Harry Kane dóna a Anglaterra una victòria suada davant de Tunísia (1-2)

La feblesa de Tunísia en el joc aeri i l’oportunisme de Harry Kane van donar aquest dilluns a Anglaterra una agònica i soferta victòria a l’últim minut davant un equip molt seriós en defensa però amb escassa incidència en atac.

El partit va començar amb el guió esperat. Gareth Southgate va optar per Sterling com a company de Kane a l’avantguarda i Anglaterra va sortir molt endollada sota la batuta de Henderson i un Alli molt mòbil.

La mala sort es va aliar per partida doble amb el arquero del Chateauroux francès en la següent jugada. Hassen va sortir a tapar una passada filtrada de Alli i va xocar amb Young, que li va copejar sense intenció en l’espatlla.

En el servei de cantonada posterior va volar de pal a pal per treure amb el palmell de la mà una poderosa rematada de cap de Stones, però el seu rebuig va caure en l’ham de Kane, que sense deixar-la botar la va empènyer a la xarxa.

El gol va assentar a Anglaterra i va fer mal per uns minuts a Tunísia, que va veure a més com el seu porter no es recuperava del encontronazo i havia de ser sustituït per Ben Mustapha, el portera de l’A el Shabab saudita, seguidor del Reial Madrid.

Els anglesos van trepitjar l’accelerador amb un tret molt llunyà de Henderson que va trobar les mans de Ben Mustapha i una successió d’oportunitats en les botes de Sterling, molt erradís fins que va ser substituït en la segona part per Rashford.

I és que els de Southgate havien trobat un passadís en la banda esquerra de Tunísia, malament defensada per Ali Maaloul, dubte fins a l’últim minut per unes molèsties musculars.

Amb Khazri solament en punta, els nord-africans s’agarraven a la solvència del migcampista de l’A el Nassr saudita i a la mobilitat de Fakhereddine Ben Youssef, l’home triat pel tècnic de Tunísia per suplir la baixa per lesió en aquest mundial del seu millor jugador, Yousef Msaki.

Va ser precisament una jugada per banda dreta amb tots dos protagonistes la que va aconseguir forçar el penal innecessari de Walker i el que li va donar a Sassi l’oportunitat de marcar el primer gol africà a Rússia 2018. Anglaterra va recuperar llavors part de la seva embranzida i va generar dues ocasions més abans del descans per part de Lingard, una d’elles amb una autopassada que es va estavellar a la base del pal. A més, va reclamar un penal que semblava clar de Ben Yousef a Kane a la sortida d’un córner, però el marcador no es mouria.

La segona meitat va començar amb una tònica diferent, amb Tunísia millor plantat i Anglaterra diluint-se a poc a poc, aspra i sense el joc de conjunt que va mostrar en la primera part, en la qual va explotar bé la feblesa en les bandes de Tunísia.

Els canvis tampoc van sorgir efecte. Southgate va donar entrada a Rashford i Loftus-Cheek per Sterling i Alli, però ni el davanter del Manchester United ni l’extrem del Chelsea van millorar a una Anglaterra lliura al recurs de la pilota bombada. Un d’ells, amb el minut noranta ja complert, va caure prop del cap de Kane, que solament en l’aèria noia ho va empènyer per donar a Anglaterra tres punts que li permeten continuar a l’estela de Bèlgica.

FITXA TÈCNICA

Tunísia. Hassen (Ben Mustapha, 14’), Bronn, S. Ben Youssef, Meriah, Ali Maaloul, Skhiri, Sassi, Sliti (Ben Amor, 73’), Badri; Khazri i F. Ben Youssef.

Anglaterra. Pickford, Walker, Stones, Maguire, Trippier, Lingard, Henderson, Alli (Loftus Cheek, 80’), Young, Sterling (Rashford, 68’) i Kane.

Gols. 0-1, Kane (11’); 1-1, Sassi (35’); 1-2, Kane (91’).

Àrbitre. Wilmar Roldán. Va mostrar la targeta groga a l’anglès Walker.

Incidències. El Volgogrado Arena va acollir 41.064 espectadors.