Els nous renten la cara a un Nàstic que afronta la vida d'una altra manera

No digui blat fins que no sigui al sac i ben lligat. Una d’aquelles dites catalanes que, canviant els seus actors, podria resumir la història que està vivint el Gimnàstic de Tarragona. A Tarragona, es podria dir el següent: no digui descens fins que el Nàstic no estigui mort i enterrat. I és que l’equip que entrena Enrique Martín va sortir molt reforçat de Riazor, on va empatar a un gol aquest dissabte en un enfrontament que bé podria haver acabat en victòria clara dels gallecs o, fins i tot, en un 1-2 que mai va ser possible perquè Pipa va fallar davant del porter un clar contraatac en el qual no va aturar-se dos segons i pensar. Segurament, si ho hagués fet, el resultat hauria estat completament diferent.

El Nàstic sap que, si vol, pot. És cert que el Deportivo de Natxo González va ser netament superior. Però també ho és que en algunes compasses de la primera meitat i a la segona, sobretot amb els canvis, el Nàstic ha demostrat que, si vol, pot. Aquest «vol» sempre va de la mà de les decisions de l’entrenador, un Enrique Martín que es va equivocar clarament amb la posició de Thioune, que va actuar de mitja punta, no en la medul·lar, on es troba més còmode i que va apostar per dos jugadors a l’extrem que no ho són. Pipa va jugar d’atacant per la dreta sent lateral però, sobretot, va grinyolar la posició de Javi Márquez, que perd tota la seva qualitat quan actua per la banda, ja que és un futbolista que no destaca precisament per la seva velocitat ni per arribar a línia de fons en jugades ofensives.

Ara bé, a l’altra cara de la moneda apareixen les notes positives del duel. Sembla que els futbolistes que han arribat en aquest mercat d’hivern milloren el que hi havia. Noguera aporta seguretat en defensa, Josema compleix bé en el lateral, Cotán apunta maneres i José Kanté va ser, juntament amb Bernabé Barragán, el millor jugador del Nàstic, tot i jugar tan sols una estona.

Totes aquestes circumstàncies, unides al fet d’empatar en un dels camps més complicats de la categoria, provoquen una escletxa d’esperança a Tarragona.

El Nàstic continua en una situació crítica. Compta amb 21 punts i la zona de permanència és a cinc, un punt menys que fa una setmana. Encara resten setze jornades per a posar punt final al campionat i, per tant hi ha vida i, quan hi ha vida, hi ha esperança.

Un Nou Estadi ple

Des del moment en què va finalitzar el duel entre gallecs i tarragonins, tots els esforços del Nàstic estan centrats a aconseguir els tres punts aquest dissabte en la visita del Cádiz al Nou Estadi (sis de la tarda). Per a poder sumar el triomf contra un dels millors equips de la categoria caldrà comptar amb l’ajuda de l’afició, la qual, després de veure que l’equip va competir a Riazor, segurament tornarà a posar-se al costat dels seus i es deixarà veure pel camp.

Tal com ha manifestat Enrique Martín en reiterades ocasions, la permanència del Nàstic passa per guanyar els partits de casa. És cert que la imatge de l’equip en el darrer mes i mig de competició a Tarragona ha estat diferent. El Nàstic va caure 0-1 el 8 de desembre a casa contra el Granada però, el 6 de gener, un mes després, va refer-se guanyant al Córdoba 1-0.

Tres setmanes més tard, ja que van tocar entremig dos desplaçaments, els tarragonins van igualar a casa davant del Las Palmas en un duel competit. El derbi contra el Reus no es va disputar i, per aquest motiu, de Majadahonda el Nàstic va passar directament al duel contra el Deportivo.