Un altre any patint i amb final feliç
El Nàstic va celebrar una permanència que tornava a arribar en la darrera jornada del campionat i amb una muntanya russa d’emocions
Diuen que complir un objectiu senta molt millor quan a un li ha costat molt d’assolir. Pot ser cert, depèn de com es miri. Segurament, per aquest motiu es va desfermar la bogeria al Nou Estadi aquest dissabte a la nit, quan el Nàstic va certificar la permanència vencent el Rayo Vallecano.
Com manava el guió, la megafonia del camp va advertir al públic que no podia envair el camp en cas de guanyar al Rayo Vallecano, ja que el club s’enfrontaria a sancions econòmiques. Però gairebé tothom va fer cas omís a les instruccions arribades des del club i el Nou Estadi va iniciar una celebració que feia anys que no es recordava. Molt major a la de la passada temporada i, apurant, encara més gran que la de l’ascens a Segona Divisió A. Potser, per això del patiment que ha suposat aconseguir-ho.
Quatre entrenadors, un director esportiu que no ha acabat la temporada, molts jugadors que van canviar en el mercat d’hivern, les cases d’apostes... El que no li ha passat aquesta temporada al Gimnàstic de Tarragona, segurament, no existeix. Un equip configurat per no patir, que es va reforçar a consciència en el mercat d’hivern per a aspirar a cotes encara majors, i que ha hagut de fer, novament, un nou de nou al final de la temporada per a assolir la permanència. Es repetia un guió gairebé calcat al del curs anterior.
El Nàstic va derrotar al Rayo Vallecano (2-0), el qual també va assolir la seva meta: va acabar campió de Lliga de Segona Divisió. El Huesca, que també va caure davant del Nàstic la passada jornada (0-1), no va fer la feina en caure al Carlos Tartiere contra l’Oviedo (2-1). Finalment, la Cultural y Deportiva Leonesa va ser la que, cruelment, va baixar a Segona Divisió B, un equip que estava pràcticament salvat fa dues setmanes quan, al descans, guanyava 0-2 al Nou Estadi de Tarragona. Va acabar perdent 5-3 després d’una remuntada espectacular del Nàstic, una prova més que aquest equip, quan es veu mort, ressuscita i és capaç de tot.
Després d’una jornada de descans, ahir, ara arriben uns dies per a analitzar moltes coses. La setmana començarà amb la querella criminal contra Federbet i el seu executiu per haver implicat al Nàstic en apostes il·legals. Això, sense deixar de banda la plantilla. Caldrà decidir quins jugadors continuen en la disciplina del club i quins no, qui serà el director esportiu i com se soluciona el futur amb Promoesport, empresa que ha estat del costat del Nàstic des de Segona Divisió B però que aquest estiu es podria desvincular de l’entitat grana de forma definitiva. Les negociacions entre Nàstic i Promoesport estan en marxa des de fa uns dies, però encara no hi ha res concretat.
Ara bé, el que haurà de definir el Nàstic és quin model de club i d’equip vol. Amb el deute a zero, o pràcticament a zero, l’entitat presidida per Josep Maria Andreu buscarà, d’una vegada per totes, una estabilitat que, en els darrers anys, no ha aconseguit. Ningú vol tornar a patir fins a última hora per continuar a Segona A i, per a poder aconseguir-ho, el club ha de començar a treballar-hi immediatament.