Enrique Martín no n'encerta cap

Tots els entrenadors, en principi, prenen les decisions per a guanyar cadascun dels partits, sumar els màxims punts que sigui possible i assolir les metes, a nivell classificatori, que tant ells com els seus respectius clubs s’han marcat. A Enrique Martín, tècnic del Gimnàstic de Tarragona, no li surt absolutament res i moltes de les seves decisions, per no dir gairebé totes, han condemnat a l’equip al descens a Segona Divisió B.

A un entrenador se l’acostuma a valorar pels resultats i, després, per les seves alineacions. Com que els resultats assolits per Enrique Martín han estat lamentables des de la seva arribada, passarem al segon punt, que és el dels seus onzes. Aquí, tampoc se salva l’entrenador del Nàstic. En moltes jornades, el tècnic ha sorprès amb alineacions completament incomprensibles i, quan no ha sorprès, sovint també ha fallat en els onzes.

Isaac Becerra es mereix jugar, segurament, tant com Bernabé Barragán, però ningú ha entès el canvi de porter en les darreres jornades. Pel que fa a la defensa, Pipa mai ha jugat de lateral dret en una defensa de quatre homes i Fali, que és migcampista nat, sempre ha estat central per a Enrique Martín. Josema, que havia de ser una de les pedres angulars del projecte a partir del Nadal, ha estat testimonial.

Pel que fa al centre del camp, tampoc és comprensible que un equip que ha d’anar a guanyar cada partit surti sovint amb tres migcampistes de tall defensiu, com poden ser Viti, Imanol i Thioune. En ocasions, a més, Martín ha apostat per un 5-2-1-2 amb Palanca d’enllaç que tampoc ha funcionat. Seguint en el centre del camp, Antonio Cotán, que havia de ser decisiu i vital, ha estat pràcticament testimonial i, a dalt, els minuts de José Kanté han estat molt per sota dels que hauria d’haver tingut un home amb la seva entrega i la seva qualitat.

Els canvis

Deixant de banda les alineacions, els canvis tampoc han estat la millor carta de presentació del tècnic navarrès. En molts partits, les substitucions han arribat molt tard, massa, i aquesta circumstància li ha pesat massa a l’equip. En d’altres, han estat equivocades, més aviat per les situacions de partit. Quan calia anar a pels duels, en moltes ocasions ha sorprès que un davanter hagi estat substituït per un altre punta en lloc de treure del camp un defensor, quan n’hi ha cinc al camp, encara que Martín ja ha deixat clar en diverses ocasions que «posar més davanters al camp no significa tenir més ocasions».

Entrenaments-alineacions

El que s’assaja al llarg de la setmana no acostuma a ser un indicatiu del que succeirà en el dia de partit. Enrique Martín ha deixat fora de joc en moltes setmanes als seus propis jugadors. I és que és capaç de preveure jugar amb cinc defensors i acabar actuant amb quatre. Apostar durant la setmana per uns futbolistes i que aquests acabin fora de la convocatòria... Massa situacions que han motivat que un equip que estava pràcticament desnonat no hagi donat senyals de vida tot i que hi havia solució. Els futbolistes saben que cada convocatòria és una sorpresa. De fet, així hauria de ser per a mantenir a tothom en tensió, però el problema és que aquesta incertesa es converteix en un problema quan arriba el dia del partit i ningú sap què ha de fer ni com ha d’actuar.

Situacions bàsiques

També hi ha situacions que no són gaire normals i que són per a estudiar. Visualitzant el partit contra el Granada d’aquest cap de setmana, es poden apreciar molts serveis de banda a favor del Nàstic que acaben a peus del rival. De fet, durant una bona estona de la primera meitat, es pot veure com tots van anar a parar a jugadors del Granada. Encara que sembli una acció molt simple, els serveis de banda també s’han d’entrenar, com qualsevol altra acció del joc.

Els automatismes al Nàstic no existeixen. Pilotes perdudes per no saber on és el company se’n comptabilitzen moltes durant els partits.

Aquestes han estat algunes de les situacions que han portat al Nàstic a ser on és. A banda, hi apareixen la nefasta capacitat de competir lluny de Tarragona, el fet de no disparar gairebé mai a porteria, la mala organització sobre la gespa o d’altres decisions que han resultat nefastes.