El capità deixa al Nàstic

Sorpresa majúscula al Gimnàstic de Tarragona. Xavi Molina, el capità del primer equip, abandona el club grana en una notícia que ha agafat desprevingut gairebé a tothom.

El canongí ha decidit posar punt final a una etapa que s'ha allargat durant les darreres cinc temporades i en la qual ha aconseguit, entre d'altres, un ascens a Segona Divisió A.

Als seus 31 anys, Xavi Molina ha pres la determinació de marxar a l'estranger, concretament a un equip belga, que li ofereix unes condicions molt superiors al contracte que li va posar sobre la taula el Nàstic.

El club grana volia que el capità continués i li va oferir tres temporades més, tot i que finalment Molina no ha acceptat.

Baixa inesperada a Tarragona i a un Nàstic en el qual es produiran més baixes de les esperades inicialment.

Molina s'ha volgut acomiadar del Nàstic amb una emotiva carta que resa així:

Quan era petit tenia un somni, somiava una cosa que semblava impossible..., però amb molt de treball i sacrifici ara farà 5 anys vaig aconseguir jugar per fi, al Nàstic! Va ser arribar, i sentir des del primer dia l’estima de l’afició. Aquesta, que malauradament ha patit tant aquestes dues últimes temporades... Però que recordo bé, que també va xalar de valent les tres anteriors! La primera, vam estar a un gol d’aconseguir l’esperat ascens a 2a divisió, a la segona, per fi ho vam aconseguir, amb un any extraordinari de principi a fi! Impossible descriure la felicitat que sentia. Veure la plaça de l’Ajuntament plena de nastiquers feliços i contents... La temporada següent va ser encara més emocionant, arribant a l’última jornada de lliga en plena lluita per l’ascens directe a 1a divisió, el partit contra l’Alavés, aquell gol que podia suposar una cosa tant bonica per Tarragona, però que malauradament no va ser decisiu... No tinc paraules per descriure com em vaig sentir en aquell moment. Sempre he intentat donar el màxim de mi en tots els aspectes per aquest escut, només espero haver estat a l’alçada. Ara vull agrair, des del primer a l’últim, a tots el treballadors del club, jardiners, bugaderia, material, oficina, botiga, premsa, televisió, entrenadors futbol base... m’emporto a tots i cadascú d’ells... Menció especial a la gent del Bar de l’Estadi, que ens han cuidat dia rere dia, com a fills i germans, sou increïbles! Agrair també a la directiva encapçalada per el president Josep Maria Andreu, i al director esportiu Emilio Viqueira per fer possible la meva arribada al club de la mà de Santi Castillejo. A tots els místers que he tingut i dels que tant he après, Vicente, Merino, Nano, Lluís, Rodri i Gordillo amb tots els seus staff tècnics. Als companys que molts s’han convertit en amics, gràcies per poder competir cada cap de setmana al vostre costat! Per compartir moments únics al vestidor i ajudar-me quant ho he necessitat, ha sigut un plaer patir i gaudir amb vosaltres! I per últim, l’actiu més important que té aquest club, vosaltres AFICIÓ, gràcies per tot, i a tots, tant als que els li agrado més com als que no els hi agrado tant... Perquè així es el futbol! No dubteu mai, que sou part essencial per guanyar partits, ho heu demostrat moltes vegades. Dit això, i amb l’ànima trencada, ha arribat l’hora de dir adéu, ha sigut una decisió molt complicada, probablement la més difícil que he hagut de prendre fins ara... Però només us puc assegurar que allà on vagi portaré el Nàstic al meu cor, per tot allò que ens ha donat i tot el bonic que ens depararà!