La capacitat d'adaptació confirma la consolidació de la plantilla reusenca
Tito i Fran van demostrar, contra el Tenerife, saber-se reconvertir per ajudar l’equip amb l’expulsió d’Olmo
El partit d’aquest dissabte contra el Tenerife va posar de manifest la capacitat que té el CF Reus de sacrifici i lluita pel conjunt. En un equip sense grans noms ni estrelles, en el qual sempre es defensa la unitat i el treball de grup, el compromís i el companyonisme fan encara més competitiva la plantilla. L’expulsió de Jesús Olmo, amb gairebé tres quartes parts d’enfrontament encara en joc, obrien un camí pedregós i complicat amb un home menys.
Tito Ortiz va ser el primer en sacrificar-se. Va abadonar la zona de migcentre per tornar a exercir de central, una posició que ja havia ocupat en d’altres ocasios, com ara en el duel contra l’Oviedo a l’Estadi (0-0) que va tancar amb molt bona nota. El sacrifici ha estat una de les constants en la temporara de Tito. Va començar amb més protagonisme que Ledes qui, finalment, li va acabar prenent la posició. El de Santa Coloma de Gramanet ha sabut esperar les seves oportunitats i aparèixer per apagar focs en el tram final dels partits o per suplir baixes dels seus companys. El proper cap de setmana, en el duel al camp del Granada, Tito tindrà una nova oportunitat per actuar de central.
La reorganització de l’equip es va acabar de completar al segon temps. Amb molt bon criteri, Xavi Bartolo va fer entrar Fran Carbia per un Máyor que es va saber autoexigir quan va caure a banda, tancant un mig del camp amb quatre jugadors, acompanyat per Vítor i Juan Domínguez, i amb Yoda a l’altre extrem. Després del descans, l’aposta per Fran, un atacant de banda, va donar la raó a Bartolo, qui va deixar Lekic sol en punta fins que les cames del serbi no van poder més i va ser substituït per Edgar Hernández. El segon d’Aritz López Garai no es va amagar en la roda de premsa posterior al matx i va felicitar els homes que van entrar des de la banqueta per la seva més que notable actuació.
Control i domini
Un cop refet, l’equip de la capital del Baix Camp va mostrar una imatge molt millorada en el segon temps. Possessió, control i domini gràcies a un centre del camp que va continuar carburant. Amb Fran i Yoda a les bandes i la possibilitat de centrar-se, els laterals van tenir més protagonisme. En cap moment va donar la sensació de jugar amb un home menys, ni en els moments de replegar-se i esforçar-se en defensa.
Explotant la velocitat de Fran i les pilotes despenjades pels puntes, l’«11» roig-i-negre va gaudir de les millors ocasions per tornar a posar el CF Reus per davant en el marcador. Només va faltar, com gairebé sempre aquest curs, afinar la punteria en la zona decisiva.