Pere Tubilla: «Ens vam marcar intentar arribar el més amunt possible»

Com a qualsevol altra entitat esportiva, dins del Club Bàsquet Tarragona també hi ha aquells noms i aquelles persones que coneix tothom dins de l’entitat. Al club del Serrallo, un d’ells és el Pere Tubilla. Tubilla ha fet dins del CBT totes les tasques hagudes i per haver: soci fundador, jugador del primer equip, entrenador de la base, director de l’Escola de Bàsquet, directiu i president. Coneix el club com ningú, gràcies a haver pogut experimentar en primera persona les diferents visions que li aportaven aquests perfils professionals tan diferents entre ells. L’any 1985 decideix agafar les regnes del Club Bàsquet Tarragona, convertint-se en el tercer president del club, per aportar el seu granet de sorra a la consolidació del CBT dins del bàsquet tarragoní, català i fins i tot estatal.

—Quan arriba a ser president del CBT?

—Després de la renúncia de Pau Martí (segon president del club) em poso al capdavant del CBT l’any 1985. Hi vaig estar fins al 1989, quan passo el relleu a Xavi Mas.

—Quina era la seva vinculació amb el club? Quan hi va entrar?

—Vaig ser un dels membres fundadors del club. Des del principi formava part de l’equip sènior masculí, a la vegada que ho compaginava amb les tasques d’entrenador de la base i directiu de les primeres juntes directives de l’entitat.

—Quants anys va ocupar el càrrec de president?

—Quatre anys, l’equivalent a una legislatura.

—Durant els seus anys com a president, com imaginava el primer equip a nivell professional?

—La veritat és que tots teníem molta il·lusió, i això va fer que ens marquéssim com a objectiu poder arribar el més amunt possible, fins i tot a Primera Divisió (ACB). De fet, durant els meus anys com a president del club, van arribar els primers jugadors americans i es va pujar a Segona Divisió.

—Per què deixa la presidència?

—Sempre he estat un amant dels cicles i crec que el meu es va complir. Tenia clar que una persona com Xavi Mas, el meu relleu, era la idònia per continuar el creixement del club, com així va ser.

—Va seguir vinculat al club una vegada vas deixar de ser president?

—Sí, i tant. Vaig seguir fent tasques esportives com a director de l’Escola de Bàsquet, que la seva creació va ser una de les fites que es van assolir durant el meu mandat. També vaig dedicar-me a la meva faceta d’entrenador dels equips de la base, tant femenins com masculins. I d’una forma directa o indirecta, física o emocionalment continuo vinculat al CBT.

—Quin és el seu millor record com a president?

—Crec que, pel que fa als objectius esportius, l’ascens a Segona Divisió de l’equip masculí. A nivell social però sense deixar de banda el vessant esportiu, la creació de l’Escola de Bàsquet que tants bons fruits ha donat al club i al bàsquet de les comarques.

—Quin diria que ha estat el seu pitjor moment com a president?

—No en recordo cap, encara que les dificultats econòmiques de tot tipus no feien les tasques molt agradables. Però la il·lusió de la gent vinculada al club esborrava qualsevol situació de dificultat insalvable.

—En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

—Esportivament n’hi ha uns quants. Per escollir-ne un, l’any en què el sènior masculí milita a LEB Or i està a punt d’aconseguir l’ascens a ACB amb un Pavelló del Serrallo pleníssim com mai a Tarragona s’havia vist abans.

—Segueix vinculat al CBT?

—Sí. Continuo com a soci i, emocionalment, com el primer dia, em sento vinculat a tot el que li passi al club. Esportivament continuo treballant amb altres entitats per aconseguir el màxim nivell dels jugadors i jugadores de les nostres comarques.