La il·lusió demana pas al Nàstic

Els nefastos resultats que acumula fins ara el Gimnàstic de Tarragona en el campionat nacional de Lliga de Segona Divisió A han portat a gran part de l’afició a pensar a llençar la tovallola.

La negativitat regna a Tarragona i, tot i que hi ha opcions matemàtiques per salvar-se, i de sobra, prima més el negre que el blanc. Ara bé, hi ha un fet que il·lusiona, i molt, a la parròquia grana. Es tracta de la projecció d’alguns joves futbolistes que, poc a poc, es van fent un lloc en el primer equip i que compten les seves actuacions per positives, contràriament a la majoria dels «grans», els que han de portar el pes real de l’equip.

Salva Ferrer, Viti i Brugui són els tres futbolistes que aconsegueixen treure-li algun somriure al soci i a l’aficionat grana. Gairebé sempre que juguen, ho fan bé. Ara mateix, tothom té a la boca el nom dels dos primers, ja que van ser, amb diferència, els dos jugadors que més van destacar durant la derrota dels grana contra el Granada. Són, el que es diria, els jugadors de moda al Nàstic. Brugui és, de moment, en un altre nivell, no futbolístic, però sí de minuts, ja que ha estat més habitual en els partits de Lliga i és un futbolista que, en Lliga, ha jugat un total de 547 minuts, repartits en nou partits. Salva ha jugat els dos darrers partits sencers i tres minuts més, a Cádiz, mentre que Viti ha disputat dos enfrontaments sencers, el de dissabte i el de la derrota a Málaga (2-0).

Amb els peus a terra

«Els meus familiars i amics sempre em diran el que faig bé, però jo miro els errors i intento corregir-los». Així de sensat i de serè parla Viti en declaracions a Diari Més. El futbolista de 20 anys sap que no pot confiar-se. Il·lusionat com cap altre es mostra Salva Ferrer, de la mateixa edat, qui declara que «estic en un núvol. No em faig encara a la idea del que estic vivint. Estic molt content i vull seguir millorant».

Tots dos tenen els peus a terra i ho tenen clar: «Jo sóc jugador de la Pobla i tot això és un premi que m’estan donant l’entrenador i el club. Intentaré que s’allargui el màxim possible i, quan hagi d’ajudar a la Pobla, ho intentaré fer el millor possible», afirma Salva Ferrer. «Tinc clar que sóc de la Pobla i que, en qualsevol moment, puc tornar al filial», diu Viti al respecte. Els dos saben que en qualsevol moment han de tornar amb el filial, que és el conjunt amb el qual tenen fitxa i en el que han de pensar.

Fa tan sols uns dies, Brugui va comentar que «sóc jove, tinc molta ambició i sé que puc estar aquí. Amb el meu treball i amb les estones que pugui estar aquí, miraré de demostrar-ho». Així, els tres tenen un comú denominador: saben on són i el que han de fer per continuar-hi.

Brugui no hi va ser

Si l’equip continua de la mateixa manera, els tres futbolistes seguiran sent importants. Aquest passat dissabte, Brugui va caure de la convocatòria, entre d’altres, per la problemàtica que suposa tenir tants jugadors amb fitxa del filial. Sempre hi ha d’haver set futbolistes amb fitxa del primer equip sobre la gespa i, amb Salva i Viti al camp i Luis Suárez i Sergio Montero (entrava per primera vegada en una convocatòria) a la banqueta, era arriscat comptar amb un altre futbolista amb fitxa del B.

En poques setmanes començaran a arribar jugadors a Tarragona, ja que el mercat d’hivern és molt proper. Serà llavors quan alguns dels futbolistes menys habituals de l’equip hauran de marxar i, possiblement, aquests joves jugadors perdran protagonisme. No serà per les ganes que Enrique Martín té que juguin, que són moltes, però tant ells com els «grans» saben que nanos de vint anys no són els que han de treure a l’equip del pou, ja que no són els responsables de la nefasta temporada que ha protagonitzat, fins ara, l’equip.