Coordinador dels equips femenins i entrenador de La Pobla CBT
«La temporada de La Pobla CBT és excel·lent i el seu recorregut, de moment, no té fi»
El sènior femení absolut ha aconseguit classificar-se per jugar la fase d’ascens a Primera Catalana en el seu primer any a Segona
—Quines són actualment les seves tasques dins del CBT?
—Actualment em dedico a coordinar els equips femenins del club. A més, sóc entrenador d’equips base i del sènior femení, equip recuperat a l’estructura del club des de fa dues temporades, i que milita a Segona Catalana. Setmanalment, ens reunim amb la secretaria tècnica per tal de programar i planificar diferents aspectes que ens anem trobant durant la temporada.
—Quina és la seva relació amb el club al llarg dels anys?
—Em vaig formar com a jugador a les categories inferiors del CBT, des de l’Escola de Bàsquet fins a Júnior Preferent. Tot i que he estat vinculat a altres clubs de la província o fora de l’àmbit català, sempre m’he sentit identificat amb el Club Bàsquet Tarragona. Aquesta és la meva tercera etapa al club com a tècnic, sempre entrenant equips femenins.
—Vostè està enfocat principalment en els equips femenins, quina diferència hi ha entre la preparació d’un equip masculí i un de femení?
—És evident que hi ha diferències significatives, deixant de banda la diferència de físics, sí que és cert que un equip femení necessita un entrenador més proper, o que conegui la realitat de cada jugadora, que t’obris cap a elles i viceversa, hi ha més coses més enllà del joc a pista, petits detalls que fa que els grups rendeixin més positivament. No dic que en masculí no es necessiti conèixer al jugador o a l’entrenador, però probablement, no amb tanta profunditat.
—Quina és la situació actual de la branca femenina del Club Bàsquet Tarragona?
—Des del Club Bàsquet Tarragona estem treballant per tornar a tenir els nostres equips a les categories d’elit del bàsquet català. Temporades enrere es va fer un conveni esportiu amb un altre club de la ciutat per intentar potenciar el bàsquet femení i el qual no va acabar sortint bé.
A poc a poc anem recuperant equips. Actualment tenim 7 equips federats, des de minibàsquet a sènior, alguns d’ells competint en categories d’àmbit català, i d’altres que ben aviat estaran entre els millors equips de Catalunya. Els entrenadors i l’àrea tècnica tenim molta il·lusió i ganes de potenciar l’esport femení.
—Quin marge de millora tenen tots aquests equips?
—L’esport ja sabem que no té límits, tenim jugadores amb gran potencial i que tenen ganes de treballar. Els entrenadors fan una gran tasca i estan molt involucrats amb el club.
Cada grup té uns objectius diversos, som un club de formació, creem jugadores, però també persones. Els valors del CBT són la clau per la millora diària de cada grup, podríem parlar del sacrifici de l’infantil, de la imparable evolució del mini o del compromís que tenen les jugadores del sènior, el més important i difícil és anar tots junts cap a la mateixa direcció, i ho estem aconseguint.
—La Pobla CBT, equip sènior femení del CB Tarragona, està fent una molt bona temporada. Quina valoració en fa?
—Quan comença una temporada, i a més a més acabes de pujar de categoria amb un equip de nova creació, això et genera una sèrie de dubtes, desconeixes els rivals i el ritme de competició, però a més a més, li sumes que tens una plantilla on el 90% de les jugadores són inexpertes en categoria sènior i tenen entre 18 i 20 anys. Vist així, et planteges intentar consolidar-te a la categoria, ser l’equip que més ha de treballar i ser el màxim competitiu possible.
Tot aquest treball ens ha servit per estar, de moment, empatades amb les segones classificades a falta de tres jornades per acabar la lliga regular, i tenir la promoció d’ascens a Primera Catalana assegurada.
El compromís de l’equip és immens, i més quan la meitat de l’equip estudia durant la setmana a Tortosa, Lleida o Barcelona, i agafen un tren o un autobús per venir a fer un entrenament d’una hora i tornar a marxar per complir amb les seves obligacions.
Tot aquest esforç es veu recompensat. La temporada de l’equip és excel·lent i el seu recorregut de moment no té fi.
—Aquest diumenge reben al líder, el Sant Andreu, al Serrallo. Què n’espera d’aquest partit i del que queda de temporada?
—Segur que serà un partit amb nervis i tensió, elles es juguen quedar primeres gairebé matemàticament, i per nosaltres, és l’últim tren per pujar una posició més a la classificació. Al partit d’anada vam sortir molt tocades, un mal període ens va condemnar a la derrota més àmplia de la temporada (-11), i crec que no ens mereixíem tal càstig, tenim una espina clavada, volem guanyar a un dels equips que van per sobre nostre a la classificació, cosa que no vam poder aconseguir contra el CB Ipsi, i esperem que el Serrallo ens ajudi a fer-ho.
—Aquesta temporada el CBT està d’aniversari. Com valora aquests 40 anys d’història?
—Fer anys vol dir continuïtat, això no seria possible sense cada persona, que en un moment o altre, ha format part del club. Junta, entrenadors, tècnics, jugadors i jugadores que han volgut apostar pel club referent a la ciutat, tots ells són la història del CBT.
No és fàcil per un Club, que ni tan sols té una instal·lació pròpia segueixi sent un referent a la província i estigui competint amb els millors equips de Catalunya en categories de formació.
Com a tot arreu, hi haurà situacions en què les coses es faran millor per uns i pitjor per d’altres, el club ha viscut molts entrebancs i econòmicament ha patit molt, tot i això ja són 40, així que a seguir sumant!
—En els 40 anys d’història del CB Tarragona, amb quin moment es quedaria?
—Cada cop que s’omple el Serrallo, no en tinc cap dubte.
—Com voldria veure el club d’aquí a 40 anys?
—Doncs seguint competint amb els millors clubs, com fins ara, i amb una instal·lació pròpia i de qualitat.