Els nous propietaris van comprar el CF Reus per tres euros i el deute

Russell C. Plat i Clifton V. Onolfo van adquirir el dia 21 de gener el CF Reus. Van comprar un club en una situació esportiva complicada, però mai tan extrema com l’econòmica. Jugadors havien marxat després de denunciar al club per impagaments i Joan Oliver, antic propietari, havia deixat signat un paper abans de marxar segons el qual tots els jugadors que es mantenien a la plantilla quedarien lliures en el cas que la venda no es fes efectiva i que no cobressin. La primera situació es va produir, però la segona no. Per tant, el club es va quedar orfe de futbolistes, un requisit indispensable per poder competir.

La venda es va produir amb un contracte segons el qual els nord-americans van abonar la quantitat de tres euros a Joan Oliver. La venda es realitzava per aquesta quantitat més els deutes i compromisos que tenia el club.Aquí, la motxilla és gran.

En el contracte de compra-venda s’especificaven els deutes que hi havia amb els treballadors. Des del director esportiu, Sergi Parés, fins a l’últim jugador, passant per l’entrenador del primer equip, Xavi Bartolo i els altres tècnics i empleats.

Els Clifton i Onolfo únicament s’han gastat, doncs, aquests tres euros ja que, de moment, no han complert amb la segona part del pacte. Aquesta situació ha motivat que els treballadors, tal com va avançar aquest diari al llarg de la present setmana, hagin pres la decisió de denunciar la situació. En aquest sentit, ahir al matí es van dirigir al Jutjat de Reus a presentar una denúncia que anava per dues vies. Els aproximadament 60 treballadors i tècnics que encara formen part del club van denunciar pels impagaments i la gran majoria també va reclamar la rescissió dels seus respectius contractes.

Tots ells estan farts i la gran majoria no vol saber res més enllà que cobrar el que se’ls deu i agafar la porta i marxar. Aquesta denúncia de doble via encara podria trigar temps a solucionar-se. Uns mesos en el cas de la denúncia pels impagaments i fins a un any en el cas de la rescissió unilateral.

Entrenadors del futbol base han decidit continuar i no demanar l’extinció del contracte perquè entenen que no poden deixar a l’estacada als joves que volen jugar a futbol, ja que és la seva diversió, i que no tenen cap culpa de la nefasta gestió dels antics propietaris i que ha portat al club a protagonitzar un dels majors ridículs de la història del futbol espanyol.

Els Clifton i Onolfo estarien esperant a la resposta definitiva del Tribunal Administrativo del Deporte (TAD) i, en el cas que es desestimés el recurs, no se sap què succeiria amb un club que, en principi, jugarà la temporada vinent a Segona Divisió B i estarà tres campanyes sense poder ascendir a la categoria de plata.

El fet és que els empleats continuen sense cobrar i únicament hi hauria un pas enrere en la denúncia si els nous propietaris del club liquidessin tots els deutes pendents.