Una afició, la del Nàstic, que es troba amb una situació cruel

A l’afició del Nàstic no se li podia demanar res. Davant d’un equip sense ànima, sense identitat, sense joc i sense oferir cap motiu per a animar-lo, els seguidors van començar el partit amb ganes.L’empat contra el Tenerife de feia quinze dies havia estat acollit com una ensopegada, amb què el soci i l’aficionat estaven convençuts que el seu equip solucionaria el partit contra els madrilenys amb una victòria, però no va ser així.

La primera part va servir de punt d’inflexió, ja que, tot i que l’equip va jugar de forma lamentable, el públic únicament es va queixar en un parell d’ocasions. Massa benevolent. Ara bé, en el segon acte, la paciència es va convertir en xiulets, ja que era inevitable no demostrar una massiva desaprovació al que estava succeint sobre la gespa. Els jugadors no donaven la talla, el tècnic no solucionava res amb els canvis i l’equip naufragava a mesura que passaven els minuts.

Ara bé, aquesta mateixa afició a la qual li costa tant arrencar i animar als seus, va despertar amb l’expulsió de Cadamuro, segurament injusta. Allí va posar sobre la taula que estava amb el seu equip, va intentar empènyer, va donar-li tots els seus ànims, però va acabar xiulant-lo al mateix temps que el col·legiat assenyalava el final.