«Tornar a LEB és un objectiu factible»

—Quan es va posar al capdavant del club?

—La meva etapa com a president s’inicia l’estiu del 2017, quan es van convocar eleccions a la Junta Directiva del club, després de la dimissió de Loli Salas. Davant de la inexistència d’altres candidatures, vaig considerar que, per responsabilitat, havia de fer un pas endavant –més encara tenint en compte que ja portava força anys a la Junta Directiva del club– i assolir aquesta responsabilitat.

—Quan va entrar al club?

—Fa molts anys, com a vocal de la Junta Directiva, inicialment dedicant-me a la base del club amb Rafa Pintado com a president. D’allò fa ja 14 anys.

—Quant de temps porta com a president?

—Aquesta és la segona temporada. Com comentava abans, em vaig incorporar a l’inici de la temporada 2017-18.

—Abans de ser president, què feia dins del CBT?

—He tingut diverses responsabilitats a la Junta Directiva. Gairebé sempre dedicat a la base i, posteriorment, a la gestió econòmica del club.

—Com és el dia a dia del president del CBT?

—Des del 30 de novembre del 2018, dedico molt més temps que abans per motius laborals. Estic molt de temps a les oficines del club, col·laborant amb els professionals i bàsicament em dedico a la recerca de patrocinis, absolutament necessaris per aconseguir l’estabilitat econòmica del nostre club, que en les darreres temporades, ha estat una font inesgotable d’incerteses. Esperem anar superant-ho gràcies a l’esforç que hi estem dedicant tota la Junta Directiva.

—Veu el CBT tornant a una categoria professional?

—Sí, és clar. Hem demostrat que, esportivament, tenim la capacitat de ser-hi. Els jugadors del nostre equip EBA amb més experiència ja han jugat en categories professionals, amb molt d’èxit, i el cos tècnic amb Berni Alvárez al capdavant, també té contrastada la seva vàlua en aquestes categories. A més, tot i que encara queden molts partits per a finalitzar la Lliga, en l’actualitat som líders de grup, el que ens permetria –si al final mantenim aquesta posició– entrar en les fases de promoció a LEB Plata. Per tant, des del punt de vista esportiu, és un objectiu factible. Jo sempre he manifestat que, a la nostra ciutat, el bàsquet, com qualsevol altre esport, competirà en la categoría que la ciutat vulgui. No farem bogeries des del punt de vista econòmic, però si obtenim els suports de socis, patrocinadors, organismes públics i del públic de la nostra ciutat, en cap cas renunciem a jugar-hi. Si els objectius que ens plantegem no són ambiciosos, les fites assolides seran mediocres. Hem de mantenir objectius il·lusionants, però tocant de peus a terra.

—Quin és el seu millor record com a president?

—Els actes del 40è aniversari, que es van iniciar amb un sopar en el qual hi van participar una gran part de les persones que han lluitat i continuem lluitant pel nostre club van ser uns moments molt bonics.

—Quin vol que sigui el seu llegat dins del club?

—M’agradaria deixar el nostre club sanejat i estabilitzat des del punt de vista econòmic i il·lusionat des del punt de vista esportiu, complint amb una tasca social important i involucrat amb la ciutat

—Quin diria que ha estat el seu pitjor moment com a president?

—Els pitjors moments, van produir-se precisament l’estiu del 2017, quan vam tenir moltíssimes dificultats per aconseguir els suports suficients per mantenir la viabilitat del nostre projecte, i es van generar molts dubtes sobre si seríem capaços de formar un equip complint els requeriments de la FEB, mantenint amb garanties els equips de base.

—En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

—N’hi ha molts, però destacaria tots aquells moments en què el binomi Tarragona-CBT, ha aconseguit generar onades d’il·lusió que han contagiat tots els components del club i la ciutat, com per exemple les diverses fases d’ascens.

—Com s’imagina al club d’aquí a 40 anys més?

—El veig com un club sòlid, estimat pels tarragonins, amb una base àmplia i competitiva i un primer equip omplint el nou Palau d’Esports Catalunya. Per això treballem cada dia, tocant de peus a terra i pas a pas