.

De fet, aquest fet de tirar endavant sense ordre ni sentit va motivar que Osasuna tingués a les seves mans acabar d’arrodonir una golejada que encara hauria estat pitjor. Lucas Torró, amb un gran tret des de fora de l’àrea, va estavellar-se amb el pal. L’afició va demostrar el seu malestar amb crits contra jugadors, director esportiu i contra la situació en general, que no és precisament bona.