Set canvis d'entrenador en els dos últims dos anys a Tarragona

En els darrers anys, la banqueta del Gimnàstic de Tarragona ha demostrat ser un lloc no gaire segur. Situacions molt diverses han motivat que, en menys de dos anys, s’hagin produït fins a set canvis d’entrenador al club tarragoní. Són molts moviments en un club que ha buscat una estabilitat des de la marxa de Vicente Moreno però que, per diverses situacions, no ha estat capaç de trobar-la.

Des que va deixar de ser entrenador del primer equip Vicente Moreno, el desembre de l’any 2016, han passat sis entrenadors més. O set, si es comptés que Nano Rivas, que va ser ajudant del valencià, va entrenar al Nàstic durant dues etapes.

Els resultats, com sempre, manaven i es va decidir realitzar un canvi al banc. Es va apostar llavors per un entrenador de perfil completament diferent al de l’actual tècnic del Mallorca i va arribar Juan Merino. En veure la plantilla de què disposava (era un dels cavalls de batalla del mateix Vicente Moreno), l’andalús va apostar per jugar amb cinc defensors. El primer que buscava el tècnic era intentar aconseguir una fortalesa defensiva que, més endavant, permetés tornar a guanyar la confiança ofensivament. Al principi, ho va aconseguir, però els resultats van anar a menys i, després de perdre a Vallecas i amb tan sols tres jornades per disputar de la temporada 2016-17, l’entitat grana va prendre la determinació de portar a terme un relleu a la banqueta.

Nano Rivas va ser l’home escollit per la directiva i que va arribar de la mà d’un Emilio Viqueira que el coneixia perfectament. Tant de quan era futbolista com quan va ser segon tècnic al Nàstic amb Moreno. Després, Nano va iniciar una aventura al filial del Getafe, a Tercera Divisió, d’on va fer el camí cap a Tarragona. Tres partits de Rivas, tres victòries i un Nàstic apoteòsic continuava a Segona Divisió A.

Pels motius que fossin, Nano Rivas va preferir no seguir a Tarragona i va deixar el càrrec. Era el moment de començar un nou projecte, amb una idea de continuïtat i de proposar una idea de futbol que fos atractiva per a una afició molt castigada per com havien anat les coses el dia anterior. De forma pràcticament unànime, Lluís Carreras va ser l’escollit. Amb passat futbolístic al FC Barcelona i a clubs com el Mallorca o el Sabadell com a entrenador, proposava una idea de futbol molt semblant a la que estava cercant el club.

Amb Carreras, la pretemporada va ser francament bona, però només pel que fa als resultats dels partits amistosos. El nombre d’entrenaments va ser insuficient i l’equip va arribar físicament molt castigat a l’inici de la temporada. El Nàstic va sumar un únic punt en els dotze primers possibles i aquesta circumstància va provocar la seva destitució.

Llavors, amb tota la temporada per endavant, el club va realitzar una aposta de la casa. Rodri, que era l’entrenador del filial CF Pobla de Mafumet, va agafar les regnes de l’equip. Els primers resultats van ser positius i, quan l’equip va començar a fallar, ho feia gairebé sempre a casa. Quan el Nàstic actuava lluny de Tarragona, aconseguia grans resultats, però a casa no era així. Quan els resultats es van igualar i l’equip va baixar el nivell fora, la directiva va decidir realitzar un nou canvi de rumb.

Rodri va ser cessat a finals de gener, quan l’equip sumava 28 punts i era dissetè a la classificació. Únicament comptava amb un punt més que la zona de descens i el consell d’Administració del Nàstic va tornar a apostar per Nano Rivas. Amb una plantilla que va millorar molt durant el mes de gener, Nano no va ser capaç de remuntar la situació. De fet, el Nàstic va acabar en zona de descens, fins que el club va opinar que José Antonio Gordillo era la persona indicada per a salvar al Nàstic. Va encertar de ple, ja que l’andalús va aconseguir un tres de tres en victòries que el van ajudar a assegurar-se una continuïtat que va durar fins ahir. Deu jornades i tan sols una victòria: és el futbol.