«La base de la plantilla de la temporada passada seguirà igual»

—Com es va trobar el club?

—La majoria de clubs, més o menys, acostumen a ser molt similars. Fins ara, hi havia una estructura que treballava d’una altra manera i ara hem començat un projecte nou, un altre camí.

—Quan arriba un nou director esportiu a un club, aquest acostuma a aprofitar feina que hi havia feta per part del seu antecessor. Per a la confecció de la plantilla de la pròxima temporada, li ha servit el que ja havia fet Emilio Viqueira?

—Hi ha una bona base de jugadors que han estat demostrant que, com a mínim, té lloc a Segona A. Això és important. Així, tot és més fàcil. Ara, s’ha de crear un grup de treball i seguir amb la feina que estava feta.

—Resulta més complicat el seu aterratge al Nàstic després de com va acabar la temporada passada el club?

—No, gens. Fins fa prop d’un mes, estava molt a gust treballant per a la direcció esportiva del Levante. Si bé vaig seguir tots els partits del Nàstic, del Reus, del Barça B o del primer equip de l’Espanyol aquesta passada temporada, perquè era la feina que em tocava, en cap moment em plantejava si al Nàstic s’estaven fent les coses bé o malament. Quan entro aquí ho faig perquè se m’encarrega una feina i perquè el projecte que plasmo tant al president, com al director general i a Jordi Virgili és una forma de treballar que crec que és la més coherent per a la meva forma de veure el futbol i de competir a la Segona A. En cap moment jutjo el que s’havia fet abans al Nàstic.

—Va trigar molt a donar el «sí» al Nàstic?

—No. Crec que van ser uns quatre o cinc dies on vam estar parlant. Se’m va plantejar un nou repte molt maco i em veia amb ganes de traçar el meu camí, la meva manera de treballar. Vaig parlar amb la gent del Levante i no m’esperava cap altra resposta que la que em van donar: «Aquí et trobarem a faltar, però és un projecte molt il·lusionant per a tu» i em van obrir les portes ràpidament.

—Quina és aquesta manera de treballar?

—Simplement, treballar molt i crear un grup de treball amb una implicació de tots. No només del primer equip, sinó de la Pobla i del juvenil A. Vull que hi hagi una comunicació entre tothom i poder ajudar als nanos a seguir aprenent i a anar pujant.

—Això de pensar en la Pobla i en el juvenil està molt bé i fa molts anys que aquí es diu que es tindrà en compte. Però, al final, els resultats ho marquen tot.

—Els resultats ho marquen tot a tot arreu. Al Nàstic, al Valladolid, a l’empresa Fragadis o on sigui. Evidentment, sempre tot depèn del primer equip, però la vinculació que hi pugui haver també pot tenir molt a veure amb el que tu donis. Si hi ha un jugador de la Pobla que està tocant a la porta i interessa, la idea és que el primer equip hi surti beneficiat.

—Fins a quin punt la plantilla 2018-19 serà diferent a la de la 2017-18? S’estan veient moltes baixes, s’està canviant molta gent...

—No crec que s’estiguin donant moltes baixes ni que s’estigui canviant molta gent. Una cosa són els rumors que poden sortir i, l’altra, la base que hi ha. És veritat que hi ha algunes baixes, però la base seguirà igual. Serà una plantilla curta, de vint jugadors de camp i tres porters. Ens volem guardar una o dues places per a alguna opció que pugui sortir més endavant o per cobrir lesions o fets similars. De fet, és la millor manera de treballar per a l’entrenador i, si tu mantens el discurs que comptaràs amb la gent de la Pobla, amb una plantilla de 25 seria molt més complicat.

—Partint de la base que Pol Valentín, Brugui o qualsevol altre jugador de la Pobla es queda al primer equip. Formaria part d’aquests 23 o podria tenir fitxa del filial?

—Hi ha totes les possibilitats. Es tracta que no sigui beneficiós només per al primer equip, sinó que sigui un fet consensuat i que pugui beneficiar a tothom. És important que el jugador sàpiga on és i que, si és al primer equip o al filial, la finalitat és la mateixa.

—Marxaran molts jugadors cedits?

—L’important és que si marxa algun jugador cedit és perquè pensem en el millor per ell, sempre de forma consensuada amb l’entrenador i amb el propi jugador. Esperem que no siguin molts.

—Arribaran molts jugadors cedits?

—Això ho anirà dictant el mercat. Has d’anar fent un Tetris amb la part econòmica, ja que s’ha de tenir en compte les exigències econòmiques dels propis jugadors i les possibilitats que es puguin donar en el mercat. Intentarem que les cessions que obtinguem siguin interessants, encara que la idea és que a curt-mitjà termini les cessions siguin mínimes i que el club pugui tenir un bon patrimoni pel que fa a jugadors.

—Nota que l’afició està nerviosa pels pocs fitxatges?

—No en tinc ni idea.

—El Nàstic s’està movent poc, o és el mercat el que no ho està fent?

—El mercat no s’està movent, però, independentment d’això, puc entendre que la gent vulgui fitxatges per començar a visionar quin serà el seu equip. Al final, però, el mercat és qui marca el timing i ara està anant lent. Si volguéssim fitxar, podríem tenir ara ja els 23 o 24 jugadors, però es tracta d’escollir el millor possible tenint en compte la nostra forma de jugar, el pressupost i la pròpia situació del mercat. Primer ha d’acabar el Mundial, després es mouen els jugadors de Primera, alguns dels que volien jugar a Primera han de veure que no ho poden fer i que els equips forts de Segona A fitxin el que volen. Després, s’ha de tenir la capacitat de fitxar bé jugant amb la part econòmica i amb d’altres factors.

—Anem per línies. Comptaven amb Alberto Varo?

—Ja no hi és i el que puc dir és que ha trobat una situació boníssima, que és poder ser a Segona Divisió A i espero que li vagi molt bé. El Nàstic té ara dos porters que ho han fet molt bé, com són Dimitrievski i Bernabé i, no és tan demèrit de Varo, com mèrit dels que hi ha a l’actualitat.

—I si marxa Dimitrievski?

—Dimitrievski està entrenant molt bé i està molt content. De moment, no marxa.

—I si acaba marxant?

—Doncs fitxarem un porter.

—No se’n penediran llavors d’haver deixat escapar a Varo?

—No. En el futbol no pots estar esperant a veure si passa una cosa o passa una altra, perquè no seria prudent per a un jugador que pot gaudir de la Segona A privar-l’hi.

—Deixant de banda si marxa Kakabadze, en defensa només faltarien dos centrals?

—Si no marxa Kakabadze s’han de fitxar dos centrals, tot i que hi ha jugadors de la Pobla que estan entrenant ara i veurem si poden ajudar.

—En el centre del camp, amb Álex López quedaria tancada?

—El centre del camp està bé com està ara mateix. Hi ha cinc jugadors amb Maikel Mesa i, de moment, estem bé. Veurem si acaba venint un altre jugador.

—Parlem de la davantera. Com és de complicat fitxar un davanter que millori el que hi ha ara mateix o que arribi a les expectatives que necessita l’equip?

—Cada any hi ha sorpreses i situacions diferents. Jo he estat davanter i no era dels que feia molts gols. Tinc claríssim que cada any era diferent a nivell psicològic o d’adaptació. Un davanter que un any ha fet tres gols, el següent te’n pot fer quinze. A ningú li venia al cap un jugador com el Cucho Hernández, i mira com ha funcionat. El davanter l’has de tastar i, llavors, intervenen molts factors. Treballarem amb un sistema amb dos jugadors a dalt on els davanters hi intervindran molt. Qui marca a Segona B, marca a Segona A i, qui ho fa a Segona A, ho pot fer a Primera. L’únic jugador que et garanteix quinze gols cada any és Nino qui, per cert, va ser company meu.