Bartolo passa a defensa de cinc amb una execució gairebé perfecta

Pels pèls no es va emportar el CF Reus els tres punts del Molinón aquest dissabte. Els de la capital del Baix Camp van empatar 1-1 davant d’un dels «cocos» de la categoria i d’un dels millors equips a terreny propi en el futbol professional espanyol.

Molts haurien signat aquest resultat abans de començar l’enfrontament tenint en compte el nivell, la plantilla i l’entitat d’un Sporting que és un dels principals candidats a l’ascens a Primera Divisió. Tot i això, els locals van empatar a pocs segons del final i després d’un penal més que rigorós comès per Jesús Olmo.

A Xavi Bartolo, entrenador del Reus, li va sortir el partit pràcticament perfecte. L’equip ben col·locat al darrere i perillós al davant, un equilibri perfecte que es va poder fer realitat gràcies, en bona part, a un Edgar Badia que, novament, va estar estel·lar. El meta no només va aturar un penal, sinó que va realitzar d’altres intervencions de mèrit que van donar ales als seus i que van ser gran part responsable d’aquest punt que, segurament, a finals de temporada se li donarà més valor.

A més, el tècnic va introduir una nova variant, que encara no s’havia vist aquesta temporada, almenys d’inici. Sí que havia estat un recurs quan els partits s’havien de tancar, però fins aquest dissabte Bartolo no va jugar amb cinc defensors des del principi del duel. Va ser una decisió més que justificada tenint en compte que l’equip arribava amb nombroses absències, entre els lesionats i els que no s’han pogut inscriure, i també que el rival que hi havia al davant tenia un gran poder ofensiu. Per tant, Bartolo va apostar per un 5-3-2 en el qual Jesús Olmo, Catena i Gonzalo Pereira eren els centrals. Aquest darrer, futbolista del filial, va tenir una bona actuació en línies generals i li van assenyalar un penal per mans completament inexistent. Olmo va estar més imprecís i Catena segueix demostrant que s’està adaptant ràpid a l’equip. A les bandes, Ángel Bastos va tornar a la dreta i va quallar una bona actuació. De fet, va acabar el partit i va demostrar que li pot competir el lloc de tu a tu a un Shaq Moore que va entrar a la segona meitat i va jugar per davant del mateix Bastos. A l’altre cantó, Adrián Guerrero va ser el titular, per davant d’un Borja Herrera que també va entrar en el segon acte i que va actuar per davant del futbolista recentment ascendit al primer equip.

En aquest nou sistema, els intocables continuen sent-ho. O sigui, que el centre del camp no va patir variacions. Gus Ledes, Juan Domínguez i Mario Ortiz van mantenir-se a la titularitat, amb dos futbolistes per davant, en comptes dels tres als quals estan acostumats. Les lesions de Fran Carbia, Ricardo Vaz i David Querol també han estat determinants perquè Xavi Bartolo hagi apostat per aquest nou sistema, que està per veure si s’allargarà en el temps o serà un fet puntual.

Les baixes a la davantera van motivar que l’indiscutible Linares s’hagués de buscar un company de viatge. Aquest, va ser Alfred Planas, extrem que es mou a la perfecció per tota la zona ofensiva i que va estar a punt de marcar un gol. Si el resultat hagués estat un triomf, l’experiment hauria resultat perfecte.