El Nàstic fa aigües per totes bandes (3-0)

El que molts pensaven que havia de passar però que la gran majoria s’hi resistia ha acabat passant. Derrota per golejada del Nàstic de Tarragona i, amb el triomf de l’Extremadura, el miracle ha de ser més encara que alguna cosa paranormal. El Nàstic no pot amb l’Almería, cau humiliat a Los Juegos Mediterráneos i dona una sensació absolutament lamentable, sobretot pel que fa a errades defensives, i de les grosses.

Mikel Villanueva va estar completament desastrós, Noguera, gairebé, Fali no va desplaçar bé, el centre del camp es va mostrar impotent, Palanca es va quedar al vestidor al descans, Luis Suárez no va ser el de sempre i, entre tot això, Uche va ser l’únic que va aportar perill.

Un miracle, com el que comentàvem abans, seria el que hauria de sobrevolar Tarragona en el que resta de temporada. Ara bé, aquest miracle hauria d’estar acompanyat de reflexions d’alguns jugadors que s’han de plantejar què volen ser de grans. Per a salvar un Nàstic tan necessitat, alguns futbolistes han de tenir clar que no poden sortir al camp a passejar-se. La tensió ha de ser màxima durant els més de 90 minuts que dura un partit.

Sorpreses a l’onze

Ni va ser baixa Fali, ni tampoc ho va ser Luis Suárez. Aquests dos futbolistes, que havien patit diversos problemes al llarg de la setmana i que, en principi, no havien d’actuar, almenys d’inici, van repetir, així com ho va fer l’onze del Nàstic al complet, respecte al que va jugar la passada setmana al Numancia (2-0).

Fali es va trencar quan encara no s’havia arribat a l’hora de joc del duel contra els sorians i, en principi, es preveia que havia d’estar entre deu i quinze dies de baixa. Ni deu, ni quinze. Set dies després de patir una elongació del bíceps femoral dret, titular. I el valencià va acabar substituït després de tallar-se amb el banderí de córner a vint minuts del final. No va poder seguir el central.

Recuperació miraculosa la del valencià, que no ha pogut entrenar al llarg de la setmana a causa d’una elongació del seu bíceps femoral dret. Pel que fa Suárez, va patir una topada dimecres amb el porter del juvenil A durant l’entrenament i es va fer un trau a la tíbia. Amb molèsties, però sí que havia d’estar a la banqueta.

Va repetir onze i dibuix un Enrique Martín que va tornar a apostar pel 5-2-1-2 en el qual la defensa era l’habitual: Pipa (dreta) i Abrahám (esquerra) en els laterals i Fali, Noguera i Mikel Villanueva a l’eix, sempre per davant de Bernabé Barragán.

Per davant, dos centrecampistes com Thioune i Imanol García van escudar a Miguel Palanca, que va fer d’enllaç dels dos davanters: Luis Suárez i Uche.

Tota aquella intensitat que amb la qual va meravellar el Nàstic la passada setmana va desaparèixer completament. Va tornar aquell equip pla, sense pressionar a dalt i amb una defensa massa tova, que va donar concessions suficients com perquè els andalusos marxessin 2-0 al descans.

Només valia guanyar

L’Extremadura havia guanyat a Málaga i els tarragonins se situaven a nou punts de la permanència. Els jugadors havien de sortir al 200 per cent. Van sortir al 80 i tan sols durant el tram inicial de la primera meitat.

El perill dels andalusos eren, sobretot, les bandes, i les van saber explotar a la perfecció. Mentre que el Nàstic encomanava totes les seves esperances en pilotes llargues a un Uche que no va estar tan acompanyat com contra el Numancia, els recursos dels andalusos eren infinitament superiors. Corpas i Narváez per la dreta trinxaven una vegada i una altra Abrahám Minero i, per l’altre cantó, Luis Rioja feia de les seves..

Durant mitja hora, el Nàstic va fer un partit prou decent. Tot i les imprecisions, Imanol i Thioune formaven una bona parella de ball. Per davant, Palanca continuava demostrant que li manca ritme i Luis Suárez no va realitzar tantes pressions com acostuma a fer.

L’Almería va limitar-se a esperar. Luis Suárez va disparar lluny en el 10’ i, en el 12’, Pipa va fallar en un contraatac. No se sap si va xutar o va centrar el futbolista cedit per l’Espanyol. En el 16’, Fali va centrar cap a un Uche que portava tot el perill visitant. Però, en el 28’, va despertar l’equip de Francisco amb un tret de Corpas que va topar amb la xarxa de Bernabé, per la banda exterior.

Es va anar creixent un Almería que va trobar en Álvaro Giménez el seu talismà. Va centrar des de l’esquerra Luis Rioja i el punta local va aprofitar la passivitat de Mikel Villanueva, nefast durant el partit, per rematar. Impossible per al meta grana. Era el minut 35 i hi havia temps.

Quan te’n marquen un, el mèrit és del rival però quan, vuit minuts després et fan exactament el mateix, tu tens molta més culpa del que passa. I és que Narváez, en el 43’ va centrar per trobar a qui? A Álvaro Giménez que, també de cap, va rematar. Va fer-ho entre Noguera i Villanueva. A cap dels dos se li va acudir marcar al golejador de l’Almería i, el resultat, va ser del 2-0 al descans. Calia un miracle.

Entra Kanté

No estava jugant bé Palanca i l’equip necessitava pressionar més amunt. Aquesta barreja va motivar l’entrada de José Kanté a la segona meitat. El que era un 5-2-1-2 es va convertir, en atac, en un 5-2-3 amb un futbolista diferent al tarragoní.

Els primers cinc minuts del segon acte van ser un miratge, ja que l’Almería va sentenciar en el 51’ després d’una nova nefasta acció del Nàstic en defensa. Acció per banda dreta dels andalusos, passada rasa cap a Álvaro Giménez que, deixa completament sol a Juan Carlos Real. Aquest, es va limitar a afusellar Bernabé Barragán. Situació similar a la de La Romareda, amb gairebé una part sencera per disputar-se i tres gols per sota a l’electrònic.

Amb l’equip coneixedor que es necessitava un miracle, Uche, a la seva, no deixava d’intentar-ho. En el 57’, va disparar al ninot després d’una centrada d’Abrahám i, Enrique Martín, també a la seva, va canviar immediatament al nigerià per Cotán. Tornava l’equip a jugar amb tres migcampistes i Kanté avançava la seva posició.

Quan un equip perd 3-0, la teoria indica que aquest ha d’anar a pel gol de la forma que sigui. Però el que es va lluir en el 69’ va ser el meta grana, un Bernabé Barragán que va guanyar-li l’1 contra 1 a Demirovic. El perill grana es va limitar a una contra entre Luis Suárez i Pipa que no va acabar en res i en les repetides entrades del meta rival, un René que va regalar pilotes als tarragonins una vegada i una altra, sense trobar cap resposta per part d’un equip que semblava mort i enterrat.

Luis Suárez i Kanté semblaven illes a dalt. Els dos, sense trobar premi, van lluitar i lluitar, però la gran diferència en el duel va ser que les concessions de la defensa de l’Almería no van ser directament proporcionals a les del Nàstic. També cal destacar que Salva Ferrer, a cinc del final, va enviar una pilota a la fusta. Aquest jove és un clar exemple del que ha de ser el Nàstic i, alguns dels seus companys, sobretot de la defensa, del que no ha de ser mai de la vida.

Una vegada més, es va demostrar que jugar amb cinc defensors no aporta més solidesa al darrere que actuar amb quatre jugadors en la línia de la rereguarda.

FITXA TÈCNICA

ALMERÍA

René, José Corpas, Owona, Saveljich, Iván Martos, Narváez (Chema, 69’), De la Hoz (David Rocha, 79’), Yan Eteki, Luis Rioja, Juan Carlos Real i Álvaro Giménez (Demirovic, 61’).

NÀSTIC

Bernabé Barragán, Pipa, Fali (Salva Ferrer, 71’), Noguera, Mikel Villanueva, Abrahám Minero, Thioune, Imanol García, Miguel Palanca (José Kanté, 46’), Uche (Cotán, 57’) i Luis Suárez.

GOLS

1-0, Álvaro Giménez (35’); 2-0, Álvaro Giménez (43’); 3-0, Juan Carlos Real (51’).

ÀRBITRE

Víctor Areces Franco (asturià). Va mostrar la targeta groga al local René; i al visitant Noguera.

INCIDÈNCIES

L’Estadi de los Juegos Mediterráneos d’Almeria va acollir a 6.133 espectadors.