«Hi ha jugadors que han fet un pas endavant i això s'ha notat»

—Què ha canviat del CBT respecte a quan vostè va marxar al Covirán Granada?

—L’any passat van fer un equip, van canviar la base i van fitxar molts jugadors nous. Aquesta temporada han mantingut la base, he tornat jo i hem fitxat a Zanca.

—La seva aventura a Granada va ser com se l’havia imaginat?

—Sí. Em volia treure l’espina i provar-ho. El projecte era interessant. La plantilla era molt competitiva i vaig tenir molts menys minuts dels que hauria tingut aquí. Molt content pels resultats i per l’experiència viscuda.

—I va decidir tornar a casa.

—Sí, vaig tornar al CBT, que és un club que, tot i que a nivell d’estructura és molt diferent al Granada, està molt bé a nivell tarragoní. A més, el CBT també treballa molt i molt bé la base, fet que és molt important.

—La temporada al CBT ha anat millor del que pensaven inicialment?

—Sí. Quan vam fer l’equip, l’objectiu inicial era quedar a la mitja part de la taula o, com a molt, la zona alta de la classificació. La idea era la d’intentar competir sempre. En cap moment ens vam plantejar acabar entre els dos o tres primers.

—Perquè la plantilla era curta?

—Sí. També hi havia jugadors que han donat més rendiment del que s’esperava d’ells. Hi ha jugadors que han fet un gran pas endavant i això s’ha notat. Aquesta circumstància ens ha portat a guanyar partits contra rivals amb millor plantilla que la nostra.

—Esperaven guanyar el play-off català a Lleida?

—Quan ja veus que vas líder del grup durant moltes jornades, ens van autoconvèncer de què podíem guanyar a Lleida. Sabíem que era difícil, però viatjàvem amb tot l’entusiasme del món.

—Agrada a la plantilla que la darrera fase es disputi a Algesires?

—A mi, esportivament m’és igual. Personalment, em molesta, ja que tinc una feina i hauré de faltar-hi tres dies, igual que el David Fernández. A nivell esportiu, amb la plantilla tan jove que tenim, el fet de no jugar a casa ens ajudarà a treure’ns la pressió que podríem tenir davant dels nostres aficionats. És la primera vegada que un equip que queda tercer i que no és cap de sèrie organitza una fase d’ascens, però què hi farem...

—No pujar seria un fracàs?

—No, de cap manera. És més, si a Lleida haguéssim quedat quarts i no ens haguéssim classificat per a les fases d’ascens, tampoc hauria estat un fracàs. Una altra cosa és la il·lusió que s’ha generat en els darrers mesos, però hem de recordar que la plantilla no estava feta per a això.

—Imaginem que el CBT puja esportivament. Després, arriba l’estiu. Ja coneix aquesta pel·lícula, suposo...

—Sí. És un thriller. Es tracta d’una pel·lícula que es fa molt repetitiva i pesada. Fins a inicis d’agost estem acostumats a no saber què passarà amb el club.

—I això de què el Berni no sigui entrenador la temporada vinent si entra a l’Ajuntament de Tarragona com a regidor complicarà la continuïtat de Ferran Torres?

—Si no hi ha el Berni serà més complicat, però estic segur que el seu substitut també ho farà bé. Si pugem a LEB Plata serà més fàcil que es quedi la base i, si això succeeix, tot serà molt més senzill per a tots.