Berni Álvarez: «És un orgull que hagin debutat més de 30 jugadors de la pedrera en els darrers anys»

Berni Álvarez és tot un mite al CBT. Ho va ser com a jugador i, ara, és tota una referència després d’assolir grans èxits a la banqueta del primer equip del club del Serrallo.

–Quants anys va estar al Club Bàsquet Tarragona com a jugador de la base i del primer equip?

–Vaig entrar al club en edat júnior. Va ser perquè vaig començar a jugar molt tard en categoria cadet, anteriorment al Nàstic i a la Salle. Des del primer moment, vaig estar compaginant entrenaments i partits. Crec que, en total, van ser 11 temporades al primer equip.

–Quins són els millors records d’aquella etapa com a jugador?

–La il·lusió de debutar amb el primer equip, les hores amb els companys al vestidor, els viatges... Vam fer grups molt macos de gent que, en molts casos, encara perduren.

–Després arriba el canvi. De la pista, a les banquetes de forma immediata. Com va viure aquest canvi de rol sense tenir pràcticament cap descans?

–Vaig ser el primer sorprès, perquè sempre havia parlat amb el club d’una continuïtat quan arribés el moment de la retirada, però no com a entrenador. La darrera part de l’última temporada com a jugador tant el Xavi Mas com el Sergi Bru em van proposar que agafés l’equip. Segurament, en part, motivat per la situació econòmica, però vaig acceptar el repte. Vaig preparar-me al màxim, i fins ara...

–Des d’un bon inici ha apostat pels jugadors de la casa i molts han acabat jugant en el primer equip. Creu que això ha estat bo pel club?

–Pel club crec, sincerament, que és molt bo. De vegades hi ha una barreja de condicionants econòmics i emocionals que fan que el procés pels joves sigui molt ràpid, però crec fermament que poden sortir jugadors de bàsquet molt bons de la nostra pedrera. Sempre que ells i el club vulguin treballar durament per substituir les mancances de les pedreres de clubs grans, no tindré por de posar-los a la pista. Per a mi, és un orgull poder dir que han debutat més de 30 jugadors de Tarragona al primer equip els darrers anys.

–Com ha evolucionat la pedrera del club en els darrers anys i cap a on creu que s’ha de dirigir?

–La pedrera ha de ser la base del primer equip. Al meu entendre, és l’única via possible. Però hem de tenir clar que, per a aconseguir-ho, hem de treballar molt. Hem de crear un seguiment dels jugadors propis i «acompanyar-los», sobretot, en èpoques com l’estiu, que és on podem recuperar hores de feina respecte a altres indrets i aprofitar per fer una feina més específica.

–En clau de primer equip, com afronta l’últim tram de la temporada?

–La temporada està sent molt bona a nivell de resultats i, sobretot, d’actitud i treball dels jugadors. El mèrit es completament seu. Estan responent a cada problema de manera extraordinària i, aquesta circumstància, ha creat molt bona química per a poder treballar. Ara, ens hem posicionat definitivament a dalt, però serà un tram final duríssim amb quatre equips implicats per a dues places d’accés a la Final a Quatre. Està sent una temporada molt exigent i nosaltres anem molt al límit per temes físics i de plantilla, que és reduïda. Tot i això, tenim moltes ganes de demostrar que podem aspirar a tot.

–Hi ha opcions reals d’ascens?

–L’equip ha demostrat que sí, però vivim sempre al límit, i això ara. Quan hi hagi molts partits exigents i seguits podria ser un problema. A la mínima lesió o contratemps, l’equip se’n ressent molt més que la resta.

–Si es puja de categoria, com creu que haurien d’afrontar aquest nou escenari el club i la ciutat?

–No ho sé, ara mateix no hi penso, però és evident que haurien de canviar moltes coses tant internament com a nivell de ciutat per no caure en errors del passat. Ara mateix nosaltres, a la pista no hem de pensar en res més que en afrontar el proper partit amb les màximes garanties possibles. Es podria mantenir la fórmula d’apostar per jugadors de la casa. No hi hauria una altra forma, però sempre ben acompanyats d’altres jugadors.

–Aquesta temporada, el club compleix 40 anys. Com valora aquests 40 anys d’història?

–Les he viscut de tots els colors i des de tots els punts de vista, però crec que el major actiu del club és la seva gent, i això es que el fa que hagi estat i sigui un club líder a la ciutat i a la província. Esperem que es puguin celebrar 40 anys més, com a mínim.

–En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

–N’hi ha uns quants... Com a jugador, segurament, l’ascens de Primera B a Primera A al Sant Jordi i els partits de la fase d’ascens d’EBA a ACB. Com a entrenador, el partit contra l’Obradoiro a LEB Or i el play-off d’ascens a Or contra Lucentum.

–Com voldria veure al club d’aquí 40 anys més?

–Viu! (Riu). Tant de bo el club pugui créixer, tenir una estabilitat que permeti treballar bé la base i amb un primer equip estabilitzat a categories LEB i amb alguna possibilitat d’estar a prop de l’ACB en alguna ocasió. Socialment, amb una massa social més gran i potent i amb una ciutat identificada amb el projecte.