El Nàstic cau a l'abisme (2-3)

El Gimnàstic de Tarragona va jugar com mai i va perdre com sempre. Ara sí que les opcions de permanència semblen massa properes al zero.

Els tarragonins van perdre 2-3 contra un Cádiz temible en atac, un equip que et fa mal quan li concedeixes el més mínim i, tot i que el Nàstic va quallar un bon partit, va concedir molt.

Tret de Noguera, que va estar brillant i de Salva Ferrer que, com sempre, va ratllar el notable, la resta de la defensa no va estar a l’alçada. Thioune es perd molt a l’hora de distribuir, una mica més que un Imanol que tampoc és organitzador. I el millor de Fali, quan va ser substituït. A dalt, gran partit de Kanté, molt bo de Luis Suárez i, per destacar-ne un altre, però negativament, Berat Sadik, que sembla que encara no ha aterrat.

L’alineació del Nàstic, en aquesta ocasió, no va ser sorprenent pels canvis que hi va haver, sinó perquè hi havia un jugador que ahir era baixa segura i que avui ha saltat a la gespa. El tècnic grana, Enrique Martín, havia assegurat que José Kanté no entraria a la llista de convocats perquè dijous va patir un micro-trencament. No tan sols va entrar a la convocatòria, sinó que va ser un dels onze titulars. Una situació que, segurament, haurà d’explicar un entrenador que, o bé no va dir la veritat, o han baixat Sant Magí i Santa Tecla aquesta nit per a fer un miracle, i dels grans.

L’entrenador del Nàstic va apostar per un clar 4-3-3, amb Salva Ferrer i Abrahám en els laterals i Noguera i Mikel Villanueva a l’eix de la defensa. En el centre del camp, amb Fali fent de pivot, realitzaven la tasca d’interiors Thioune i Imanol. A dalt, Pipa i Kanté a les bandes, amb Luis Suárez a dalt.

Possiblement, els primers 14 minuts del Nàstic van ser del millor que s’ha vist aquesta temporada. Compacte al darrere, l’equip tarragoní fins i tot s’atrevia a combinar en el centre del camp, i amb qualitat. Alguna imprecisió de Fali feia grinyolar l’equip, però la resta, molt bé. Els de la part de dalt, pressionant en tot moment i Abrahám buscava associar-se amb Kanté en una banda esquerra molt interessant.

Però el que tenen els grans equips, valgui la redundància, grans, és que compten amb jugadors capaços de decidir en dècimes de segon. Així ho va fer Machís que, en el 14’, es va treure de la màniga un gran tret de fora de l’àrea que no va ni ensumar Bernabé. De fet, era impossible d’aturar.

El Nàstic de fa mesos hauria abaixat els braços i s’hauria enfonsat. L’actual, va anar a per totes. Kanté, el que no havia de jugar, va robar una esfèrica a la línia de tres quarts que va servir a Luis Suárez. La cursa del colombià va acabar amb una gran vaselina i un gol que va posar dempeus un Nou Estadi que, aquest dissabte, sí que feia goig.

Va saber reaccionar el Nàstic en el moment precís. Quatre minuts van passar d’un gol a un altre.

Semblava que se li posaven les coses de cara a l’equip grana. Més, encara, quan als 34 minuts de joc Machís era substituït per un trencament muscular que havia patit en la darrera cursa que va realitzar. Res més allunyat de la realitat. A la següent jugada, córner que bota el Cádiz des de l’esquerra de la porteria de Bernabé i Kanté, de forma involuntària, s’introdueix la pilota a la seva porteria.

El Nàstic no va variar el seu discurs. Des del control del joc i la paciència va intentar acostar-se a la meta rival. Això sí, donava més sensació de perill un Cádiz que, al descans, guanyava, segurament, acompanyat de certa part de sort.

Més bogeria encara

Si la primera meitat va ser atractiva, la segona encara la va superar. Als sis minuts de la represa, Manu Vallejo marcava després de fer un gran retall dins de l’àrea i batre a un Bernabé que no va poder fer-hi absolutament res. Però el Nàstic no va llençar la tovallola i, sis minuts després, va veure com el col·legiat li assenyalava un penal (va semblar fora de l’àrea) a Kanté que ell mateix va transformar.

Es va multiplicar encara més l’emoció. El mateix Kanté, en el 66’, va fallar una clara ocasió després de rebreu una gran passada de Barrada, que acabava d’ingressar en el terreny de joc acompanyat de Berat Sadik. Fali i Pipa van marxar al banc.

El Cádiz tampoc s’arronsava i Querol va tenir el quart. Es va quedar sol davant de Bernabé i el meta, salvador novament, li va endevinar les intencions. Querol va ser substituït als dos minuts i, com era d’esperar, ho va fer entre els crits d’un Nou Estadi que sembla que no li perdona el seu fitxatge pel Llagostera.

Va anar a remolc fins al final de l’enfrontament un Nàstic que va demanar dos penals, que semblaven més clars que el que li van assenyalar, però que va haver de lamentar una nova derrota. Tot i que el col·legiat va afegir tres minuts, van ser més de cinc per les constants pèrdues de temps. Insuficients.

FITXA TÈCNICA

NÀSTIC: Bernabé Barragán, Salva Ferrer, Noguera, Mikel Villanueva, Abrahám, Fali (Berat Sadik, 53’), Thioune, Imanol García, Pipa (Abdel Barrada, 53’), Luis Suárez i José Kanté.

CÁDIZ: Cifuentes, Rober Correa, Sergio Sánchez, Kecojevic, Matos, José Mari, Álex (Sergio, 78’), Salvi, Jairo, Machís (Manu Vallejo, 35’) i David Querol (Rennella, 69’).

GOLS: 0-1, Machís (14’); 1-1, Luis Suárez (19’); 1-2, José Kanté en pròpia meta (34’); 1-3, Manu Vallejo (53’); 2-3, José Kanté de penal (56’).

ÀRBITRE: Álvaro Moreno Aragón (andalús). Va mostrar la targeta groga als locals Salva Ferer, José Kanté, Thioune, Noguera i Luis Suárez; i al visitant Róber Correa.

INCIDÈNCIES: El Nou Estadi va acollir a 7.494 espectadors.