«Sabia que el camí era llarg, però fos com fos havia d'arribar a jugar un partit»

—Com es troba, a nivell físic i mental, una setmana després d'haver rebut l'alta?

—Ara em sento l'home més feliç perquè estic fent el que més m'agrada, ja tinc l'alta que al final també és important saber que tinc les condicions per poder entrenar i em sento molt feliç.

—Està llest per jugar?

—La veritat és que encara no estic al 100%, entrenant tinc algunes molèsties però és part de la lesió. Sí que crec que estic en condicions de poder aportar 10 minuts de futbol, ara depèn que el míster vegi si estic en condicions de poder ajudar l'equip o no.

—Què li suposaria tornar a jugar aquest diumenge, davant l'afició?

—Des del primer dia que em vaig lesionar sempre he tingut al cap el moment de tornar a sortir al camp i a casa em faria més il·lusió perquè és on hi ha la gent que em coneix, els meus amics i família. Però com et deia, depèn que el míster entengui si puc tenir l'oportunitat de jugar, és el qui decideix perquè també sap que no estic al 100%.

—En saber quina lesió tenia i el temps de baixa, confiava tenir l'alta amb l'oportunitat de jugar aquesta mateixa temporada?

—Sabia que el camí seria llarg però tenia al cap la idea que segurament arribaria, com a mínim, a jugar un partit. Fos com fos, n'estava segur.

—Ha après a tenir més paciència?

—Una mica més, sí. No molta, però sí.

—És una de les eines necessàries per a un futbolista que, com vostè, està cridat a ser un referent al seu equip?

—Sempre he esperat el meu moment, he fet bé la meva feina i he participat activament en tot el que em demanaven. Aquest any em sentia amb més importància, tenia la continuïtat que tot futbolista necessita, però el futbol té això i un dia estàs al cel i l'altre a l'infern.

—Sobre la seva lesió, Guzzo va explicar que vostè havia descobert com n'és de dura una situació així.

—Ho és molt i no ho sabia perquè mai havia tingut una lesió, ni greu ni petita. Sempre m'havia trobat bé i estava disponible, i la primera lesió que he tingut és d'aquesta gravetat. Guzzo em va ajudar molt perquè havia passat per aquesta situació i he tingut la sort de comptar amb el suport dels companys.

—Algú en especial?

—La meva família, la meva xicota, els meus amics i els companys portuguesos, que són amb qui més temps passo. Tots em van donar consells i van tenir bones paraules per mi, també el club m'ha mostrat molta estima.

—Què ha après després de passar tot aquest temps mirant el futbol des de fora?

—Veus els partits totalment diferents, he après moltes coses que segur que em faran tornar millor del que estava abans de lesionar-me. Com sempre donaré el meu màxim sobre el terreny de joc, vull aportar més a l'equip i mostrar que estic millor físicament. He entrenat molt al gimnàs, també, i espero estar més centrat.

—També és important entrenar la ment.

—Al principi ho és molt, en Joan (el fisioterapeuta) sempre em deia que havia de ser fort mentalment perquè la recuperació no seria tan lineal com jo em pensava. Cal centrar-se en el que vols, així quan tornes també tens present que les primeres setmanes et costarà, que no tornaràs igual que estaves abans de lesionar-te.

—Des de la lesió, quin ha estat el millor dia?

—Hi ha diferents moments, el dia que et treuen les crosses, per exemple, és molt especial. Però el millor va ser quan em van dir que ja podia fer tot l'entrenament amb el grup pocs dies abans que em donessin l'alta. Aquest dia em va fer molt feliç perquè podia fer el que més m'agrada.

—Com valora la temporada de l'equip?

—Molt bona, hem tornat a sorprendre a tothom. Seguim sent un equip molt fort, a casa hem sigut encara millors, hem aconseguit la permanència amb quatre jornades de diferència i estem en una posició que podem quedar encara millor que l'any passat. És important que la gent entengui que hem fet una molt bona temporada.

—Quins objectius es marca per la temporada vinent?

—El primer és tornar de vacances sentint-me millor i ja al 100%, sense tenir dolor. Llavors voldré jugar més, després d'estar sis mesos aturat el que vull és competir i tenir continuïtat, fer les coses bé.

—Li espera un estiu molt diferent dels altres?

—Hauré de treballar molt més que altres anys; la lesió ha estat molt greu i vaig passar per quiròfan així que hauré d'anar amb més compte. En passar tant temps aturat el múscul també perd força i no queda res més que treballar i treballar per poder arribar al juliol recuperat i començant de zero, havent oblidat la lesió del genoll.

—Així i tot, ho recordarà sempre.

—Sí, m'ha marcat molt i m'ha deixat la marca de la cicatriu al genoll. Ha sigut part del camí que he recorregut; el futbol és així, té moments bons i dolents, i tots volem tenir només els bons però al final sabem que els dolents també hi són i els hem de superar. En aquest sentit, crec que ho he aconseguit.