Els fitxatges d'hivern del Nàstic estaven pensats per un 5-3-2 que ha desaparegut
La remodelació de la plantilla es va fer sense comptar que Enrique Martín passaria a utilitzar sistemes com el 4-4-2 o el 4-3-3
Una plantilla per jugar d'una manera que xoca amb les decisions de Martín
El Gimnàstic de Tarragona va realitzar una reestructuració completa durant el mercat d’hivern. Va canviar mitja plantilla per a intentar, de totes les maneres, revertir una situació complicada que, amb el pas de les setmanes, es va convertint en crítica. Aquesta plantilla es va formar per poder jugar amb un sistema determinat, que era el 5-3-2, però Enrique Martín ha pres la determinació, de moment, de jugar amb sistemes diferents, que no li vénen gens bé a aquests jugadors.
No és gaire comprensible que l’entrenador utilitzi el 4-4-2, el 4-2-3-1 o el 4-3-3 que va fer servir aquest dissabte contra el Cádiz. No ho és perquè la direcció esportiva va dibuixar un Nàstic sense extrems, sense futbolistes ofensius específics de banda. El 5-3-2 que teòricament havia de fer servir l’entrenador implicava actuar amb tres centrals –el Nàstic en té de sobres– i dos laterals llargs –en té quatre a la dreta (Pipa, Pol Valentín, Sebas Coris i Iván López) i un a l’esquerra, com Abrahám, encara que Josema també hi pot jugar–.
Aquest sistema de cinc defensors també contempla actuar amb tres centrecampistes, però cap d’ells de banda. Thioune, Imanol García, Cotán, Fali, Viti, Javi Márquez i, fins i tot Barrada, poden actuar perfectament. I, a dalt, entre Sadik, Luis Suárez, José Kanté i Uche havien de jugar dos. Fins aquí, perfecte. El tècnic havia de tenir les eines per a poder confeccionar un onze competitiu cada setmana.
El gran problema és que utilitzant els altres tres sistemes esmentats, calen dos futbolistes de banda ofensius. Per a posar els exemples de les dues darreres jornades, els futbolistes de banda a Riazor van ser Javi Márquez i Pipa i, aquest dissabte, Kanté i Pipa, a l’esquerra i a la dreta, respectivament.
Pipa és lateral dret i ha quedat demostrat que, o bé parteix des del darrere, des de la posició de lateral, o es perd. Javi Márquez mai pot jugar a la banda perquè no té velocitat. José Kanté es troba molt més a gust i crea més perill quan actua centrat, acompanyant a Luis Suárez. I, a tot això, l’únic extrem –tot i que no és extrem a l’ús, sinó que li agrada anar de fora cap a dins– és Miguel Palanca. A Riazor no va jugar i dissabte va disputar els darrers deu minuts, quan el partit estava en fase de bogeria.
Els Omar Perdomo, Tete Morente, Dumitru i Nacho Abeledo, tot i que no aportaven gaire, ja no hi són i Enrique Martín segurament acabarà entenent que té una plantilla per a jugar d’una manera determinada.