Emilio Viqueira: «Crec que és bo per a tots, vull que el club estigui tranquil»

L’etapa d’Emilio Viqueira com a director esportiu del Nàstic va posar punt final aquest dijous al migdia. El gallec va desitjar que es tractés d’un «fins després», ja que va assegurar que a Tarragona «potser he viscut els millors darrers anys de la meva vida».

El que fins ara ha estat el màxim responsable esportiu del club va estar acompanyat de Josep Maria Andreu en una compareixença de premsa molt emotiva, en la qual no hi va faltar gairebé ningú: Consell d’Administració, cos tècnic, jugadors, treballadors d’oficines, personal del bar de l’Estadi... Un adéu en tota regla, en el qual no van faltar les llàgrimes d’un Viqueira que va tenir en tot moment el suport de la seva família, que també va estar present a l’acte.

El president del Nàstic va ser qui va explicar què ha suposat per a ell prendre aquesta decisió: «Ahir a la tarda, el Nàstic i Emilio Viqueira vam arribar a un acord per a la rescissió del seu contracte. Per a mi, avui és un dia trist. Emilio Viqueira és amic meu. Portem unes setmanes de molta tensió, i els dos vam decidir que havíem de posar fi a aquesta etapa».

«Hem compartit alegries, alguna tristesa, llàgrimes», va dir un Andreu, que va expressar que «jo només puc parlar bé d’Emilio. Tornaria a fitxar-lo pel Nàstic. No podem dir res dolent d’ell. El seu treball ha estat extraordinari».

«Emilio, el Nàstic és casa teva, i tu ho saps. Et desitjo a tu i a la teva família el millor del món. Gràcies per la teva amistat, per tot el que has fet pel Nàstic». Aquest va ser el final del missatge de Josep Maria Andreu envers el que fins ara s’ha encarregat dels fitxatges i del gruix de les decisions esportives que s’han dut a terme al club tarragoní.

Viqueira no va poder contenir-se i, durant la major part del seu discurs, va tenir els ulls plorosos. Amb una sala de premsa plena a vessar, el gallec no es va oblidar gairebé de ningú a l’hora d’agrair la seva etapa a Tarragona.

Va començar agraint el suport a Josep Maria Andreu, a la seva dona, als seus fills. «Des d’ara, tindràs un amic per a sempre», li va dir al president del Consell d’Administració. «És un dia molt complicat. Després de cinc anys, només et puc agrair el teu suport des del primer dia, tant a mi com a la meva família», li va comentar a Andreu.

No va voler deixar-se a ningú i va voler deixar ben clar que «ho sento si amb alguna decisió meva he perjudicat al club, no era la meva intenció».

Els presents a la sala, després del discurs de Viqueira, i abans de començar amb el torn de preguntes dels periodistes, el van aplaudir, agraïts per, valgui la redundància, tots els agraïments que va llençar el gallec.

Seguirà igual

Ell, en una arrencada de sinceritat, no va desvelar el seu futur, encara que va apuntar que estarà lligat a la direcció esportiva. No se sap de quin equip, però no li faltaran ofertes. El pitjor moment que ha passat pel Nàstic, «tot i que va ser dur el que va passar a Llagostera i el fet de no poder pujar a Primera per un gol és, sense dubte, el dia d’avui».

«La meva filla no vol marxar de Tarragona, els meus fills juguen al Nàstic... He viscut a Tarragona potser els millors darrers anys de la meva vida. No marxo, espero que sigui un fins després», va afegir un Viqueira que va voler treure ferro a tot el que ha succeït, ja que «això és futbol. Hi ha moments de molta tensió, de moltes disputes».

«Jo estava patint, i la meva família també estava patint», va manifestar el gallec, el qual va voler deixar ben clar que no té res a retreure als socis i aficionats del Gimnàstic. «L’afició del Nàstic és modèlica», va apuntar, tot afegint que «m’emporto el suport de la gent que de veritat aprecio». «Agraït sempre a Tarragona, a la gent, al president, a Promoesport i a tothom», va finalitzar un Viqueira que, en to irònic, va deixar caure que «he promès que ara no tinc excusa per no aprimar-me».