I a la setena va ser la vençuda (0-1)

Per fi ha arribat. Des d’aquell triomf contra l’Oviedo en l’estrena d’Enrique Martín que el Nàstic no trobava el camí de la victòria. No va ser, precisament, en el duel en el que més ho va merèixer, però el cert és que el conjunt tarragoní va ser capaç de sumar tres punts, a Extremadura, que li donen ales, com a mínim, per seguir pensant que el miracle de la permanència és possible.

Va haver de sortir Luis Suárez des de la banqueta per solucionar el partit. El colombià, que ha repetit suplència en massa ocasions, hauria de ser més imprescindible del que és per a l’entrenador. El Nàstic continua com a cuer, però les sensacions, després d’un triomf, sempre són diferents.

No tenia precisament un gran marge de maniobra Enrique Martín a l’hora de confeccionar un onze de garanties. Arzo ja no té fitxa federativa, Raúl Albentosa estava sancionat i, per lesió, es perdien el duel Iván López, Josua Mejías, Ramiro Guerra, Dumitru Cardoso, Tete Morente i Omar Perdomo. Aquests tres últims han entrat a la infermeria sense fer gens de soroll. De fet, si Enrique Martín no hagués explicat en la roda de premsa prèvia al duel que eren a la infermeria, tothom hauria pensat que es tractava d’una decisió tècnica, tenint en compte el poc que estan comptant darrerament.

L’entrenador del Nàstic va tornar a apostar per una defensa de quatre homes. Sembla que l’equip s’hi troba més a gust. Un d’aquest quatre, el sorprenent Salva Ferrer, actuava a la dreta, mentre que Fali, que tornava de lesió, i Djetei ho feien pel centre. Abrahám, com sempre, era l’amo del carril esquerre. Per davant, el descobriment Viti, escudant a Imanol i a Javi Márquez per, a dalt, deixar el lloc a Coris i Del Moral a les bandes i a Manu Barreiro a dalt.

El Nàstic continua, setmana rere setmana, repetint els mateixos pecats. El que més, el de no disparar a porteria. En els primers 45 minuts de joc, tret d’una rematada, tova i sense perill, de Salva en el 29’ a centrada de Javi Márquez, i una arribada final en la qual es va adormir completament Manu del Moral, res de res en la faceta ofensiva. El Nàstic no s’ha de conformar ja amb els empats, ja que les victòries han d’arribar i, per sumar de tres en tres, s’ha de disparar a porteria. Els tarragonins continuen sense posar-s’ho al cap. Ara bé, almenys van aconseguir arribar amb l’empat a l’electrònic al descans

.

Defensivament, el Nàstic va demostrar maneres. Els extremenys van buscar l’atac gairebé sempre per les bandes. Allí, però, es van trobar amb dos dels jugadors en millor forma del Nàstic, uns Salva i Abrahám que no són la millor via per a entrar per als rivals. A dalt, Manu Barreiro, completament sol, es trobava molt més còmode que en anteriors ocasions. El gallec les baixava totes, en pentinava moltes, però, gairebé mai tenia un soci per a poder regalar-li alguna bona acció. Viti va començar el duel veient una groga als set minuts, la qual el va condicionar molt. Tot i això, va tornar a demostrar aquesta maduresa que ha enamorat a Enrique Martín.

El més clar pels dos equips, una centrada en el 19’ de Kike Márquez que Fali va desviar a córner, i l’esmentada acció on Manu del Moral va esperar tant que, quan volia posar-la a l’àrea, només va trobar a Imanol, fora d’aquesta zona, qui no va poder rematar amb claredat. Era el 39’.

Al travesser

Com un cicló va començar l’equip extremeny a la segona meitat. Als set minuts després de la represa, els de Rodri van gaudir de l’ocasió més clara de tot el duel, amb un tret al travesser de Kike Márquez en una falta molt llunyana. Bernabé estava avançat i no hi hauria pogut fer res si la pilota hagués anat entre els tres pals. La fusta va repel·lir la pilota fora del camp.

Rodri ha trobat una comunió perfecta amb l’afició del Francisco de la Hera. I és que el tècnic barceloní, quan va veure que el Nàstic volia fer un pas endavant, va aixecar les mans demanant als seus un amor que li van tornar amb crits d’ànim fins al final del partit. Cada acció de l’àrbitre era protestada, cada bona passada dels seus era aplaudida i cada jugador que entrava s’emportava una gran ovació. Aquesta afició fa enveja.

Luis Suárez

Un dels fets més incomprensibles (problemes amb les fitxes del filial, que són massa, a banda) és que Luis Suárez no sigui titular sempre amb el Nàstic. Va entrar en el 69’ per un Manu del Moral que cada dia preocupa més, ja que el seu rendiment no és l’esperat. I, en el 70, ja va marcar. Va ser en una acció per banda esquerra en la qual un servei de banda del Nàstic va acabar amb un rebot a peus del colombià. No s’ho va pensar, va disparar i va marcar amb un míssil al pal curt. Pilota impossible d’aturar i Almendralejo es va quedar gelat.

El gol va esperonar als tarragonins, però també va reactivar als de Rodri que, mitjançant Pardo, a punt van estar de marcar en el 79’ amb un tret llunyà que va desviar un gran Bernabé. En els darrers minuts, els extremenys van tancar al Nàstic a la seva pròpia àrea, però no van aconseguir l’esperat empat.

FITXA TÈCNICA

Extremadura. Álvaro Fernández, Álex, Pardo, Granero, Pomares, Zarfino, Fausto Tienza (Álex Barrera, 74’), Kike Márquez, Chuli (Willy, 58’), Valverde (Olabe, 10’) i Rennella.

Nàstic. Bernabé, Salva Ferrer, Mohammed Djetei, Fali, Abrahám Minero, Viti, Imanol García, Javi Márquez (David Rocha, 77’), Sebas Coris (Pol Valentín, 87’), Manu Barreiro i Manu del Moral (Luis Suárez, 69’).

Gols. 0-1, Luis Suárez (70’).

Àrbitre. Iñaki Vicandi Garrido (basc). Va mostrar la targeta groga als locals Fausto Tienza, Rennella, Pardo, Olabe i Álex Díez; i als visitants Viti, Javi Márquez, Imanol García, i Manu Barreiro.

Incidències. L’Estadi Francisco de la Hera va acollir a 10.704 espectadors.