Esperpent grana (3-0)

Esperpèntic espectacle el que va oferir un Gimnàstic de Tarragona que va tornar a ressuscitar a un equip que semblava que entrava a la Unitat de Cures Intensives. Els tarragonins van ser l’ase dels cops d’un Zaragoza que va golejar sense contemplacions a un equip que es va limitar a observar com els locals entraven per on volien. Va fer el mal suficient el conjunt de Víctor Fernández. La golejada podria haver estat major, però els aragonesos es van conformar amb tres dianes. Suficients per a allunyar els fantasmes del descens i per a gairebé enviar al Nàstic a Segona Divisió B. Ara sí que el miracle hauria de ser dels grossos perquè els tarragonins continuessin a Segona A.

Havia de ser titular un Miguel Palanca que, a darrera hora, va caure de la convocatòria perquè estava travessant un procés febril. El tarragoní havia de compartir atac amb un Luis Suárez que, finalment, va estar acompanyat de Brugui a la davantera. La idea del tècnic grana era la de poblar el centre del camp i convertir el seu habitual 5-3-2 a un 5-4-1 amb una medul·lar més poblada.

Van viatjar tres porters a La Romareda, ja que Isaac Becerra estava una mica indisposat. El català, però, va acabar sent dels divuit convocats i Arturo Cordero, habitual al filial, va passar a la grada. Bernabé, com sempre darrerament, va ser titular.

Mohammed Djetei va ser la gran novetat en una rereguarda on Fali i Mikel Villanueva van ser els seus acompanyants a l’eix, ja que Salva Ferrer va caure de la convocatòria. Pipa i Abrahám, com sempre, van estar a les ales. Per davant, va tornar Viti per un Ramiro Guerra que també va caure de la llista, novament per molèsties musculars. No aixeca cap el jugador cedit pel Villarreal, negat en el capítol de lesions. Thioune i Imanol Guerra completaven el centre del camp.

Ben aviat va deixar el conjunt aragonès clara la diferència entre un i altre, almenys pel que fa a encert. Primera acció del partit del Zaragoza, amb córner botat des de la dreta de Bernabé. La pilota queda tova a l’interior de l’àrea, on se la queden mirant una munió de jugadors del Nàstic, a què Verdasca ho aprofita per, des de terra, afusellar a Bernabé. Però més clara va ser l’ocasió que, pocs segons després, va fallar Imanol García. Centrada rasa, des de l’esquerra, d’Abrahám Minero. L’esfèrica va arribar clara a Imanol García que sol, dins de l’àrea, no va ser capaç de rematar-la a dins. No tenia oposició i tenia tot el temps del món. Els problemes arrencaven més aviat que mai.

El Zaragoza va fer absolutament el que va voler des de llavors. La nefasta defensa del Nàstic es va combinar amb una passivitat que es va fer extensiva després del primer gol dels de Víctor Fernández. Delmás, el lateral dret dels locals, va arribar fins a la frontal de l’àrea per perdonar el segon als setze minuts de joc. El seu tret va marxar desviat a la dreta de Barragán. Era el preludi de l’inici del camí a l’infern d’un Nàstic que va veure com, als 20 minuts de joc, Pep Biel marcava un gol de bandera. Això sí, ajudat per, entre d’altres, un Brugui que no el va seguir i li va deixar disparar des de casa seva, amb cama esquerra. Golàs per emmarcar i més problemes encara per als tarragonins que, per altra banda, es mostraven completament inoperants en atac.

Esperpèntic

El malson no s’acabava pel Nàstic. Mentre que Luis Suárez era l’únic que, amb accions aïllades, buscava el gol, els aragonesos, a la seva, humiliaven als tarragonins a base de dianes que sí arribaven a bon port. Dos bons trets del davanter colombià del Nàstic van estar a punt de suposar un ensurt per a Cristian Álvarez. El primer topava amb el pal en el 34’ i, el segon, amb rosca, a les mans del meta dos minuts després. Quan semblava que el Nàstic intentava reaccionar, nou gerro d’aigua freda. Cada vegada, els gols locals eren més esperpèntics. En el tercer, obra de Delmás, el lateral va rebre en zona de tres quarts i, amb Mikel Villanueva i Fali mirant-s’ho i Viti sense arribar-hi va disparar, col·locat, a la dreta de Barragán. El meta, venut, no va poder fer-hi res.

Canvis ràpids

No va voler esperar gaire Enrique Martín per a moure banqueta, veient que l’intent de remuntada era l’última bala que li quedava a l’equip per a poder aspirar a la permanència. En el descans es va quedar a la banqueta un Thioune amonestat i completament desapercebut. Als sis minuts de la represa, Brugui, que va estar tan horrorós com la majoria de companys, va deixar el camp per Sadik. Dues bales comprensibles per part d’un Enrique Martín completament superat. En tots els sentits.

Molt de mal podria haver fet Pombo, que va entrar de refresc en el segon acte per part dels aragonesos. En el minut 59, va xutar alt des de l’esquerra i, nou minuts més tard, va obligar a Bernabé a estirar-se com no ho havia fet al llarg de l’enfrontament.

Com aquell animal que agonitza abans de morir, el Nàstic va realitzar un parell de fuetades, amb Luis Suárez com a protagonista, però que sempre van acabar a mans de Cristian Álvarez. Ni amb rebots entrava la pilota. El colombià, a causa de l’esforç, va acabar demanant el canvi i el va substituir un Cotán que s’està acostumant massa a jugar els minuts de la brossa.

FITXA TÈCNICA

Zaragoza. Christian, Delmás, Guitián, Verdasca, Lasure, Pep Biel (Zapater, 64’), Eguaras, Igbekeme, Soro (Raúl Guti, 78’), Álvaro Vázquez i Miguel Linares (Pombo, 57’).

Nàstic. Bernabé Barragán, Pipa, Mohammed Djetei, Fali, Mikel Villanueva, Abrahám Minero, Viti, Thioune (José Kanté, 46’), Imanol García, Brugui (Berat Sadik, 51’) i Luis Suárez (Cotán, 78’).

Gols. 1-0, Verdasca (4’); 2-0, Pep Biel (20’); 3-0, Delmás (41’).

Àrbitre. Gorka Sagués Oscoz (Basc). Va mostrar la targeta groga als locals Miguel Linares, Soro, Delmás i Igbekeme; i als visitants Thioune, i Imanol García.

Incidències. La Romareda va acollir a 14.809 espectadors.