El Nàstic, davant de la prova que el talent no ho és tot en el futbol
Els de Nano Rivas visiten el «fanalet vermell», un equip que ja ha descendit però que compta amb jugadors de molta qualitat
No hi ha pitjor equip que li pugui tocar al Gimnàstic de Tarragona que ara mateix que un Sevilla Atlético que compta amb una de les plantilles amb més talent de la Segona Divisió A, tot i haver perdut la categoria ja fa dies.
Els equips que no s’hi juguen absolutament res poden ser encara més perillós que els que tenen l’ascens sobre la taula. Per a mostra, un botó. I si no, que li diguin a un Nàstic que va ser ridiculitzat a Lorca contra un conjunt que, deu minuts abans, ja sabia que jugaria a Segona Divisió B la pròxima temporada.
Jugadors que apuntaven a estrelles i que, després d’intentar-ho en altres equips ho han provat al Sevilla, com Aitor Cantalapiedra; d’altres, que tenen ganes de tirar amunt com Pozo, Marc Gual, Dani Escriche o Lara; o defensors com Berrocal o Javi Vázquez, per posar alguns exemples, volen agradar fins a finals de temporada amb un objectiu clar: no acompanyar a l’equip a Segona Divisió B la pròxima temporada. Per a aconseguir-ho, tenen dues vies. La primera, completar un final de campanya tan espectacular que cridi l’atenció de Joaquín Caparrós, tècnic del primer equip, i aquest decideixi quedar-se amb ells de cara a la pròxima temporada. I, la segona, que algun equip de Primera Divisió o de Segona A els requereixi i se’ls emporti ja sigui a mode de cessió o de forma definitiva.
Quatre partits resten perquè finalitzi el campionat lliguer i un dels trens que tenen aquests futbolistes és el del Nàstic, un conjunt que sí que s’hi juga molt a nivell grupal i que viatjarà a Sevilla per enfrontar-se (sis de la tarda) a un rival al qual vol guanyar per realitzar el primer gran pas cap a la permanència i allunyar els fantasmes de Lorca i Osasuna.
Són 26 punts els que té el filial Sevillista, pels 43 amb què compta el conjunt tarragoní. Les estadístiques del Sevilla Atlético són realment lamentables, sobretot pel que fa a gols anotats. Només 24 en els 38 enfrontaments que s’han disputat fins ara. Aquesta circumstància ha motivat que sigui l’equip amb menys olfacte golejador de tota la categoria i que únicament hagi estat capaç de guanyar cinc partits en tota la campanya, per onze empats i 22 derrotes.
Pel que fa a dianes encaixades, amb 55, el superen el Lorca, amb 60 i el Córdoba, amb 63. Els murcians estan també descendits, mentre que els andalusos, a quatre punts del Nàstic, encara tenen esperances de salvació.
El Sevilla Atlético pot jugar tant amb quatre com amb cinc defensors, i és un equip que ha guanyat en fortalesa defensiva en les darreres jornades. Amb vuit dianes, el seu màxim realitzador és Carlos Fernández amb vuit gols, encara que el segueixen, de molt lluny, homes com Álex Muñoz i San Emeterio, amb tres dianes.
Victòria en l’anada
El Nàstic ja sap què vol dir derrotar al Sevilla Atlético aquesta temporada. En un partit que semblava que seria plàcid, els tarragonins ja manaven 2-0 als 37 minuts de joc, amb gols de Maikel Mesa i de Xavi Molina. Tot i això, el mateix Carlos Fernández, en el 76’, va retallar distàncies i el final de l’enfrontament va ser d’infart. El Nàstic va mantenir-se per davant amb molt d’esforç sobre la gespa, i el resultat va acabar sent de 2-1. Als tarragonins els seria més que agradable el mateix resultat, però al revés (1-2).