Marc Melero: «D'aquí a 40 anys m'agradaria veure un CBT que hagués estat jugant a l'ACB»

—Quina és la seva vinculació amb el món de la cistella?

—Jugava de petit, a l’escola, al SACO, però ho vaig deixar molt aviat. La meva vinculació en el món del bàsquet ha estat més a les graderies que a les pistes.

—Quan comença la seva relació amb el club?

—Comença al 2007, quan assisteixo per primera vegada al Serrallo, en un partit contra el Gijón a LEB Plata. Aquella temporada acabàvem de baixar. M’ho vaig passar tan bé que em vaig guardar la crònica del partit i encara la conservo. Jo estudiava al SACO amb dos membres cofundadors de la penya, Albert València i Sergi Torres. Ells eren socis del club des que eren nens i van ser els responsables que assistís aquella primera tarda-nit al Serrallo... i fins a avui en dia.

—Quan es funda la Penya Tarraco Blues i d’on surt la idea de fundar una penya del CBT?

—Oficiosament al 2010, oficialment al 2011. Com he comentat a la resposta anterior, nosaltres érem un grup d’amics, socis, que anàvem cada partit al Serrallo, animant des de la graderia del fons. Durant la temporada 2010, vam patir molt durant el començament, però, a meitat de temporada, l’equip va començar a ressorgir. Adam Hess era el líder d’aquell equip, i mai véiem pancartes ni res relacionat amb l’animació al pavelló, pel que vam decidir fer-li una pancarta al jugador, aprofitant la resurrecció de l’equip a la classificació. En finalitzar aquella temporada, ens vam adonar que aplegant a tots aquells xavals que érem a la graderia, que vivíem cada partit amb la mateixa passió, podríem muntar una penya d’animació. Vam parlar amb el club i a la temporada següent es va fer oficial.

—Tarraco Blues no és una penya massa nombrosa, però sí que és una penya molt fidel als colors del club. Quina és la relació amb la resta de socis i aficionats?

—Molt bona, la veritat. Ens sentim molt estimats per tot aquell aficionat que ve al Serrallo i nosaltres sempre comptem amb ells perquè ens ajudin a animar al equip. Un exemple és la canalla. Molts partits s’uneixen a nosaltres per animar i s’ho passen d’allò més bé. Penso que és la clau per aconseguir nous aficionats al club, que vinguin al Serrallo i s’ho passin bé. Oferir un bon producte o servei sempre és la clau per atraure clients i els millors clients que té aquest club són els aficionats que venen al Serrallo a veure bàsquet.

—Què li demanaria al soci del CBT?

—Que doni suport a l’equip, que no el deixi de banda i que vingui al Serrallo amb ganes d’animar sempre. Independentment de si competim a LEB Or, a LEB Plata, a EBA o a Copa Catalunya.

—Aquesta temporada van travessar una situació complicada en un desplaçament a Saragossa. Que va succeir? Es van sentir ajudats pel club?

—Abans de tot, ens vam sentir molt recolzats pel club. I és que en els gairebé deu anys d’història que tenim com a penya, sempre ens hem sentit recolzats pel club. Volem que quedi clar, que nosaltres no insultem mai ni som violents, ja que aquests tipus de comportament dins la nostra penya estan prohibits. Tenim molts nens a la penya i no podem donar un mal exemple. De tant en tant, ens fixem en el millor jugador del rival i intentem treure’l del partit, d’una manera graciosa. El 90% de les vegades no ho aconseguim, perquè el jugador acaba fent un partidàs igualment. A Saragossa vam intentar descentrar i treure del partit a Pradilla i, fruït de la seva joventut, potser ho vam aconseguir, malgrat que va fer un bon partit. Als que si que vam aconseguir descentrar va ser a la seva família que, quan van veure que el partit se’ls hi escapava a ells, van dirigir-se cap a nosaltres en un to molt agressiu i poc amistós. Si no arriben a parar-los els peus, potser hauríem patit alguna agressió. Finalment, vam tenir la sort que no va passar res i no li vam voler donar més voltes al tema.

—Com veu aquesta temporada a l’equip?

—Genial. Però no per la situació a la taula classificatòria o perquè tinguem un equip talentós. El veig genial perquè crec que hem recuperat aquells valors i caràcter que ha definit tota la nostra història i que en els darrers anys (sobretot el darrer a LEB Plata) es van perdre una mica. Tenim jugadors compromesos amb el club i la ciutat, que guanyen els partits amb coratge i valentia i això és el que necessitàvem, recuperar l’essència.

—Creu, sincerament, que hi ha opcions d’ascens? Si així fos, què li demanaria al club i a la ciutat?

—Opcions de jugar fase d’ascens sí, però d’ascendir, realment, no. Avui en dia, és molt complicat pujar esportivament d’EBA a LEB Plata. Potser és més fàcil fer-ho a despatxos, com ja va passar amb alguns clubs d’EBA la temporada passada. Si s’aconseguís, al club li demanaria, en primer terme, que fes el possible per retenir el Berni Álvarez, perquè crec que tenim un entrenador que no ens el mereixem. Podria estar entrenant perfectament a equips de LEB OR i ell segueix al capdavant d’aquest projecte. És un líder, un exemple de compromís. També demanaria poder retenir a alguns jugadors, però sé que en alguns casos serà complicat. A la ciutat li demanaria que cregués en el bàsquet, que les empreses que formen el gran nucli econòmic de la ciutat assistissin un dia al Serrallo i veiessin l’ambient que s’hi respira. Segurament apostarien més pel bàsquet de la ciutat i pel club.

—L’any passat a l’equip hi havien molts jugadors de fora. Aquesta temporada no és així. Creu que s’està recuperant el CBT Km0?

—S’està recuperant el Km0, però crec que no és el més important. El més important és tenir jugadors compromesos amb el club i la cultura que envolta al CBT, integrats a la ciutat. Duch, Tugores, Pape (malgrat marxés), Zanca i Zvonar no són jugadors Km0 però per nosaltres es com si ho fossin. El compromís demostrat per tots ells així ho demostra. I la generació de júniors que tenim aquest any és de les millors dels darrers anys. Fàbregas, Loras i Kohan serán peces importants del primer equip en pocs anys.

—Aquesta temporada el club fa 40 anys. En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

—Dels dotze anys que porto venint al Serrallo, em quedaria amb tres moments: primer, el del 10 de maig del 2010, en el quart partit de la sèrie del play-out a Cornellà. Ens vam salvar i Berni va penjar les botes vestit de blau (groc aquell dia). El segon, la victòria mesos després contra el lider invicte Obradoiro al Serrallo (avui equip ACB), amb partidàs d’Alex Franklin, en una temporada on ens costava molt guanyar a casa. El tercer, fa tres anys, en el segon partit dels quarts de final del play-off d’ascens a LEB Or contra l’Alacant... Un Serrallo inoblidable aquell dia, va ser una festa.

—Com li agradaria que fos el club d’aquí a 40 anys?

—Que estigués a l’ACB o, com a mínim, que hagi estat diverses temporades seguides a l’ACB. M’agradaria també veure al sostre del Serrallo el 14 del Ferran i el 7 del David retirats al costat del 5 del Berni, perquè s’ho mereixen. I, perquè no, també la samarreta del Dani Martínez, perquè tinc la sensació que algun dia tornarà i ajudarà al club a assolir fites majors. El Dani també és molt estimat a Tarragona.