Apuntant al campionat mundial

Un os trencat marca el punt de partida de la carrera esportiva d’Èlia Canales, una jove arquera del Club de Tir amb Arc Constantí de només disset anys. L’os trencat –el turmell, més concretament–, lluny de ser un entrebanc, va ser el detonant del seu interès per aquest esport: «estava en un campament d’estiu que durava quinze dies, i el primer dia em vaig trencar el turmell. Com que no podia fer res del que feien els altres, com córrer o anar amb bicicleta, em van posar a tirar amb l’arc. Em va agradar, i quan vaig tornar vaig decidir fer aquest esport».

D’això ja fa prop de cinc anys, i des de llavors l’Èlia, natural del Catllar, ha anat acumulant victòries en competicions d’arreu de Catalunya i l’Estat, entre les quals hi ha tres ors individuals en campionats d’Espanya i un en el campionat per equips mixtes, tres bronzes d’Espanya, una destacadíssima plata als Jocs Olímpics de la Joventut i diverses medalles a Catalunya.

El metall més recent l’ha aconseguit el passat cap de setmana, amb un bronze en categoria absoluta en el Gran Premi d’Espanya ‘Ciudad de Cáceres’, organitzat per la Real Federación Española de Tiro con Arco, on va competir juntament amb la resta de l’equip del club, Maria Pitarch i Alba Ortega i amb l’absència de Laura Pullés (que no va poder participar). «Aquest campionat era un classificatori per l’equip nacional absolut i també pel nacional júnior, i si no hagués guanyat cap medalla també hauria estat contenta, perquè m’hauria comptat igualment per al classificatori», explica l’arquera, que té la mirada posada en el campionat del món que se celebrarà aquest mes d’agost a Madrid.

De l’esport que practica, el tir amb arc recorbat o arc olímpic, en destaca el fet que és, encara, una pràctica minoritària. Això, però, també comporta que els esportistes que el practiquen s’acabin coneixent bastant, i per a l’Èlia, aquest fet és un estímul important: «als últims classificatoris on he estat hi anaven els millors d’Espanya, els arquers que veus a la televisió competint als mundials. Recordo que al meu primer campionat d’Espanya em vaig quedar parada amb el nivell tan alt que hi havia, llavors quan vaig tornar em vaig posar a entrenar més fort per tenir aquest nivell, i tot això fa que t’acabis superant».

Una impressió, aquesta, que la va colpejar encara amb més força l’any 2017, quan estant en la categoria de cadet va viatjar a l’Argentina. «Veure els arquers de països tan forts com França, Corea o els Estats Units em va ajudar a apujar el nivell i a saber com m’havia d’entrenar, així que vaig canviar la manera de fer-ho», assegura.

En el seu horitzó llunyà l’Èlia Canales hi veu els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, però a curt termini la seva principal ambició és classificar-se amb l’equip nacional. «Tòquio és molt difícil. Si ho aconseguís, perfecte, però si no, esperaré a la següent. I si no, a la següent. No tinc cap pressa», conclou.