Diari Més

José Antonio Gordillo: entrenador del Gimnàstic de Tarragona

«El meu objectiu és fer una bona temporada i créixer juntament amb l'equip»

El tècnic, que continua al Nàstic, recorda que als 30 minuts del partit contra la Cultural, quan l’equip perdia 0-2, «ja estava pensant en quins canvis faria»

José Antonio Gordillo, al Nou Estadi. El tècnic grana recorda la dificultat que ha significat assolir la permanència i deixa ben clar que la seva ambició serà major la pròxima temporada.

«El meu objectiu és fer una bona temporada i créixer juntament amb l'equip»Cristina Aguilar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Gimnàstic de Tarragona anunciarà en les pròximes hores que José Antonio Gordillo serà l’entrenador del club grana de cara a la pròxima temporada. Després d’assolir el difícil repte de la permanència a Segona Fa tan sols quatre dies, l’andalús ja exerceix com a tècnic grana i té clar que és el que vol i quins són els factors que han ajudat al Nàstic a continuar a la categoria de plata del futbol espanyol.

—Abans de tot, deixi’m donar-li l’enhorabona per una permanència en la qual no sé fins a quin punt vostè hi creia quan va arribar al Nàstic.

—Evidentment, era un repte difícil, però coneixia a la plantilla i entenia que es podia aconseguir. Eren jugadors que havien guanyat a camps importants i, tot i que l’equip s’havia mostrat irregular, creia que hi havia opcions de mantenir la categoria perquè hi havia nivell suficient a la plantilla.

—Ha seguit al Nàstic des del començament de la temporada?

—Sí. He vist partits en directe, d’altres me’ls he descarregat i alguns els he vist per televisió. Però sí, els he seguit.

—I vostè que ha seguit tant a aquesta plantilla, no creu que podria haver aspirat a alguna cosa més?

—No t’ho sabria dir, ja que ara mateix és una situació molt complicada de valorar. Sí que crec que hi havia plantilla per no passar penúries.

—Què va trobar Gordillo quan va arribar al vestidor?

—Doncs moltes coses. A més, era la setmana en la qual havia marxat el director esportiu. Però em vaig trobar a un equip amb ganes de sortir endavant, al qual l’afectava el que estava passant. Sabien que havien de tirar endavant un repte difícil i que havien de treure forces d’on fos.

—Hi ha algun o alguns jugadors que l’hagin sorprès positivament o negativament?

—En línies generals, tots m’han rebut molt bé. Han treballat molt bé i s’ho han deixat tot en cada entrenament. Vaig trobar un bon vestidor.

—Quan a un el truquen a falta de tres partits, què li passa pel cap?

—En el meu cas, em passa pel cap que et truquen de casa teva, que era una oportunitat per a mi, i que havia de venir per a ajudar.

—Em fa la sensació que els plantejaments de José Antonio Gordillo són massa agosarats, molt ofensius. També ho són els canvis que ha fet durant els partits. Era necessari prendre aquests riscos durant els enfrontaments?

—Havíem de guanyar sí o sí. En el meu primer partit, contra la Cultural, ja era una final. Havíem de guanyar fos com fos. En el segon partit, també havíem de sumar els tres punts, ja que tots els nostres rivals havien vençut en la jornada anterior. I, en el tercer, depeníem de nosaltres, però també podíem descendir, però havíem de guanyar per a assegurar-nos seguir a Segona A. L’ocasió requeria que fóssim ofensius i que anéssim a pels partits. A més, aquest és el futbol que a mi m’agrada, ja que jo l’entenc així.

—A la mitja part contra la Cultural, perdent 0-2, veia a l’equip a Segona B?

—A partir del minut 30, la meva obligació era pensar quins canvis havíem de fer i quin missatge havíem d’enviar al vestidor i intentar capgirar la situació. No podia parar a pensar en res negatiu. Vam fer canvis, vam retocar a nivell tàctic el sistema defensiu, i el missatge va ser positiu cap als jugadors, els quals ho van entendre perfectament. Ells van ser els autèntics protagonistes del que va passar. Vam dir que havíem de marcar un gol abans dels quinze minuts de la segona meitat, i ho vam aconseguir en el minut 9.

—Havia vist alguna cosa semblant? Cinc gols en aproximadament mitja hora és una fita espectacular.

—No ho recordo. Sí que és veritat que en un partit com a jugador del Castelló vaig viure una cosa similar.

—Marxem cap a Osca. Van al camp del líder i han de guanyar. Com ho fa vostè per explicar a uns jugadors que estan tan a prop de la zona de descens que només valen els tres punts?

—Des del primer dia, hem enviat missatges positius des del cos tècnic. Aquests són jugadors que han estat capaços de guanyar en camps importants de la categoria, han aconseguit coses grans. El Huesca era un rival molt difícil, molt bo, però si defensàvem bé sabia que tindríem opcions de guanyar. La jugada del gol d’Uche la vam treballar al llarg de tota la setmana.

—I després va arribar el Rayo...

—Sí. Potser va ser el partit de menor tensió. Nosaltres ens trobàvem en una bona situació a la classificació, però havíem de guanyar per a assegurar-nos la permanència. Els dos gols van ser molt matiners, i ens van donar molta confiança. Els jugadors han crescut molt en aquestes tres setmanes, i es va notar.

—S’ha parlat molt del tema de les apostes, però m’agradaria saber com ha gestionat un entrenador aquesta circumstància amb els jugadors.

—Va ser fàcil, perquè el vestidor estava molt tranquil en aquest aspecte, ja que no hi havia cap dubte que no hi havia absolutament res al respecte. El Consell d’Administració va enviar un missatge clar i contundent, i nosaltres ho vam parlar de passada. Ens vam centrar a parlar del Rayo, i no li vam donar importància al tema.

—Gordillo seguirà com a entrenador del Nàstic? Què vol aconseguir aquí?

—Així espero. Vull créixer aquí.

—Créixer significa pujar a Primera Divisió?

—Acostumo a marcar-me reptes a curt termini. Ha estat així des de nen. El meu objectiu és estar aquí la pròxima temporada, fer un bon campionat i créixer juntament amb l’equip.

—Li ha representat un punt a favor ser una persona tan estimada a Tarragona?

—Sí, molt. M’ha ajudat, ja que em sento molt a gust, molt còmode. Ja coneixia a la gent del club des de la meva etapa com a jugador. Santi Coch, Jordi Abella i Manolo Martínez han fet un treball espectacular, ja que hem treballat moltes hores junts. Tothom m’ho ha posat tot molt fàcil.

—Creu que va ser excessiva la festa de dissabte?

—Potser sí, perquè hem celebrat que no hem baixat de categoria. Ara bé, entenc a la gent, que ha estat una temporada molt difícil, de molta tensió, i és normal que surti aquesta il·lusió.

—La temporada vinent la plantilla canviarà. Li preguntaré per dos noms: Jean Luc i Matilla, que acaben contracte. Vol que continuïn?

—Hem de mirar la gent que acaba contracte, els que seguiran... Ha de venir una persona per fer de director esportiu i repassar la situació. Els dos han donat un bon rendiment, però fins que no hi hagi director esportiu, no diré res.

tracking