Drama al Nou Estadi (0-1)

Pel·lícula de por, i de les bones, les que es va viure al Nou Estadi. El protagonista principal, un Nàstic que va posar en el guió totes aquelles coses que no s’han de fer per guanyar un partit i un Rayo Majadahonda que, sense fer soroll i amb una alarmant falta de punteria, va demostrar que també es poden guanyar partits sense fer mal al rival. Molt de mal hauria pogut prendre un Nàstic al qual li van perdonar la golejada en el ridícul més gran que es recorda en els darrers mesos a Tarragona.

Dos canvis va realitzar José Antonio Gordillo respecte els dos onzes inicials de la temporada. Fali, que no estava al cent per cent, començava des de la banqueta deixant el seu lloc a Cadamuro, que debutava amb la samarreta del Nàstic. També ho feia Iván López en el lateral dret. El futbolista cedit pel Levante, que encara no està en forma, li ha guanyat la partida a Pol Valentín i s’ha convertit en el substitut d’Otar Kakabadze, que ha marxat traspassat al futbol suís.

La resta, tot el mateix. Mejías en el centre de la defensa, Abrahám per l’esquerra i Rocha i Javi Márquez en el centre del camp, sense ningú a la banqueta que els pugui donar oxigen quan els pugui faltar, que els falta. Coris a la dreta, Tete a l’esquerra i Uche i Barreiro a dalt. Pràcticament, el mateix Nàstic que no ha funcionat en les dues jornades inicials.

El Nàstic necessitava fer un bon partit per intentar que una afició que ja està prou enfadada no tingués motius per estar-ne encara més. Però no va ser així. Si després dels primers 45 minuts el marcador hagués assenyalat un 0-3, no hauria passat res. Els madrilenys, alegres i sense complexos, van menjar-se a un Nàstic atemorit i al qual, amb el pas dels minuts, li anaven pesant més i i més les cames. Iván López va anar apagant-se en el lateral dret per la manca de ritme competitiu i, si a aquesta circumstància, se li afegeix que Sebas Coris no estava ni a dalt ni a baix, sense crear perill per l’extrem ni ajudar en defensa. A Tete Morente no li sortia absolutament res i, Uche i Barreiro, no sabien què fer. Combinaven sense sentit, perduts al camp.

Isaac Carcelén, que sempre havia jugat com a lateral quan s’havia enfrontat amb el Nàstic, i Enzo Zidane van comandar brillantment la sala de màquines madrilenya. Mai van dubtar a intentar realitzar una passada arriscada, però es van trobar amb un problema, que aquest diumenge va ser una autèntica benedicció pel Nàstic: Bernabé Barragán. El meta, que va tornar a guanyar-li la partida a Becerra, va realitzar dues aturades seguides, en els minuts 39 i 40, que eren gols cantats. La primera, després d’un míssil per baix d’Aitor que va obligar al meta gran a estirar-se fins a l’infinit i desviar a córner. L’altra, en una rematada de cap de Galán que Bernabé va salvar pels pèls.

En cap moment el Nàstic es va acostar a la porteria rival, mentre que els «uyyy» eren constants a la meta local. El millor del primer acte va ser una acció de Mejías, el qual, poc a poc, es va guanyant el dret en autoproclamar-se indiscutible. Va iniciar una aventura de les seves robant una esfèrica a camp propi i va cavalcar fins a l’extrem dret, on va intentar una centrada-xut que no va acabar en res però que va arrencar els aplaudiments d’un camp que n’estava molt necessitat.

Bernabé

La segona meitat va ser igual o pitjor que la primera pel Nàstic, amb la diferència que Bernabé va estar a punt d’encaixar dues dianes en un parell d’indecisions del meta grana van suposar sengles accions de perill que, en condicions normals, haurien acabat en gol si no fos per la manca d’encert dels davanters visitants. Ara bé, el meta va tornar a salvar els seus, d’acabar golejats, al final del duel.

En el 57’, un embolic de Bernabé deixava sol a Aitor García amb la sort que l’atacant visitant no encertava a l’hora de xutar. Una segona badada, set minuts després, es va produir en una sortida mal mesurada per part del meta que va deixar sol a un Jeisson que va fallar la seva vaselina.

Amb un menys

Per si no era poc amb el mal partit dels tarragonins, encara es va posar la cosa més complicada amb la rigorosa expulsió d’un Cadamuro que va veure la segona groga després que tot el seu equip estigués protestant un possible penal a Tete Morente a l’àrea contrària. El col·legiat ho va tenir clar i va enviar al túnel de vestidors al central debutant amb el Nàstic.

Coses del futbol, va espavilar el Nàstic amb un futbolista menys, però una errada pràcticament idèntica a la del gol contra el Tenerife va condemnar als tarragonins a la derrota. En aquest cas, Mejías es va vestir d’Omar Perdomo i va regalar, des de la banda dreta, una pilota al rival. Aitor García se’n va aprofitar i va rematar al fons de la xarxa. L’1-0 va ser, de fet, el millor que li podia haver passat a un Nàstic que es va tornar a encomanar a Bernabé en els instants finals. Dues aturades de molt de mèrit del meta van impedir un mal major.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Bernabé, Iván López (Djetei, 56’), Mejías, Cadamuro, Abrahám Minero, David Rocha, Javi Márquez (Fali, 46’), Sebas Coris, Uche (Omar Perdomo, 74’), Manu Barreiro i Tete Morente.

Rayo Majadahonda. Basilio, Galán, Héctor Verdés, Rafa, Morillas, Óscar Valentín, Enzo (Fede Varela, 80’), Isaac Carcelén, Toni Martínez (Jeisson, 56’), Aitor García i Ruibal (Nico, 74’).

Gols. 0-1, Nico (83’).

Àrbitre. Santiago Varón Aceitón (Balear). Va mostrar la targeta groga als locals David Rocha, Cadamuro (2, 73’) i Djetei; i al visitant Isaac Carcelén.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 4.854 espectadors.