«Tarragona no es mereix tenir un equip de bàsquet tan maltractat»

—Creu que el CBT està superant les expectatives aquesta temporada?

—Ningú s’hauria imaginat a principis de temporada estar amb aquest balanç de victòries. Més, encara, amb els condicionants que hem tingut: una plantilla molt curta, la lesió de Pape, la marxa d’aquest jugador a un altre equip... Amb tots aquests condicionants, és una situació inesperada.

—És possible un ascens?

—Ara mateix, és molt complicat. Estem en una situació privilegiada a la taula, però tan sols som set jugadors del primer equip. Hem de tenir en compte que tan sols tenim dos jugadors de pintura, com són el Sorolla i el Ferran. Si no fitxem, hem de ser conscients que és difícil pujar.

—El marge de maniobra és mínim, ja que aquest club, amb les limitacions que té, no es pot equivocar a l’hora d’incorporar jugadors.

—Sí. Ara s’ha de veure quina intenció té el club. O bé fitxar o anar tirant de la pedrera. Si aposta per la segona opció, ha de ser conscient que no podrà competir fins al final de temporada lluitant per aquestes posicions. Guanyarem alguns partits, en perdrem d’altres, però la situació no serà fàcil.

—Són molt pesats els estius al CBT?

—Són més aviat repetitius. Fins a l’últim segon no saps a quina categoria jugaràs. Que si el pressupost, que si per diners has de jugar una competició o una altra... És una mica pesat i avorrit. Crec que una ciutat com Tarragona no es mereix tenir un equip de bàsquet tan maltractat. Amb tota la inversió que es va fer pels Jocs Mediterranis i tenint en compte que el Palau d’Esports està inutilitzat, crec que Tarragona hauria d’apostar més per l’esport i el CBT hauria d’estar, com a mínim, competint en LEB.

—Com competeix un jugador sabent que potser arriba l’estiu, ascendeix per mèrits propis i s’ha d’acabar quedant a la mateixa categoria?

—Quan estem a la pista, no hi pensem. Que per nosaltres no sigui. Estem molt contents amb la nostra feina, a veure què passa.

—Li va anar bé l’aventura fora del CBT a Ferran Torres?

—Sí, però tenia ganes de tornar. Era la primera vegada que sortia del seu terreny de confort. Aquí estava molt a gust, però va ser una experiència que el va fer més fort. Va tenir un rol diferent al d’aquí, on és el referent de l’equip. Jo estic encantat que decidís tornar. Esperem que es quedi molt de temps més aquí.

—Vostè es veu tota la vida al CBT?

—Estic lligat (riu). Tinc la feina aquí i estic centrat en això. Vull quedar-me a la zona i espero que sigui al CBT.

—Com ho fa el club per «enganyar» a Berni Álvarez perquè es quedi cada any?

—(Riu). Està a gust aquí i se sent important. Amb els pressupostos que hi ha hagut durant els darrers anys, sempre ha tingut un equip força competitiu. Té aquí la seva família i la seva feina i això l’ha bloquejat una mica. Acabarà provant l’experiència de fora, però si està a gust aquí, per a nosaltres és perfecte.