Hortelano bat en 400 un rècord d'Espanya que va durar 29 anys

Bruno Hortelano, plusmarquista espanyol de 100 i 200 metres, va afegir aquest divendres a Madrid un nou rècord nacional a la seva col·lecció, el de 400, en polvoritzar amb 44.69 la marca que CayetanoCornetva obtenir fa 29 anys a Barcelona (44.96).

La victòria en el míting de Madrid va ser, no obstant això, per al dominicàLuguelínSantos, subcampió olímpic a Londres 2012, que va acabar amb un registre de 44.66 i, amb la seva puixança, va contribuir en forma decisiva a l'ensulsiada del vell rècord espanyol.

Elpalencià Óscar Clavegueres, plusmarquista espanyol en pista coberta, es va classificar tercer amb uncronode 44.73, també per sota del rècord anterior. Els dos espanyols se situen ara primer i tercer en elránkingeuropeu de l'any, a mes i mitjà dels campionats d'Europa de Berlín.

Va ser el moment cim de la reunió madrilenya, en la qual va caure també un altre rècordañejo: l'italià de 100 metres (10.01), a poder, des de fa 39 anys, del llegendariPietroMennea, ja mort, que fos plusmarquista mundial de 200.FilippoTortu, que acaba de complir 20 anys, l'hi ha llevat amb 9.99.

Amb prou feines 21 mesos després de l'accident de trànsit que li va destrossar la mà dreta, Bruno Hortelano, actual campió d'Europa de 200 metres, va completar el seu increïble retorn amb una marca fins avui impensable per unquatrecentista espanyol.

La plusmarca nacional deCornetva romandre inaccessible gairebé trenta anys, i en una sola carrera dos atletes, Hortelano i Husillos, l'han destrossat. El gran duel entre les dues hacs de la velocitat espanyola no va defraudar, encara queLuguelínSantos s'immiscuís en la disputa amb la seva victòria.

El 400 de Madrid va tenir tanta qualitat, que el flamant campió del món en pista coberta, el txecPavelMaslak(que el 3 de març passat va heretar el títol després de la desqualificació de Husillos iLuguelínper trepitjar fora de carrer), va creuar avui la meta en última posició, amb 45.64.

ElcostarricenseNeryBrenes, que va ser campió del món baix sostre en 2012, va acabar cambra amb 45.00 i el canari Samuel García sisè amb 45.58.

Una sola centena va separar de la victòria en 110 m barres a l'espanyol Orlando Ortega, subcampió olímpic en Riu. El brasiler GabrielConstantinose li va anticipar amb uncronode 13.31 iYidiel Contreras va arribar cambra amb 13.44.

La carrera de 100 llisos sol oferir grans marques a Madrid (el rècord ho té el jamaicàNestaCarterdes de 2013 amb 9.87) i no va defraudar les expectatives: el xinèsBingtianEl seu va vèncer amb 9.91 per davant deFilippoTortu, que amb 9.99 va batre per dues centenes el vell rècord dePietroMennea.

La plusmarca italiana portava 39 anys intacta, des de laUniversitat de Mèxic'79. Encara faltaven 19 anys perquè naixésTortuquanPietroMenneava córrer els 100 metres en 10.01 segons aprofitant l'altitud de la Ciutat Universitària de Mèxic.

En aquella competicióMenneava batre també el rècord mundial de 200 amb un registre de 19.72 que va romandre 17 anysinvicte, fins que el nord-americà Michael Johnson l'hi va arrabassar en 1996.

Tortumarxa de Madrid amb la doble satisfacció de ser el primer italià que baixa dels 10 segons i el segon de raça blanca que trenca aquest mur, com abans ho havia fet el francèsChristopheLemaitre.

El de Salamanca Álvaro de Arriba els va passar per damunt als seus rivals a la recta final de la carrera de 800, per guanyar amb 1:45.50, seguit de DanielAndújar(1:46.33).SaúlOrdóñez, medallista de bronze europeu en sala, va arribar cambra amb 1:46.71.

La barcelonina Esther Guerrero va veure en l'últim instant com se li escapava la victòria en 800. L'alemanya ChristinaHering, venint de darrere a la recta, es va imposar, amb 2:01.72, per sis centenes a l'espanyola, que havia fet gairebé tota la despesa.SolangePereira, quarta, va fer marca personal amb 2:03.07.

La polonesa AnitaWlodarczyk, l'atleta amb més renom entre tots els participants a Madrid -dos ors olímpics, dos mundials, tres europeus i plusmarquista mundial de martell amb 82,98- no va tenir una actuació d'acord amb el seu rang.

Una altra atleta il·lustre, l'alemanya CristinaSchwanitz, campiona mundial de pes fa tres anys, sí va rendir conformement a la seva categoria. Va vèncer amb un llançament de 19.02 metres. Cap més va superar la barrera dels 19. La plusmarquista espanyola, Úrsula Ruiz, va acabar novena amb 15,86.