José María Grau rep el més calorós dels homenatges

José María Grau va centrar la major part de l’atenció del partit entre Nàstic i Alcorcón, un duel disputat entre vent i pluja i que va aplegar uns 5.000 espectadors (ni el club ni LaLiga van oferir cap xifra de públic perquè no es va arribar ni al descans) a un Nou Estadi que va fusionar els crits d’ànim cap als seus futbolistes amb el record inesborrable i infinit cap al que va ser el delegat del primer equip grana les darreres divuit temporades.

La Budellera va ser un constant homenatge a una persona que ho va donar absolutament tot pel Nàstic i que, fins el darrer moment, va tenir la samarreta posada. De fet, en el seu multitudinari i sentit funeral, que va tenir lloc dijous al Santuari del Loreto, la samarreta del Nàstic no es va separar del taüt, com tampoc ho van fer jugadors, cos tècnic, amics, exjugadors, exentrenadors, antic personal del club, socis del Nàstic i tothom qui li va voler donar l’últim adéu.

Mai serà l’últim, ja que, amb dies com aquest diumenge, queda demostrat que Grau sempre estarà present en la memòria de tothom. El monòlit del Nàstic va ser l’escenari, tres quarts d’hora abans de començar l’enfrontament, d’un calorós homenatge en el qual no hi va faltar ningú: tothom qui va voler o qui va poder va recordar a aquell Grau que era tot somriure, tot bondat i que mai, absolutament mai, va tenir cap mala paraula per a ningú.

Dins del camp també va haver-hi molts moments per a recordar-lo, com en el minut de silenci previ al duel (es va fer a tots els camps de Segona Divisió A d’aquesta novena jornada de Segona Divisió A) o el fet que tots els jugadors portessin el braçalet negre. Un emotiu vídeo en el videomarcador del Nàstic també va servir per a recordar els millors moments d’un Grau que va calar molt fons en el cor dels nastiquers i de tot el món del futbol en general.

Als deu minuts de joc, tot el Nou Estadi es va aixecar per, alhora, recordar el número del dia en què va morir Grau: el 10 d’octubre. Aplaudiments que van durar un minut exacte i en els quals hi va participar absolutament tothom. Rams de flors en el lloc de treball de Grau al camp van complementar un dia que només es va embrutar pel mal temps, per la suspensió i per, sobretot, un resultat que deixa el Nàstic ferit gairebé de mort i amb poques o gairebé nul·les opcions d’aconseguir alguna cosa positiva.

D’afició, demà no se’n preveu tanta (no és que la xifra ahir fos excessiva) per diversos motius. Un, perquè és un dia laborable i molts treballen o estudien. Dos, perquè pocs hi voldran tornar després del desastre que es va poder veure sobre la gespa. I, tres, perquè el desànim s’ha instal·lat a Tarragona després d’un inici de temporada decebedor, que ha motivat que l’afluència de públic no sigui, ni molt menys, la que s’esperava durant la pretemporada.