Els joves gladiadors que venen al Reus i que arriben per quedar-s'hi
Alfred i Enri es van mostrar molt descarats contra un Zaragoza que no va passar de l’empat
El CF Reus no ha pogut inscriure, fins ara, a set futbolistes per poder competir a la Lliga de Futbol Professional. Aquesta circumstància ha tingut moltes conseqüències, gairebé totes negatives. Possiblement, encara que ningú ho pot assegurar, l’equip de la capital del Baix Camp acumularia algun punt més del que té després d’enfrontar-se a la Unión Deportiva Las Palmas i al Real Zaragoza. Mai se sabrà. També és molt negativa la incertesa que envolta el club per no saber què succeirà ni com acabarà el problema. Però aquesta situació negativa, té un punt molt positiu: els joves valors del club, que tenen un futur envejable.
Les absències de jugadors com Miguel Linares, Karim Yoda, Dejan Lekic, Tito o Vítor Silva, que probablement, en circumstàncies normals haurien estat titulars, va deixar el CF Reus en una situació inusual per segona jornada consecutiva.
Segurament, ni Alfred Planas, ni Rubén Enri ni Gonzalo Pereira haurien pogut jugar tants minuts com ho han fet fins ara a Segona Divisió A en dues jornades disputades, si no hagués estat pel daltabaix administratiu que pateix el club reusenc. Però ha estat així, per a bé i per a malament. L’exigència per a ells ha estat màxima, però és la que reclama la segona categoria professional del futbol espanyol. Tots tres, cadascun a la seva manera, no tan sols han demostrat que poden tapar un forat en un moment ocasional, sinó que han posat sobre la taula la seva candidatura per continuar jugant amb el primer equip. És aviat per valorar si aquesta situació es produirà, ja que no se sap què succeirà amb els futbolistes sense fitxa, però tots tres s’han guanyat el dret, almenys, de lluitar pel seu somni.
Alfred Planas
Alfred Planas ja tenia un peu i mig al primer equip. De fet, la idea de la direcció esportiva era que tingués dinàmica del primer equip i que, en la mesura del possible, gaudís de minuts amb Carbia, Lekic, Linares i companyia. Dels tres futbolistes anteriorment esmentats, és l’únic que ha disputat els dos partits com a titular. Sense Lekic, Linares, Yoda i David Querol, aquest darrer lesionat, Carbia i Vaz eren les dues úniques alternatives del primer equip. Doncs Planas li ha guanyat la partida al portuguès i ha estat titular amb Fran en tots dos partits. En el primer, ja va mostrar que era descarat però, aquest dissabte, també es va atrevir a driblar i a centrar una esfèrica que, si Carbonell hagués rematat més encertadament, potser estaríem parlant d’una altra cosa.
Rubén Enri
Enri, de 20 anys, va ser la gran sorpresa en el duel davant del Zaragoza. Va entrar a la segona meitat, per Àlex Carbonell, quan l’electrònic assenyalava el minut 66. Tenia una missió complicada: buscar el gol, i al mateix temps, lluitar i ajudar perquè els aragonesos no ataquessin. La primera no la va aconseguir, tot i que ho va intentar i, la segona, la va complir a la perfecció. Enri, que la passada temporada va militar al Badalona cedit per l’Espanyol, va demostrar una personalitat increïble per a la seva edat.
Gonzalo Pereira
I, per últim, però no menys important, apareix Gonzalo Pereira. Ja va jugar gran part del partit a Las Palmas de Gran Canària, a causa de la lesió de Mikel Villanueva, qui va acabar a l’hospital. Gonzalo Pereira no va estar encertat en el segon gol de Rubén Castro, ja que va protagonitzar una mala entrega en una sortida de pilota des del darrere. En cap moment es va enfonsar, va assumir l’error i va seguir endavant. Aquest dissabte, contra el Zaragoza, va entrar a setze minuts del final i va ser protagonista en el canvi de dibuix dels seus, que va passar a actuar amb cinc defensors. Impecable en defensa, l’equip roig-i-negre ja té central per a estona.
L’equip coincideix a valorar positivament l’empat aconseguit contra el Zaragoza
Diversos jugadors del CF Reus Deportiu van coincidir a valorar positivament el punt aconseguit en el partit d’aquest dissabte a l’Estadi Municipal de Reus contra el Real Zaragoza. I és que, tenint en compte la situació inusual de l’equip, a causa de les nombroses baixes per problemes en les inscripcions que ja van afectar els roig-i-negres en la primera jornada, aconseguir mantenir a ratlla un rival perillós com el Zaragoza, i arrencar-li un punt, tot i no haver estat capaços d’encetar el comptador de gols a favor d’aquesta temporada, és una fita considerable. Així ho van declarar homes com el porter, Edgar Badia o Juan Domínguez, en la valoració del partit que van fer a la zona mixta. També va coincidir amb aquesta valoració el tècnic roig-i-negre, que va assegurar que aconseguir aquest punt era un «resultat just» i que fer-ho havia tingut «un mèrit immens» que va servir per «tornar la confiança» a l’equip roig-i-negre, i es va mostrar molt agraït del suport de l’afició reusenca que va ser a l’Estadi responent a la crida que havia fet l’equip, assegurant que el públic els havia «donat ales» i els havia permès «arribar vius» al final del partit. Bartolo va aprofitar la roda de premsa per remarcar també que els jugadors afectats pel problema de les inscripcions havien estat clau a generar confiança a l’equip, donant suport als seus companys i «empenyent l’equip durant la setmana», i va destacar el paper de Gonzalo Pereira i Rubén Enri, els joves del filial que van tenir minuts.