Aquest és el camí per créixer

El Gimnàstic de Tarragona va marxar del Ramón de Carranza amb un punt i amb la sensació que podia haver acabat sumant tres punts. Tres punts que podrien haver marxat a Tarragona si el col·legiat no hagués assenyalat un penal a favor del Cádiz que no era pena màxima i que també podrien haver vingut cap a casa si el col·legiat hagués pujat al marcador un gol legal de Luís Suárez que va acabar anul·lant. Tot és negre per a un Nàstic que, amb una mica de sort i de justícia, hauria sumat tres punts que, per a molts, aquest diumenge van ser merescuts.

Els tarragonins es presentaven al duel amb fins a nou baixes, una situació que no posava gens favorable la situació d’un equip que s’ho jugava gairebé tot tenint en compte la seva situació classificatòria. El Nàstic, amb cinc baixes en defensa, havia de competir amb un Cádiz que, tot i que arribava al duel amb una rereguarda en quadre, tenia arguments per a marxar del partit amb els tres punts.

Roger Figueras va tornar a ser l’escollit per a jugar en el lateral dret del Nàstic, en una defensa on Cadamuro, Djetei i Abrahám eren els que la completaven. Rocha i Fali, amb les baixes de Ramiro Guerra i de Javi Márquez, eren els escollits. Al davant, Sebas Coris per la dreta, Tete Morente per l’esquerra i Uche i Luis Suárez a dalt. Mentrestant, Manu Barreiro, capità i buc insígnia de l’equip, havia d’esperar la seva oportunitat des de la banqueta.

Jugar al Ramón de Carranza se li pot fer llarg a qualsevol. Encara que el Cádiz afrontés el duel amb una gran quantitat de baixes, resultava un enfrontament més que complicat a un Nàstic que hi arribava en quadre, però conscient que les excuses havien de brillar per la seva absència.

Durant la primera meitat, trenta minuts van ser per als andalusos, mentre que la resta va tenir com a dominador un Nàstic que va demostrar, en molts moments, una ambició digna d’aquells que no es volen rendir en cap moment.

Els andalusos, com era de preveure, van voler portar el pes de l’enfrontament des del principi. Ara bé, es van trobar amb una defensa més que ordenada i equilibrada que no li va permetre fer el que va voler.

La mala sort i el mal comportament arbitral van tornar a topar amb el Nàstic. El col·legiat va assenyalar una suposada falta dins de l’àrea de Djetei que mai va arribar a existir. El futbolista del Nàstic es va recolzar sobre un rival i en cap moment va cometre penal, però el col·legiat va assenyalar la pena màxima. Álex Fernández la va transformar i el partit es va convertir en allò que el Nastic no volia: un intent de remuntada.

Ara bé, els tarragonins, ben posicionats sobre la gespa, van insistir en la seva idea, la qual va tenir resultat quan, en el 33’, Sebas Coris va assistir perquè Luis Suárez, sol, pugés l’empat. Va ser una acció en la qual el punta del Nàstic, sense contemplacions, va batre a Cifuentes en una acció que va donar pas al descans.

Sense miraments

El Nàstic no va tenir cap por a anar a per la victòria. Els tarragonins van plantar cara en tot moment al rival durant els segons 45 minuts. No hi va haver diferències entre els dos conjunts després del descans, ja que ambdós van anar a pel triomf, sense que els de José Antonio Gordillo gaudissin de la sort necessària com per a dominar.

El Nàstic va plantar tota la cara possible en el segon acte davant d’un Cádiz que, per entitat i, sobretot, per pressupost, hauria pogut demostrar alguna cosa més davant d’un equip que va fer tot el possible i més per a emportar-se els tres punts.

De fet, la darrera mitja hora va ser tarragonina. Els de José Antonio Gordillo, sense gaudir d’una possessió clara, van mantenir a ratlla al rival i, de passada, van demostrar que, tot i tenir un 40% de la plantilla disponible, poden plantar cara a qualsevol.

Les bandes del Cádiz, en moltes ocasions, van ser temibles, però no tant com en anteriors ocasions. Sebas Coris, que va anar de menys a més, va intentar portar perill des de la banda dreta, igual que ho va provar Tete Morente. Cap dels dos extrems, ni Omar Perdomo quan va entrar, va ser suficientment perillós com per a foradar la porteria visitant.

Debuta Salva Ferrer

Mancaven cinc minuts per a la finalització de l’enfrontament quan José Antonio Gordillo va decidir donar entrada a Salva Ferrer. El jove central del filial CF Pobla de Mafumet ingressava al terreny de joc en comptes de Roger Figueras. Això significava que el futbolista debutava amb el Nàstic, tot i que ho feia en una posició que no era la seva habitual. Ës central, però s’estrenava a Segona Divisió A com a lateral dret. Cinc minuts més el descomptes va tenir un futbolista que, pel que ha demostrat al filial, pot tenir un futur molt prometedor amb el Nàstic. Això sí, si algú compta amb ell. Al final, un punt per a cadascun i un partit que acaba amb cap dels dos partits sense acabar d’estar content del tot.

FITXA TÈCNICA

Cádiz. Cifuentes, Rober, Edu Ramos, Kekojevic, Mateos, Álex, José Mari, Salvador Agra (Salvi, 58’), Aketxe (Mario Barco, 73’), Vallejo (Jairo, 58’) i Lekic.

Nàstic. Becerra, Roger Figueras (Salva Ferrer, 85’), Djetei, Cadamuro, Abrahám Minero, David Rocha, Fali, Sebas Coris (Omar Perdomo, 78’), Uche, Luis Suárez (Manu Barreiro, 73’) i Tete Morente.

Gols. 1-0, Álex Fernández de penal (16’); 1-1, Luis Suárez (33’).

Àrbitre. Saúl Ais Reig (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Djetei, Roger Figueras, Uche i Omar Perdomo.

Incidències. El Ramón de Carranza va acollir a 12.450 espectadors.