«No tan sols hem de recuperar el model passat, sinó millorar-lo i cuidar-lo»

–Fa uns mesos es va encarregar de la coordinació de l’escola del Club Bàsquet Tarragona. Com ha estat aquest temps?

–Va ser tot un repte liderar el projecte fa exactament sis mesos. Aquests han estat fabulosos i és que fins ara ha estat tot sumar. Crec que el més complicat vindrà a partir d’ara, on no només em conformo en mantenir el nivell, sinó en seguir sumant i fent créixer l’escola.

–Quants nens i nenes te actualment l’escola? Ha augmentat el nombre de jugadors?

–Actualment som una quarantena de nens i nenes. En aquest mig any hem sumat un 33% en nombre de jugadors i jugadores i un 50% en nombre d’equips, actualment 1 per categoria.

–L’escola té dos entrenadors de luxe, com són Pape Mbaye i Adrià Duch. Com ha estat la seva integració dins de l’escola?

–Excel·lent. L’Adrià i Pape són dues peces claus a l’escola. En primer lloc, per la seva experiència en el món del bàsquet, que és evident. En segon lloc, per la seva gran capacitat de treballar amb nens i nenes. Sense dubte, ha estat una aposta molt encertada per part del club.

–Creu que és factible que en uns anys arribin al primer equip del club jugadors que hagin començat a l’escola?

–Encara no m’he fet aquesta pregunta, ni tan sols m’he plantejat fer-me-la. La vida fa molts tombs i parlar de factible en edats compreses entre els 6 i 11 anys ho veig precipitat. Que si m’agradaria? Sense dubte! Però han de passar per moltes etapes després d’haver passat per l’escola.

–Fa molts anys l’escola del club havia estat un referent dins del bàsquet formatiu de la demarcació. Creu que és un model que s’ha de recuperar?

–Aquesta és la direcció que hem d’agafar. No tan sols recuperar el model passat, millorar-lo i sobretot cuidar-lo.

–Cap on s’ha de dirigir l’escola del Club Bàsquet Tarragona?

¬–Principalment, cap a captar a jugadors i jugadores amb moltes ganes d’aprendre, formar-los amb els valors del club i, sobretot, fer-los feliços amb aquest esport. Seguir formant entrenadors i fer-los creure en el projecte d’escola que volem.

–Aquesta temporada el club fa 40 anys. Com valora aquests 40 anys d’història?

–Ser on som. Un club que va des de l’equip prebenjamí amb nens i nenes de sis anys fins al primer equip professional d’EBA. 40 anys són molts, alts i baixos, així que valoro infinitament tots els esforços de totes aquelles persones que ho han estat fent possible fins al dia d’avui durant aquest llarg trajecte de 40 anys.

–En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

–En l’actual, i sense cap mena de dubte. És un moment on les persones que formen en club hi estan dedicades i implicades al màxim. Considero que després dels darrers anys durs que ha passat l’entitat ara està sent l’hora d’alçar el vol i, personalment, és el que estic notant.

–Com voldria veure al club d’aquí a 40 anys més?

–Començo per l’escola. La vull veure plena de jugadors i jugadores, i que les persones que s’hi facin càrrec aconsegueixin viciar de bàsquet a tots ells i a totes elles. Una base competitiva, amb poca feina per fitxar i que pugui alimentar-se de l’escola, I, per últim, un primer equip el més amunt possible, masculí i femení.