Enrique Martín valora tornar a utilitzar el sistema amb cinc defensors
L’entrenador del Nàstic es troba més còmode quan actua amb tres centrals i dos laterals llargs i podrien debutar Sadik i Noguera
El central grana Djetei es trenca
El Gimnàstic de Tarragona ha de realitzar una segona volta de Champions League si vol tenir opcions de mantenir la categoria i seguir una temporada més a Segona Divisió A. Els tarragonins disten a set punts de la zona de permanència, però encara resten vint jornades per a disputar-se. Dels 60 punts en joc, el Nàstic hauria de sumar-ne la meitat o, fins i tot, algun més, per a mantenir-se a la categoria. Molts punts pel que s’ha vist fins ara, tot i que, mentre hi ha vida, hi ha esperança.
El tècnic grana, Enrique Martín, ha de trobar la fórmula perquè el seu equip realitzi un canvi radical. El primer pas, el de canviar bona part de la columna vertebral de la plantilla, ja s’ha realitzat. El segon és intentar que les peces quadrin i que els futbolistes ofereixen el rendiment que s’espera d’ells. Sobre el paper, tots els futbolistes que han arribat ajuden a millorar la plantilla, però mai es pot saber com encaixarà un jugador en un club determinat, ja que hi intervenen molts factors.
A més, hi haurà un tercer factor, que serà el canvi de sistema. Enrique Martín està valorant molt seriosament canviar de sistema i oblidar el 4-4-2 per passar al 5-3-2 en el qual ell es troba molt còmode. És el sistema que l’ha fet gran en les darreres temporades i, amb cinc defensors, va aconseguir ascendir a l’Osasuna a Primera Divisió, després de deixar eliminat, precisament, a un Nàstic que llavors entrenava Vicente Moreno.
Enrique Martín va arribar a Tarragona amb el 5-3-2, però va acabar canviant a un 4-4-2 que contra el Córdoba va donar bons resultats, però que no ha estat precisament eficaç, ja que les derrotes han abundat més que les victòries amb els quatre defenses.
Les noves incorporacions realitzades durant aquest mercat conviden a pensar que hi haurà nous moviments en un sistema en el qual hi ha més centrals per a escollir (amb Mejías i Cadamuro no es compta) i centrecampistes ideals per a jugar-hi. El fet de no haver contractat cap jugador de banda també és un clar indicatiu que el 4-4-2 podria estar veient el seu final. Javi Jiménez i Pipa han demostrat que no són tan efectius com a extrems. En el cas del primer, apunta que serà el competidor d’Abrahám en el carril esquerre, mentre que Pipa lluitarà per un lloc amb Pol Valentín i amb Sebas Coris per governar la banda dreta.