Dimiteix el president del CF Reus, Xavier Llastarri

El president del CF Reus, Xavier Llastarri ha decidit llençar la tovallola i abandonar el seu càrrec a la directiva del club reusenc. Afirma, en un comunicat publicat aquesta tarda a la web de l'entitat, que no està disposat a aguantar més insults i denuncia que ha patit assetjament a causa de la situació per la qual travessa l'entitat.

Llastarri defensa la tasca de Joan Oliver en aquests anys i considera que les denúncies dels jugadors, que considera justificades, han dut al límit al club. El fins ara president considera que ara ja està consolidada la solució als problemes que ha patit el CF Reus i és el moment de deixar-ho.

Pel que fa a les causes, Llastarri apunta al criteri aplicat per laLiga i els condicionants pressupostaris que han aplicat sobre el club.

Carta de Xavier Llastarri

Benvolguts accionistes, abonats, aficionats i amics, Crec que ha arribat el moment de prendre una de les decisions més difícils de la meva trajectòria com a President i, al mateix temps, compartir amb tots vosaltres unes reflexions personals. I com que no poc fer-ho amb tots vosaltres personalment, he decidit fer-les públiques mitjançant aquesta carta. Porto molts anys al club. Sóc de Reus i del Reus i sempre he fet el que he cregut que era el millor, tant pel CF Reus com per la ciutat de Reus. Fa 6 anys, amb la recent entrada de la Junta de nou al club, comprovem que tant el primer equip com les categories inferiors-futbol base són deficitàries i que, difícilment, es podran atendre les despeses més enllà del primer mes. D’altra banda, des del consistori, se’ns comunica que la subvenció al futbol base es reduiria a menys del 50% del que es donava abans. Res a dir, ja que eren temps difícils per a tothom. Tampoc les empreses del territori, en plena crisi, ens podien oferir una esponsorització suficient, tot i la bona voluntat d’algunes, a les que sempre estarem agraïts. Amb aquest panorama, se’ns presenta una persona, el sr. Joan Oliver, disposat a invertir en el club en un projecte a llarg termini i ambiciós, que volia consolidar el club a la categoria a la Segona B i, després, intentar fer el salt a Segona A. Tot això implicava fer una Societat Anònima Esportiva (SAD) on l’inversor fos el màxim accionista i, al mateix temps, preparar jurídicament el club perquè, en cas d’ascens, la SAD és un requisit indispensable. Lògicament, se’ns obria una porta immensa per resoldre els problemes del moment i per pensar en un projecte molt ambiciós. Com crec que hagués fet qualsevol president, el vaig valorar i vaig convocar una Assemblea General de Socis per explicar com estava la situació, donar detalls del projecte i posar a votació entre tots els socis si es volia constituir o no una SAD. El resultat va ser aclaparador: 260 vots a favor, 14 en contra i 3 en blanc. Per tant, els socis varen decidir apostar per fer la SAD, en un projecte que van considerar engrescador, i passar de ser socis a abonats, que és el que requereix una SAD. Val a dir que alguns socis, fins i tot, van decidir adquirir accions de la nova SAD. La veritat és que la varem encertar tots, ja que el resultat no podia ser millor. En dos anys, l’equip aconsegueix l’inimaginable tant pel club com per la ciutat de Reus. Tenir un equip militant a la Segona Divisió A amb tot el que això representa: veure equips a l’Estadi que només havíem vist per la televisió, una font d’ingressos per a la ciutat de milions d’euros, una imatge sense preu del club i de la ciutat i fer un salt de qualitat en tots els aspectes. En les dues primeres temporades al futbol professional, el tot va ser collonut. Van ser dues temporades admirables per uns novells com nosaltres, tot i que, com també era lògic (en ser els més petits en pressupost, d’estadi, d’abonats, etc.), amb algun que altre problema econòmic, però que es trampejava com es podia per poder seguir endavant. I així fins que arriba aquesta temporada, la 2018-2019, en la que LaLiga es posa més dura que mai per l’experiència del que havia passat amb anterioritat en altres equips de Segona Divisió A. A partir d’aquí, LaLiga adopta una postura rígida: no accepten les nostres previsions pressupostàries i ens exigeix un dipòsit de 3 milions d’euros abans del 31 d’agost per poder inscriure jugadors i tenir un límit salarial com el que proposa el club. No s’aconsegueixen aquests diners i la resta ja la sabem tots. Aquests últims dies, les denúncies dels jugadors per portar tres mesos sense cobrar (igual que la resta de personal, entrenadors, coordinadors, filial, futbol base, oficines, botiga, etc.) ens han portat al límit de la desaparició. Estaven en el seu dret, però el president no només pensa en els jugadors, sinó en TOT el personal del club sense deixar-me ningú, en proveïdors i en el club en si. Perquè les persones passem pel club, però el club ha de transcendir les persones. Actualment, quan la continuïtat del club està garantida, puc aturar-me, respirar i compartir aquestes reflexions. He hagut de viure amb moltes incògnites, nervis i nits sense dormir, imagino que igual que la resta de consellers. Però a mi m’ha tocat aguantar coses que van més enllà de la crítica de la massa social. Insults cap a la meva persona i els meus fills, acusacions sense fonament, assetjament al meu domicili... que crec que no he de suportar. Els qui vàrem comprar accions del club en el seu dia, no ho vàrem fer amb ànim de guanyar diners, sinó de seguir formant part de la institució. En el meu cas, però, vaig acceptar -juntament amb el meu company Francesc Sabaté- formar part del Consell d’Administració, tot i estar en minoria i no disposar d’una capacitat efectiva de decidir. Però vaig entendre que hi havia de ser, tot i ser conscient que això podria suposar assumir responsabilitats econòmiques, igual que els altres quatre consellers. Tot això queda eclipsat pels crits i els insults. En aquests moments, crec que ha arribat l’hora de fer un pas al costat i deixar el club. No estic disposat a seguir escoltant immerescudament insults i amenaces contra mi i la meva família, que ja ha patit prou la meva absència durant tots aquests anys que he estat al CF Reus. Per tant, el partit d’aquest diumenge contra el CA Osasuna serà el meu últim partit com a president del CF Reus Deportiu. Vull agrair a TOT el personal del club la seva dedicació i entrega, així com als membres de la Comissió de Supervisió, que són els excompanys la Junta Directiva anterior, tot el que han fet pel CF Reus Deportiu. M’hauria agradat que el meu comiat fos d’una altra manera, però les circumstàncies són les que són i cal afrontar-les. Gràcies a tots, bones festes i visca el CF Reus! Xavier Llastarri Verdeny Reus, 21 de desembre de 2018