El preconcurs de creditors del Reus té l'1 de març com a data límit

El preconcurs de creditors del CF Reus Deportiu té data límit. És l’1 de març, que és quan es compliran quatre mesos des del moment en el que el va sol·licitar el Consell d’Administració, liderat llavors per un Joan Oliver que ha desaparegut del mapa després de vendre el club per la quantitat de tres euros més tots els deutes pendents a Russell Plat i a Clifton Onolfo.

Tal com ha pogut saber aquest diari, va ser el 2 de novembre quan el Reus es va acollir a aquest preconcurs. En el món del dret, no existeix com a tal el pre-concurs, ja que es tracta més aviat de l’inici de negociacions per a arribar un acord de finançament o per a aconseguir una proposta de conveni amb els creditors. El fet és que l’anomenat socialment preconcurs es va posar en marxa ja fa tres mesos i mig i està proper a arribar al seu final.

Quan acabi el pre-concurs, l’1 de març, poden passar diverses situacions. Que es posi en marxa el concurs de creditors, que serviria per a reconduir el deute i negociar totes les partides que no s’han pogut abonar perquè el club no podia fer-hi front o, per altra banda, que la Societat Anònima Esportiva (SAE) vagi a liquidació i que desaparegui completament el CF Reus Deportiu com la gent el coneix.

També podria succeir que, abans d’arribar a l’1 de març, se sol·licités entrar en concurs de creditors. Aquesta situació, però, segons informen a aquest diari des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCAT) encara no s’ha produït. L’única circumstància de la qual tenen constància és que el 2 de novembre el CF Reus va presentar un escrit al jutjat mercantil de Tarragona on posava en coneixement l’inici de negociacions per a arribar a un concurs de finançament, el que vulgarment s’anomena preconcurs de creditors.

En aquests quinze dies pot passar de tot. Ara bé, el que ja han deixat clar als treballadors els Clifton i Onolfo és que els passos que ells seguiran sempre passen pel concurs de creditors, amb què els mateixos treballadors poden preveure que els pagaments van per a llarg, si és que finalment els acaben efectuant els actuals amos.

De moment, gràcies a la denúncia que van interposar, el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) hauria de respondre almenys per una part dels sous que se’ls deuen als entrenadors, resta de tècnics, filial, femení i treballadors. Serien quatre mesos per un màxim del doble del salari mínim interprofessional. Molts veurien pràcticament cobert el deute però, en altres casos, com els dels sous més alts, la pèrdua de diners seria considerable.

Cal recordar que la propietat va prometre que pagaria els sous de filial, futbol base i femení. Cap d’aquestes tres branques ha vist ni un euro, fet que ha motivat que els nervis s’hagin anat incrementant amb el pas de les hores.

Els propietaris porten ja dues setmanes fent els moviments necessaris per a obrir un compte bancari a nom de club. Sembla que estan a punt d’aconseguir-ho, però encara no hi ha notícies que s’hagi efectuat.