«El pitjor moment va ser quan vam haver de renunciar a LEB»

—Quan es posa al capdavant del club i per què va decidir fer-ho?

—A l’any 2011, perquè el president que hi havia, Sergi Bru, va acabar el seu mandat i vaig pensar que podia ajudar al club assumint la presidència.

—Quina era la seva vinculació amb el club quan hi va entrar?

—Abans formava part de la Junta del club des que Rafa Pintado n’era el president. La meva vinculació al club va començar amb el primer equip femení que hi va haver i del que jo formava part com a jugadora.

—Quants anys va ser presidenta?

—Sis anys.

—Abans de ser presidenta, què feia dins del CBT?

—Han estat moltes les tasques que he dut a terme dintre del club. Els últims anys com a membre de la Junta, juntament amb altres companys, ens encarregàvem dels equips de la base.

—Durant els seus anys com a presidenta, com imaginava el primer equip a nivell professional?

—Imaginació sempre n’he tingut. Les aspiracions eren les màximes, però la realitat era diferent i vam passar de LEB a EBA perquè era l’única forma de fer viable el projecte.

—Per què deixa la presidència?

—El meu temps ja havia acabat i sabia que el club necessitava al davant una persona amb més força i il·lusió.

—Va seguir vinculada al club una vegada va deixar de ser-ne la presidenta?

—M’he pres una temporada per veure-ho tot des de fora. Això si, com a sòcia, ara i sempre.

—Quin és el seu millor record com a presidenta?

—Han estat molts els bons moments, és difícil destacar-ne alguns. Em quedo amb el projecte KM0 del primer equip masculí que tant ens ha fet gaudir, amb l’ascens a Copa Catalunya en dues ocasions del primer equip femení i amb totes les fases guanyades pels nostres equips de la base que ens permetia jugar a les màximes categories cada temporada.

—Quin diria que ha estat el seu pitjor moment com a presidenta?

—Haver de renunciar per motius econòmics a la categoria que tant ens va costar mantenir esportivament.

—En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

—Dels 40 anys em quedo amb tota la història del club. Any rere any, moltes persones han hagut de lluitar perquè el Club Bàsquet Tarragona sigui on és i sempre, amb més neguit o menys, ho hem aconseguit.

—Segueix vinculada al CBT?

—Com a sòcia. Ara i sempre.