Cuenca ha de decidir ja si es queda a Reus o marxa a jugar a l'estranger

Isaac Cuenca: o quedar-se a casa i signar pel CF Reus o marxar a l’estranger. O aconseguir l’estabilitat que demanava i poder estar a prop de la seva família, o iniciar una aventura d’aquelles que se sap com comencen i mai com acaben. Ara bé, quedar-se a casa o marxar fora també té com a conseqüència tenir una fitxa més ajustada o molt més elevada. Cal posar-ho tot a la balança i decidir, però fer-ho aviat.

El CF Reus està tenint tota la paciència del món amb Isaac Cuenca, un futbolista que va començar la pretemporada amb l’entitat de la capital del Baix Camp, però que encara no ha decidit el seu futur. Ell, que mai ha ofert cap falsa esperança, sempre ha comentat que no seria descartable quedar-se al club de la seva infància, al que el va ajudar a fer el gran pas al Barça i que li va aplanar el camí de la professionalitat. Cuenca hauria de dir aquesta setmana si signa o accepta una altra oferta.

La idea inicial de Cuenca en la seva arribada a Reus era senzilla: entrenar a pocs metres de casa seva a l’espera d’una bona oferta d’un equip espanyol. Si podia ser de Primera Divisió, millor i, si venia un Segona Divisió A amb un bon projecte, també li obriria les portes. Ara bé, les desitjades propostes del futbol nacional no li han arribat a aquest extrem dretà que podria ser una de les grans bombes de la Segona Divisió A de l’estiu.

Aquest jugador li oferiria al Reus encara més desequilibri del que té actualment per les bandes. El recentment renovat Karim Yoda, Ricardo Vaz, Fran Carbia o David Querol ja són suficients arguments per deixar les bandes tal com estan a l’entitat reusenca, però un cinquè jugador oferiria encara més competència i un plus de qualitat que equipararia la davantera del CF Reus a una de les millors de la categoria de plata del futbol espanyol. Això, gràcies, també, al fet que Miguel Linares i Lekic són els «9» de l’equip que entrena Xavi Bartolo.

Cuenca té 27 anys i va començar la seva carrera amateur al Sabadell, a Segona Divisió B, on va marxar cedit procedent del Barça. Després, va jugar sis partits al filial blaugrana en una temporada 2011-12 en la qual va debutar amb el primer equip, amb el qual va jugar setze enfrontaments, onze d’ells com a titular, i en el qual va anotar dos gols. Amb el primer equip, va guanyar la Copa del Rei, la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs, quatre títols en la temporada en la qual va participar força a l’equip de la Ciutat Comtal. No va tenir la sort desitjada, i va marxar al Deportivo de la Corunya on, tot i els seus 27 enfrontaments, no va seguir. Dues temporades més al Granada, abans de marxar al Hapoel Beer Sheva d’Israel, on es va proclamar campió de Lliga, però no va continuar tot i tenir contracte fins el 2020.