No s'hi pot fer més (1-3)

Amb el que hi ha actualment no s’hi pot fer més. El Gimnàstic de Tarragona va plantar cara en tot moment (fins que se li van acabar les forces) contra un Deportivo de la Coruña que va demostrar el seu pressupost i la seva entitat, però que no va ser millor que els tarragonins, els quals van lluitar i lluitar, però van acabar caient davant l’efectivitat d’un equip que va disparar amb perill quatre vegades i que va marcar tres gols. Entre el fet que faltaven un terç dels jugadors, que eren baixa, i la poca profunditat de plantilla que està demostrant l’equip, el Nàstic segueix en zona de descens.

No era empresa fàcil per a José Antonio Gordillo. El tècnic havia d’afrontar el duel amb un total de vuit baixes, set d’elles per lesió, i una d’aquestes d’última hora i inesperada. L’única que no era per estar a la infermeria era la de Raúl Albentosa, que no podia actuar contra l’equip que compta amb els seus drets ja que així ho van acordar el Nàstic i el Deportivo durant el contracte de cessió. Res a dir.

La resta, per estar en el dic sec, eren Pol Valentín, Iván López, Josua Mejías, Javi Jiménez, Javi Márquez, Ramiro Guerra i Manu del Moral. Quatre defensors, dos centrecampistes i un davanter. Amb prou feines, el tècnic del Nàstic va poder realitzar una convocatòria amb jugadors del primer equip. Iván de Nova, defensor del filial, completava la llista. La baixa d’Iván López va ser inesperada, ja que va ser a l’entrenament de dissabte quan va notar unes molèsties que el van obligar a aturar-se. Per precaució, no va entrar a la llista.

El Nàstic va iniciar el partit d’una forma idèntica a la qual ho va fer a Reus. De fet, els primers 45 minuts de l’esquadra tarragonina van gaudir de la mateixa intensitat que en el derbi, però el Deportivo va ser molt deportivo, i tot i el gran gol de Tete Morente, va empatar ràpidament, sense deixar temps per a reaccionar.

Gordillo va donar als seus futbolistes l’ordre de fixar la pressió molt alta. Els jugadors visitants no podien treure la pilota amb claredat i, en ocasions, fins i tot, el seu meta Dani Jiménez tenia problemes. Les ocasions de gol no van brillar per la seva absència, com sí havia succeït en ocasions anteriors. El Nàstic volia guanyar i, tal com va desenvolupar-se el duel, va veure que era possible.

Doble ocasió al quart d’hora de joc en la qual el Nàstic va estar a punt d’inaugurar l’electrònic. Primer, dispara Tete i, després, Rocha. La pilota va acabar a servei de cantonada, i el córner, en res. S’animava, poc a poc, un Nou Estadi que volia tornar a marxar amb la mateixa felicitat que quinze dies abans en la victòria davant d’Osasuna. Tot i això, al davant, hi havia un Deportivo que, quan va posar calma al partit, va convertir-se en l’amo absolut de la pilota i va dominar al rival. Als vint minuts va espantar amb una centrada rasa de David Simón des del carril dret que va rematar, caient a terra, Carlos.

Arzo, molt atent, va poder desviar el perill.

Però el Nàstic mereixia més, i va aconseguir fer justícia a l’electrònic. Ho va fer amb un gol de bandera de Tete Morente. Fali va posar la cara perquè li rebotés una esfèrica que es podria haver convertit en un atac perillós dels gallecs, però el cuir va caure a peus del Nàstic. Tete Morente va veure com li queia l’esfèrica a cinc metres de la frontal i, sense pensar-s’ho, va llençar un míssil que va acabar a l’escaire de Dani Giménez. El camp esclatava de bogeria, però tan sols va tenir set minuts d’alegria, fins que Quique va pujar les taules. Bona paret a dins de l’àrea que culmina Carles Gil amb un tret que va obligar a Becerra a lluir-se, però va desviar l’esfèrica no gaire lluny, concretament a la zona on hi era un Quique que no va perdonar.

Baixada total

L’electricitat amb què es va viure el partit a la primera meitat va baixar d’intensitat, com era de preveure. Els dos equips van mostrar molt més respecte pel rival. Sobretot, un Nàstic que, en alguns moments, semblava que li tenia por a Goliat. En aquesta ocasió, David va ser el que va acabar perdent. Dues ocasions aïllades, ja que Isaac Becerra no es va veure obligat a realitzar més aturades de mèrit, però van ser dues accions en les quals la defensa va badar. En el primer gol, sí que podria parlar-se d’un possible fora de joc, però el segon ja va ser per a estudiar. El Deportivo va acabar guanyant per qualitat ja que, per joc, no va ser superior a un Nàstic al qual se li van veure les mancances pel que fa a plantilla.

En el minut 68, Quique rematava al fons de la xarxa una centrada des de la banda esquerra de Saúl en una acció que, possiblement, estava precedida d’un fora de joc. En el segon, era Christian Santos el que rematava en una centrada del mateix home, amb acte de passivitat (comença a ser habitual) de Dumitru que habilitava la jugada.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Isaac Becerra, Roger Figueras, Cadamuro, César Arzo, Abrahám Minero, Fali, David Rocha, Sebas Coris (Dumitru, 81’), Manu Barreiro, Ike Uche (Luis Suárez, 71’) i Tete Morente (Brugui, 84’).

Deportivo. Dani Giménez, David Simón, Domingos Duarte, Pablo Marí, Saúl, Didier Moreno, Vicente Gómez (Christian Santos, 85’), Carles Gil, Pedro Mosquera, Carlos (Fede Cartabia, 75’) (Álex Bergantiños, 81’) i Quique.

Gols. 1-0, Tete Morente (26’); 1-1, Quique (33’); 1-2, Quique (68’); 1-3, Christian Santos (86’).

Àrbitre. Víctor Areces Franco (Asturià). Va mostrar la targeta groga al local Tete Morente,; i als visitants Carlos i Domingos Duarte.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 5.790 espectadors.