Espanya s'alia amb la fortuna per sumar la primera victòria al Mundial

Una gol de Diego Costa, de fortuna amb el genoll després de rebuig del rival, va anar el càstig amb el qual la destinació va respondre un plantejament ultra defensiu d’Iran que se li va ennuegar a Espanya, que posa llum al seu camí en el Mundial 2018 i es jugarà el liderat de grup davant una el Marroc ja eliminada.

L’examen a la paciència no podia empènyer a la desesperació ni al dubte. Les faltes per frenar el seu futbol van ser contínues, la duresa per no accedir a l’altre costat del mur. Una defensa de sis que protegia la seguretat de la seva porteria. Hierro esperava aquest partit, deu jugadors defensant per darrere de la pilota, i va apostar per Lucas Vázquez buscant obrir el camp.

Reapareixia Carvajal en una defensa que de ben segur amb Lopetegui hauria estat de tres des de l’inici.

Espanya, lluny d’estar còmoda amb el so de vuvuzeles en la graderia que li traslladava a l’èxit de Sud-àfrica, torçava el gest amb el pas dels minuts. Incòmoda per associar-se en curt a la zona de perill, sense espais, i erràtica en el desplaçament en llarg quan buscava la pilota en llarg.

Són trobades en els quals el seu 9 pateix. Li faltaven centres des dels costats per rematar i això que el retorn de Carvajal augmentava la profunditat en la dreta. Però la continuïtat que desitjava Espanya, que fins als 25 minuts no disparava a porta amb una falta centrada de Silva, era frenada amb perdudes de temps i lesions fingides.

El somni del gol per a Iran ho distanciava un grapat de metres. La pilota parada era la seva esperança. I aquí va emergir el cap del centenari Piqué. La falta de fluïdesa d’Espanya es buidava en alguna aparició d’Isco, amb Silva tenint en les seves botes les poques accions de tret. Una tisora a dalt, un altre tret al mur.

La necessitat obligava a més a Espanya i va arrencar el segon acte bolcada. Piqué primer, un tret de Busquets per a la crispeta de Beiranvand i una altra per Isco canviaven l’escenari abans que el seu cor quedés congelat. Solament a pilota parada podia fer mal Iran. D’un rebutgi va néixer el tret sec de Ansarifard que més de la meitat de l’estadi va cantar com a gol.

Era l’inici del càstig. En la següent acció Iniesta trencava pel centre, trobava a Costa i el seu moviment provocava el rebuig de la pilota al seu genoll perquè entrés a la xarxa pegada al pal. El que en el passat se li va negar, a Rússia li ava arribar de rebot.

Va ser quan Iran sí va voler. Com si fos un altre equip va començar a jugar i a arribar. Li va ficar velocitat i va provocar un estrany nerviosisme en el rival. El seu càstig va ser major després d’assaborir el gol somiat. Ezatolahi superava per baix a De Gea, que encara no ha fet una parada en el Mundial, i el col·legiat ho anul·lava per mà.

Vist el panorama el triomf era un ben preuat per a Espanya, que després de perdonar el segon en acció d’estratègia amb rematada de Ramos i Piqué en boca de gol, veia com una rematada a plaure de Taremi no trobava porta a la recta final.

Koke Resurrección donaria més força en la medul·lar i el final deixa màxima igualtat amb Portugal. Tot està en joc en una última jornada en la qual els de Ferro es mesuren al Marroc, l’única ja sense opcions.

FITXA TÈCNICA

Iran. Beiranvand, Rezaeian, Hosseini, Pouraliganji, Haji Safi (Mohammadi, 69’), Ebrahimi, Taremi, Ezatolahi, Amiri (Ghoddos, 86’), Ansarifard (Jahabakhsh, 75; i Azmoun.

Mèxic. De Gea, Carvajal, Piqué, Sergio Ramos, Jordi Alba, Busquets, Iniesta (Koke, 70’), Lucas Vázquez (Marco Asensio, 79’), Isco, Silva i Diego Costa (Rodrigo, 89’).

Gols. 0-1, Diego Costa (54’).

Àrbitre. Andrés Cunha. Va mostrar la targeta groga a Amiri i Omid Ebrahimi.

Incidències. L’Estadi Kazan Arena va acollir a 42.718 espectadors.