Ara sí que es pot (1-0)

Aquest equip mai es rendeix! És un dels càntics que es va poder escoltar al final de l’enfrontament i durant el duel que va enfrontar a Nàstic de Tarragona i a Albacete al Nou Estadi, un partit que passarà a la història pel seu final.

Una derrota significava pràcticament baixar. Un empat, tres quarts del mateix. L’únic que podia mantenir viu als tarragonins era un triomf. Dit i fet. Va ser en el minut 93 dels 94 que es van disputar quan Sadik, que encara no havia marcat oficialment amb el Nàstic, va plantar la pilota i, des dels onze metres, la va picar, impossible per a Tomeu Nadal.

Tres punts que atorguen al Nàstic la possibilitat de continuar somiant amb la permanència i que el fan abandonar la darrera posició de la taula classificatòria. Ara sí, hi ha Lliga.

Fins a quatre canvis va introduir Enrique Martin en una alineació en la qual tornaven futbolistes com Imanol García i Luis Suárez després de no poder fer-ho a Pamplona, i d’altres com Viti i Noguera per decisió tècnica. Una decisió, en part, lligada al fet que el tècnic grana va decidir tornar al seu sistema preferit, el 5-3-2 que ha vingut utilitzant en els darrers anys i el dibuix pel qual estava confeccionada aquesta plantilla.

Si es dividís el primer acte en tres parts, dues van ser per al Nàstic. La primera i l’última. La central va ser per a un Albacete que, en molts moments de l’enfrontament va semblar el cuer, en comptes del que en realitat ho era.

Viti és una benedicció del cel. No s’entén per què no juga tots els minuts aquest jove jugador, que demostra coses de futbolista de primer nivell, tot i que encara té molt per a aprendre. El centrecampista, segurament sense adonar-se’n, va ser qui va moure tot, absolutament tot el joc dels tarragonins. Es mou, en molts casos, per impulsos, però gairebé sempre fa totes les coses bé i això, en el món del futbol, té un nom: crack.

El que és Viti en el centre del camp, ho és Kanté a dalt, un futbolista que aporta moltíssim i que s’ha convertit en el perfecte company de viatge d’un Luis Suárez que, en breu, el veurem volar alt.

Control absolut d’un Nàstic en el primer quart d’hora amb arribades que no es van acabar concretant, com sí que ho va fer la de Zozulia, que a punt va estar de ficar la por al cos als tarragonins. Centrada des de l’esquerra de l’ex del Reus Borja Herrera als 19 minuts de joc i el punta que va voler fitxar el Nàstic en el passat mercat d’estiu es va enlairar i la va col·locar molt ajustada al pal dret de Bernabé. Va sortir fora.

Va trigar una estona el Nàstic a reaccionar, però quan ho va fer, ho va fer de debò. L’empenta grana va desembocar en una gran acció de Luis Suárez que a punt va significar la diana grana. Acció per la dreta entre el colombià i Pipa, passada del lateral al punta i aquest, sense pensar-s’ho, va armar la cama, va disparar i va obligar Tomeu Nadal a lluir-se.

Quatre minuts abans del descans va tornar a tenir-la el Nàstic. Suárez tornava a ser protagonista, amb un tret amb l’esquerra que acabava en servei de cantonada.

A punt de marcar Noguera

La consigna al descans era clara: continuar jugant de la mateixa manera que fins llavors perquè, d’aquesta manera, el gol acabaria arribant. I gairebé es va fer realitat aquesta situació, encara que el que va fallar Noguera en el 56’ no té cap tipus de perdó. Ell mateix iniciava una jugada per, posteriorment, sumar-se a l’atac. Pipa la recollia, li posava al cap i, el central, sense cap tipus d’oposició, va rematar al centre, on, precisament, hi era Tomeu Nadal.

Va trigar, i molt, Enrique Martín a fer el primer canvi. De fet, mancaven deu minuts per a finalitzar el duel quan el tècnic local va donar entrada a Berat Sadik per un Kanté que es va deixar la vida sobre la gespa. Tot i això, va marxar sense marcar.

Cinc minuts després, Cotán va substituir a un Thioune que estava apercebut i que perillava, ja que el col·legiat li estava assenyalant faltes inexistents. A dos minuts del final, Uche va entrar al camp. Tota la carn estava posada a la graella.

S’acabava el temps, la gent començava a abandonar el camp, però l’equip no es va rendir. El futbol, per primera vegada en molt de temps, va ser just amb l’equip tarragoní, que va veure com se li assenyalaven unes mans. Sadik va disparar i no va fallar.

FITXA TÈCNICA

NÀSTIC

Bernabé Barragán, Pipa, Fali, Noguera, Mikel Villanueva, Abrahám Minero, Viti, Imanol García, Thioune (Cotán, 85’), José Kanté (Sadik, 80’) i Luis Suárez (Uche, 88’).

ALBACETE

Tomeu Nadal, Tejero, Caro, Gentiletti, Borja Herrera, Torres, Malsa (Muntari, 84’), Susaeta, Rey Manaj (Acuña, 65’), Bela (Peña, 76’) i Zozulia.

GOLS

1-0, Berat Sadik de penal (93’).

ÀRBITRE

Daniel Ocón Arraiz (La Rioja). Va mostrar la targeta groga al local Thioune; i als visitants Torres, Zozulia, Susaeta i Borja Herrera.

INCIDÈNCIES

El Nou Estadi va acollir a 4.118 espectadors.