David Comamala «Si a la primera volta fem 28 o 30 punts, a la segona podem acabar jugant la promoció»

—Expliqui’m el projecte de la Pobla d’aquesta temporada.

—La Pobla està una mica en la línia del que esperàvem. És un equip que és un 80 o 90 per cent nou respecte al de la passada temporada, comptant als que han pujat del juvenil i els que han arribat com a fitxatges. És un equip molt jove, com fa dos anys. Tornem a fer un projecte de dues temporades per intentar que algun futbolista pugui tenir opcions de pujar a dalt. Tenim un nou entrenador i volem que sigui un equip alegre amb la pilota, veloç, però creiem que va començar massa bé la temporada, a nivell de punts. Últimament ens ha costat encertar de cara a porteria. Tenim la idea que, si a la primera volta aconseguim 28-30 punts, a la segona volta hem d’anar a més, ja que els nanos agafaran experiència i seran més competitius. Si tot això es compleix, estarem on ha d’estar el filial del Nàstic, fregant la promoció o en llocs de promoció.

—Per plantilla i pressupost, quina és la categoria que creu que li pertany a la Pobla, Segona B o Tercera?

—A dia d’avui, Tercera Divisió.

—Però és factible tornar a veure a la Pobla a Segona B?

—El treball de la Pobla i de la pedrera és un treball de constància. Al Nàstic li venen quatre o cinc generacions, perquè s’ha treballat fa temps, de molt bons jugadors. Això farà que en dos o tres anys el filial del Nàstic estigui per a competir, amb les tres o quatre incorporacions que es fan de fora.

—Per tant, la dinàmica de portar jugadors de fora anirà baixant.

—La meva és la tercera temporada al Nàstic i, de la primera a avui, no té res a veure. Abans hi havia catorze o quinze jugadors de fora de Catalunya. Ara, dels 23 que hi ha a la Pobla, 14 han passat pel juvenil del Nàstic. La idea és que això ha d’anar a més. Això ha de ser un orgull pel primer equip.

—Parli’m del cas de Roger Figueras, un jugador que passa de ser titular contra l’Alcorcón a sortir de la convocatòria en la continuació d’aquest partit, que es va ajornar a causa de la pluja.

—En el cas del Roger, ho afronta bé. És un noi madur i molt centrat, encara que no és gens fàcil. És un tipus de jugador que té condicions, però hi ha un procés per a convertir-se en jugador del primer equip. L’Iván de Nova s’està passant tota la temporada amb el primer equip i després ha passat a jugar a la Pobla, i ho ha assimilat. Han de tenir paciència. Han de ser prou madurs per portar amb naturalitat aquesta situació.

—Parlem ara de centrecampistes. El Nàstic va coix en aquesta demarcació. Veu vostè a Óscar Sanz preparat per a entrar?

—Crec que tot té un procés. Amb l’Óscar estem repetint un cas com el de Pol Prats de la temporada passada, que era juvenil, però que havia demostrat que podia tirar amunt. Són jugadors que, tot i ser juvenils, vam decidir donar-los continuïtat a la Pobla. Óscar Sanz s’ha de consolidar primer al filial i, després, fer el salt.

—Continuaran venint jugadors de l’Àfrica o aquesta circumstància s’acabarà amb el pas del temps?

—Al Nàstic s’està treballant sobre un petit projecte o idea que tant a nivell esportiu com econòmic era positiu, que era treballar amb un mercat africà on hi ha jugadors joves i de talent que també poden donar un rendiment econòmic. Si continuarà? Si surt bé, el club estarà obert a continuar-hi. Esperem, a més, que algun d’ells pugui pujar al primer equip del Nàstic.

—El juvenil A s’ha acabat de posicionar com a un dels equips de referència al país?

—Té una plantilla de nois que han pujat junts, molt compacta, amb un entrenador que els coneix molt. Tot això ha fet que hagin començat la campanya a dalt. Jo tinc la il·lusió que set o vuit d’aquests nanos estiguin la temporada vinent al filial i, per què no, que algun d’ells pugui estar en dinàmica de primer equip. Pel treball dels quatre o cinc últims anys, espero que l’equip estigui durant tota la temporada entre els cinc o sis primers.

—Per què no es va confiar en un entrenador de la casa per a la Pobla?

—Perquè en aquells moments vam decidir que el millor, a nivell esportiu, i per la idea que nosaltres teníem de joc, el millor era Alberto Gallego i, la veritat, és que n’estem molt contents.

—Què tal és Alberto Gallego?

—Molt bona persona. És obert i molt bo per a treballar en un club perquè s’ha implicat molt en la idea de joc i de club que teníem. A partir d’aquí, és molt conscient d’on és i del que ha d’aconseguir. Sabia on entrava i, a més, ens ha donat un plus en el dia a dia del qual n’estem molt contents.

—Parli’m d’alguns jugadors juvenils que, en dos o tres anys, hem de sentir a parlar d’ells.

—És difícil. Bernat Guiu, que ja ha participat amb la Pobla; en Guillem Martínez, que està en dinàmica de filial gairebé cada dia; l’Aleix està fent molt bona temporada com a central... Hi ha un grup bo, una bona generació. El Nàstic n’hauria d’estar content.

—Resulta complicat convèncer a un nen que no marxi al Barça o a l’Espanyol?

—Sí.

—I què li diu vostè a aquest nen?

—L’Óscar Sanz va marxar aquest estiu a entrenar amb el Barça aquest estiu, i no en va acabar convençut. El que podem fer és avançar processos i no ens hem de tancar a què jugadors com aquest passin a la Pobla. El Nàstic no pot competir amb aquestes pedreres.

—Acostumen a anar de cara aquests clubs amb el Nàstic?

—Sí. Des que sóc a Tarragona, mai hem tingut problemes. Tenim un contacte fluid i hi ha bona relació.