Pol Freixanet, davant de la gran oportunitat de la seva carrera
Serà titular del Reus fins el final i ja ha demostrat que té qualitat de sobres per a ocupar una porteria de Segona Divisió A
De no ser pels gravíssims problemes econòmics que està travessant el club, Pol Freixanet viuria ara mateix en un núvol. El porter del CF Reus, fitxat aquest estiu procedent del Fuenlabrada, va ser el millor, segurament, de tots els jugadors roig-i-negres que van saltar a la gespa de La Rosaleda aquest diumenge. Els de Xavi Bartolo van golejar (0-3) i van meravellar a una afició que únicament havia vist als seus perdre en una ocasió a terres andaluses i que també havia assistit a tan sols dos gols en contra.
Un equip que arribava al duel després de setmanes complicades, de cobrar tard, de veure com sis companys havien marxat per impagaments i de no saber si es jugaria el partit, va ser capaç de vèncer a un dels clars candidats a l’ascens directe a Primera Divisió. Va aconseguir-ho, en gran part, gràcies a l’actuació estel·lar de Pol Freixanet, un meta que mai havia jugat en Lliga amb els reusencs, però que va demostrar que hi ha porter per a estona.
La marxa d’Edgar Badia a l’Elche és una de les situacions més traumàtiques que ha hagut de viure el Reus en la seva història recent. El porter, que s’havia consolidat com a un dels millors de la història del club i que estava creixent a nivell personal a pas de gegant, no deixava lloc al dubte i sempre jugava. Era titular indiscutible. Freixanet, per la seva banda, estava esperant una oportunitat des de la banqueta, coneixedor que en qualsevol moment se’l podia necessitar. Mentrestant, jugava els partits de Copa del Rei fins que els seus van quedar eliminats.
Dos grans partits contra Osasuna, a la segona ronda del torneig i davant de l’Almeria, en la tercera, no li van valer per prendre-li la titularitat a un Edgar Badia que, com és habitual en ell, salvava els seus partit rere partit. Ara, les coses han canviat i ha arribat el moment d’un Pol Freixanet que es va doctorar a Màlaga i que encara compta amb un gran recorregut.
Amb 27 anys, està vivint en la seva maduresa futbolística i tenia ganes de fer el salt a Segona Divisió A. Després d’una temporada a Primera amb l’Elche i de dues a Segona A amb els il·licitans en les quals va disputar tan sols tres partits, l’estiu del 2016 el de Manresa va decidir fer un pas enrere, amb la convicció que, aviat, en faria algun endavant. Tretze duels en la primera campanya i 28 en la segona li van servir per poder fitxar per un Reus on ara ha trobat el seu lloc. Si no passa res estrany i el club acaba la temporada jugant tots els partits, serà un bon aparador per a un meta que ha demostrat que la categoria de plata del futbol espanyol no l’espanta gens ni mica i que està més que capacitat per a poder posar-se l’equip a l’esquena.
Aquest dissabte, el meta tindrà la missió d’intentar deixar la porteria a zero contra el Numancia, en el duel que arrencarà a les sis de la tarda a l’Estadi Municipal de Reus.