«Al CBT hi ha molta matèria prima, molt de talent»

–A principis de temporada es va fer càrrec del Júnior Masculí A del Club Bàsquet Tarragona. Com ha viscut aquesta temporada en la màxima categoria formativa de Catalunya?

–Està sent una temporada espectacular. La competició té un nivell altíssim i l’equip està competint d’una manera extraordinària. Vam fer una primera fase amb opcions reals de guanyar partits davant de pedreres ACB com Penya i Manresa. Al Nadal, vam guanyar l’eliminatòria que ens ha permès jugar tota la temporada al màxim nivell. Portem tres victòries en aquesta fase final. Són més que les aconseguides en tota l’última dècada. Això diu molt de la dificultat de guanyar un partit en aquesta lliga. La classificació final també serà la millor dels últims 10 anys, però tot això són números. El realment important és la millora que aquests jugadors estan fent. El principal objectiu és fer millors jugadors. I, aquest grup de jugadors, és espectacular. Els agrada el bàsquet, tenen compromís, i molt talent. És tot un plaer entrenar-los.

–Segons diuen els tècnics, aquesta és una de les millors generacions de jugadors que han sortit darrerament del Club Bàsquet Tarragona. És així?

–El CBT fa moltes temporades que té projectes de grans jugadors en el seu equip júnior i els continuarà tenint les properes temporades. Cada any hi ha una fornada de jugadors amb opcions de poder apropar-se al primer equip. Aquesta és la tercera temporada consecutiva que el júnior del club es classifica per jugar aquesta lliga. Això és mèrit de molta gent. De les últimes generacions, dels nascuts el 2000 fins al 2003 hi ha matèria prima, jugadors amb opcions de poder arribar a jugar a un molt bon nivell.

–Molts dels jugadors del Júnior han debutat aquesta temporada en el primer equip. Com han encaixat aquest èxit els jugadors?

–Amb il·lusió i motivació. Veure les portes obertes del primer equip pels jugadors de la base és altament positiu. Però tots ells són conscients que això només és un primer pas, i que, per tal d’arribar-hi, s’ha d’entrenar molt i bé.

–L’equip ha pogut compaginar aquesta duplicitat d’esforços?

–No sempre ha estat fàcil. La plantilla curta del primer equip ha provocat que hi hagués moltes rotacions. En la dinàmica de l’equip, això s’ha cobert amb jugadors del júnior de primer any i cadets. Si el club dona l’oportunitat al jugador d’entrenar i poder jugar uns minuts amb el primer equip, això t’ajuda a créixer. És tota una experiència. Com més jugadors pugin, millor. És l’objectiu, però s’ha de planificar perquè cap grup no perdi la seva dinàmica d’entrenament.

–Com és una setmana d’entrenament d’un Júnior preferent del CBT?

–Fem quatre sessions d’entrenament i el partit el cap de setmana. En dues de les sessions fan físic i pista.

–Els jugadors estan entrenant les hores suficients?

–No. S’hauria de fer alguna hora més de pista i també més treball físic.

–Analitzant de forma més global la pedrera del club, com la veu?

–Hi ha molta matèria prima, molt talent a la pedrera del CBT. És tota una responsabilitat pel club posar totes les eines que calguin perquè tinguin les opcions d’arribar al seu millor nivell possible.

–Quins aspectes es podrien millorar?

–Sempre hi ha coses que es podrien fer millor. En aquest cas, el de la base, crec que són dos pilars: mitjans i projecte. Els mitjans, les instal·lacions i els recursos que es destinen per treballar la base són millorables. Falten hores de pistes, espais i material per fer les sessions físiques. També és millorable la planificació, crear un projecte de futur a uns anys vista, amb objectius a assolir per temporada, amb un pas intermedi clar entre l’edat júnior i el primer equip... tot és millorable.

–Creu que el model CBT Km0 es pot tornar a repetir en breu?

–Estic convençut que sí, però cal una intenció clara per fer-ho. Destinar recursos, planificar amb anys vista, treball, molt de treball...

–Aquesta temporada el club compleix 40 anys. Com valora aquest 40 anys d’història?

–S’ha consolidat com el club referent a la província. La idea d’un grup d’aficionats d’aquest esport que van voler crear un club exclusivament de bàsquet s’ha desenvolupat al llarg d’aquests quaranta anys, amb moments de molta dificultat i certes situacions límit que, a poc a poc, s’han tirat endavant.

–En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

–A nivell del club, amb l’ambient que es vivien les temporades de LEB or al Serrallo i, a nivell personal, cadascuna de les temporades, dels equips que he entrenat, ha significat una experiència, un aprenentatge per a mi. No puc quedar-me amb una en especial, però sí he de dir que aquesta última etapa amb aquests júniors ha estat força especial.

–Com voldria veure al club d’aquí a 40 anys més?

–No vull pensar tan lluny. Miro molt més a prop. A Tarragona, aquest esport necessita una sacsejada. M’agradaria que la propera temporada es donessin les condicions econòmiques i esportives al club per poder tenir un primer equip a LEB plata, com a pas previ cap a la LEB or, omplint el pavelló de l’anella mediterrània i una base amb tots els recursos necessaris per ajudar a millorar i fer créixer els seus jugadors.